El funcionament de la judicatura espanyola s’explica perfectament en dos whatsapps. El primer, del novembre del 2018, pocs mesos abans de començar a Madrid el judici del procés. El seu autor, el llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en un grup amb els seus companys. El polític popular es vantava d’haver aconseguit un acord amb el PSOE per a renovar el Consell General del Poder Judicial per a col·locar-hi el Manuel Marchena al capdavant. “Controlarem la sala segona des de darrere”, va arribar a escriure Cosidó. La filtració va impedir el relleu, però va ser el magistrat conservador qui va acabar presidint el tribunal que va condemnar els presos polítics per sedició.

El segon whatsapp és d’aquest mateix estiu, del 17 d’agost. El remitent, Pedro Sánchez; el destinatari, Pablo Casado. Els seus responsables de Justícia feia dies que parlaven de la renovació dels òrgans constitucionals i veien llum al final del túnel. En aquest context, el president espanyol va preguntar al cap de l’oposició si realment era viable l’entesa. El dirigent conservador li va respondre que sí. Tot semblava que anava vent en popa i fins i tot hi havia noms damunt la taula. Però finalment el líder del PP va fer-se enrere, coincidint amb la destitució de Cayetana Álvarez de Toledo. Un mes després, tot continua on estava: en el bloqueig absolut.

Més enllà d’evidenciar el bloqueig, són dos missatges que posen de manifest com s’arriba fins a la cúpula judicial de l’Estat: els dos grans partits del sistema es reparteixen el pastís. Segons la llei, els membres del CGPJ són escollits per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les Corts; és a dir, 210 dels 350 diputats del Congrés. Sense participació del PP, el govern de coalició no pot fer res, té les mans lligades. I als populars ja els hi està bé com està ara i no tenen cap necessitat d’accedir a negociar. L’actual CGPJ de Carlos Lesmes té el mandat caducat des de fa gairebé dos anys, des del desembre del 2018. Però és de majoria conservadora: dels 21 membres que té, 11 vocals i el president van ser proposats pel PP.

Sense participació del PP, el govern de coalició té les mans lligades: no pot fer res ni amb el CGPJ, ni amb el TC, ni amb el Defensor del Poble, tots ells amb mandats caducats

El mateix passa amb el Tribunal Constitucional. Segons la Constitució, els mandats dels seus 12 magistrats duren nou anys i es renoven de quatre en quatre cada tres anys. Quatre són proposats pel Congrés, quatre pel Senat, dos pel govern espanyol i dos pel CGPJ. Actualment hi ha quatre jutges --inclòs el president Juan José González Rivas-- que tenen el mandat caducat des de novembre de l'any passat. Per a renovar-los, també es requereix d'una majoria qualificada de tres cinquenes parts, on el PP és imprescindible. Actualment la correlació en el ple de l'alt tribunal és de set conservadors contra cinc progressistes.

I també és el cas del Defensor del Poble, càrrec que ara ocupa Francisco Fernández Marugán, exdiputat del PSOE. L’ocupa de forma interina des de juliol del 2017, fa més de tres anys, després de la dimissió de Soledad Becerril —amb carnet del PP—, de qui era el seu adjunt. Becerril va plegar en complir el seu mandat de cinc anys. Per a escollir un nou Defensor del Poble també cal tres cinquenes parts de les Corts espanyoles.

Però el conflicte no és només la composició de l'òrgan de govern dels jutges. Va més enllà. És també, i sobretot, els nivells inferiors. Estant en funcions, amb el mandat caducat, el ple del Consell General del Poder Judicial ha aprovat fins a 43 nomenaments de jutges. És el cas, per exemple, del conservador José Ramón Navarro, que l’any passat va ser renovat per cinc anys més com a president de l’Audiència Nacional. Amb ell també va ser renovat Manuel Marchena com a president de la sala penal del Tribunal Suprem. Des de l'any passat el CGPJ ha escollit els presidents dels tribunals superiors de justícia de sis comunitats autònomes.

Sales colonitzades

Sense anar més lluny, aquest dimecres el ple del CGPJ donarà llum verda a 13 nous nomenaments que s’havien intentat ajornar per manca de renovació de l’òrgan. Entre aquestes, hi ha tres presidència de sala del Tribunal Suprem --social, contenciosa i militar-- i també, el més rellevant, tres places de la sala penal del mateix tribunal per la jubilació de tres dels seus membres. Com el nomenament necessita una majoria reforçada de 13 vocals --i el PP només en té 12--, el més probable és que s’acabi optant per la fórmula de dos conservadors i un progressista. Entre els conservadors, un dels qui va postular i dels més ben posicionats és l’actual president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, qui va jutjar i condemnar el president Quim Torra per no retirar la pancarta. Seran 15 les places al Suprem renovades pel CGPJ en funcions, incloses les presidències de les seves cinc sales, amb mandats de cinc anys.

Malgrat el mandat caducat, el CGPJ continua colonitzant les sales amb magistrats conservadors amb plaça vitalícia

Justament la sala penal serveix d’exemple per fer-se una idea de la colonització de llocs clau de la judicatura per part de la dreta. Ara mateix la correlació, sense comptar les tres places vacants, és de 11 jutges conservadors contra 2 progressistes. Si s’optés per la fórmula de 2 conservadors-1 progressista, les coses no canviarien gaire: 13 contra 3. Encara es desbloquegés aviat la renovació del CGPJ, hi haurà majoria conservadora per uns quants anys. A diferència de les presidències de sala, els magistrats no tenen límit temporal. Si no hi renuncien abans, ho són fins que es jubilen. Segons la llei, l’edat de jubilació es mou entre els 70 i els 72 anys, i poden allargar excepcionalment fins als 75. Per exemple, les tres vacants: Julio Barreira ho deixa amb 73 anys, i Luciano Varela i Francisco Monterde ho fan amb 71 anys.

Analitzem els actuals integrants conservadors de la sala penal. Hi ha cinc magistrats amb almenys dues –o fins i tot tres– legislatures polítiques per davant: Pablo Llarena (57), Carmen Lamela (59), Vicente Magro (60), Manuel Marchena (61) i Antonio del Moral (61). N’hi ha cinc més amb almenys una legislatura política per davant: Eduardo de Porres (63), Andrés Martínez Arrieta (65), Julián Sánchez Melgar (65), Vicente Magro (65) i Juan Ramón Berdugo (66). Només un magistrat té a prop l’horitzó de la jubilació: Miguel Colmenero (69).

No és poca cosa la sala segona del Tribunal Suprem que alguns volen “controlar per darrere”. Per aquesta instància passen els aforats i també les principals causes penals d’Espanya, com en el seu moment el judici del procés, però també casos de corrupció. De fet, en els pròxims mesos i anys tindran importants carpetes damunt la taula, com el cas dels ERO d’Andalusia o la Gürtel. Si la fiscalia demanés investigar el rei emèrit pels seus tripijocs a l’Aràbia Saudita, la sala penal tindria l’última paraula.

56 nomenaments amb mandat caducat

Amb els de dimecres ja seran 56 els nomenaments del CGPJ amb mandat caducat. I això no té aturador. Aquest mateix dijous, l’òrgan de govern dels jutges ha convocat vuit noves places. Són les presidències de les audiències provincials de Balears, Navarra, Lleó, Salamanca, Ciutat Reial, Almeria i Cantàbria, i la presidència de la sala social del TSJ de Balears. Poden canviar les majories polítiques a l’Estat, com ha passat des de la moció de censura, però la judicatura es mou per paràmetres i ritmes ben diferents.

No és nou

Com relata Ignacio Escolar en una crònica a eldiario.es, hi ha una clara desproporció entre les majories polítiques i les de l’òrgan de govern dels jutges. En el present segle, el PP i el PSOE han governat Espanya deu anys cadascú. En canvi, el CGPJ ha tingut majoria progressista només durant cinc anys i conservadora els altres 15. L’explicació: que el bloqueig de Pablo Casado no és nou. Els populars ja van torpedinar la seva renovació durant el mandat de José Luis Zapatero. Del 2004 al 2008, malgrat governar el PSOE, la majoria a la judicatura va estar controlada pel PP. I el mateix van fer amb Felipe González.

Guerra oberta contra La Moncloa

Que el poder judicial actuaria de contrapoder al govern espanyol de coalició ja es va veure en els primers passos de la legislatura, quan el CGPJ va ensenyar la poteta. En aquell moment, fent públic un comunicat contra el vicepresident Pablo Iglesias per haver situat la sentència del procés en el context del rebuig dels tribunals europeus. Després li seguirien més comunicats contra declaracions d’Iglesias. Aquesta setmana, però, ha explotat de ple amb l’absència insòlita del Rei a Barcelona per a l’entrega dels despatxos als nous jutges. I la Casa Reial ha pres partit com el 3-O: trucant Carlos Lesmes tancant files amb el pols d’un govern dels jutges segrestat per la dreta més patriota.