Contra tot pronòstic, Marlaska: fuig del foc i no cau a les brases i serà el ministre d’Interior més longeu

Fernando Grande-Marlaska repeteix, i repeteix amb la cartera que ha tingut fins ara, al capdavant d’Interior. El president Pedro Sánchez havia llençat en diversos fòrums el globus sonda que el de Bilbao, de 61 anys, no repetiria, però finalment aquest dilluns, quan s’han conegut tots els nous membres del Consell de Ministres, s’ha sabut que el magistrat mantindrà Interior. Contra tot pronòstic, Marlaska.

Es donava per fet que podria canviar de cartera i fins i tot, intercanviar-la amb Robles, que ostentava, i seguirà ostentant, Defensa i el control de les forces armades espanyoles, però Fernando Grande-Marlaska seguirà com a ministre de l’Interior en el nou govern de Pedro Sánchez. I si no hi ha cap daltabaix, a principi de 2024 es convertirà en el ministre de l’Interior espanyol que més temps haurà estat en una cadira calenta que crema polítics i on els seus titulars prefereixen estar poc temps i saltar a altres llocs més tranquils.

José Barrionuevo, també socialista i condemnat pel terrorisme d’estat dels Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL), va estar en el càrrec des del 2 de desembre de 1982 i fins a l’11 de juliol de 1988, cinc anys i gairebé vuit mesos, sent, fins ara, el ministre més longeu. José Luis Corcuera, també del PSOE i ara enfrontat al president espanyol, va estar en el càrrec alguns mesos menys que Barrionuevo; del 12 de juliol de 1988 i fins al 25 de novembre de 1993. Marlaska és ministre de l’Interior des del 7 de juny de 2018, quan va substituir el popular Juan Ignacio Zoido, el responsable de les càrregues del Primer d’Octubre i actualment aparcat al Parlament Europeu.

Interior, lluny de ser un balneari

Interior, sota la batuta de Grande-Marlaska, no ha estat mai un balneari, però Sánchez renova la confiança en ell, independent, però quota PSOE, en aquest nou govern, el segon de coalició de la història, amb els socialistes espanyols i l'esquerra alternativa de Sumar (i Podemos). Ni el seu silenci sobre l’amnistia ni tampoc els incidents que ha hagut de capejar —el darrer, les càrregues de Ferraz— ni tampoc que té la policia i la Guàrdia Civil en peu de guerra han debilitat la seva força per seguir a la taula de ministres espanyols.

Com a responsable d’Interior tampoc ha pogut controlar la frontera espanyola i Canàries s’ha convertit en la Lampedusa espanyola amb una crisi migratòria com mai s’havia viscut, l’acostament dels presos d’ETA al País Basc i també ha viscut un revés judicial després de la destitució, finalment il·legal, del coronel Diego Pérez de los Cobos. Cap d’aquestes guerres li ha costat el càrrec. Ha sortit del foc sense caure a les brases. El de Bilbao ha caigut dret, altre cop.

Dues carpetes: el retorn i l’escorta de Puigdemont

En clau catalana, quan torni al despatx, després de deixar de ser ministre en funcions, i ja com a responsable d’Interior de ple dret, es trobarà sobre la taula dues carpetes. La primera, la gestió del possible retorn del president Puigdemont després de l’amnistia i d’any d’exili a Bèlgica i com es gestionarà l’arribada a l’Estat, sigui abans o després de l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia que el PSOE ha pactat amb Esquerra i Junts.

Alhora, i mentre això no passi, Marlaska té sobre la taula la petició de la conselleria d’Interior català per autoritzar agents dels Mossos a donar protecció al president Puigdemont a Bèlgica, tal com tenen tots els altres expresidents de la Generalitat. Des de Junts, el partit de Puigdemont, s’ha alertat que fa mesos que les amenaces contra l’expresident s’han incrementat i que són gairebé diàries.