Comença la campanya per la llista cívica de l'ANC. De l'1 al 14 de març l'Assemblea celebra una consulta sobre la llista cívica que ha proposat organitzar l'actual secretariat Nacional liderat per la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, que té com a objectiu presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament i donar resposta a la desafecció independentista. Com a resposta d'això, més de 130 persones s'han revoltat contra aquesta proposta i han fet una crida a votar "no" a través d'un manifest obert, al qual tots els socis es poden adherir. Entre els signants d'aquest text, hi ha el cantautor Lluís Llach; 4 exvicepresidents de l'Assemblea, com Jordi Pesarrodona, Josep Cruanyes, Carles Castellanos i Jaume Marfany; així com fundadors de l'entitat com Toni Strubell, Carles Sastre o Blanca Serra. Els impulsors han presentat el manifest aquest dimarts al matí davant la seu de l'ANC, ja que, segons afirmen, la direcció de l'entitat no els ha deixat dur a terme la roda de premsa dins la seu de l'entitat.
"És un deliri"
"L'actual proposta de la llista cívica és un deliri", assegura un dels portaveus dels impulsors, Josep Màsich, qui assegura que l'actual proposta de l'entitat és contrària als seus estatuts. Per això, han presentat també una denúncia davant del Comitè Deontològic per "incompliment" dels estatuts de l'organització, la Declaració Fundacional de l'Assemblea, el Codi Ètic i l'actual full de ruta. En l'article 2.4, els estatuts de l'Assemblea estipulen que l'entitat "es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d'electors i no es presentarà a cap mena d'eleccions". Al seu torn, en la declaració fundacional, s'explicitava que "pel seu caràcter unitari i aglutinador, l'ANC no participarà amb candidatura pròpia ni integrant-se en cap candidatura en eleccions polítiques de qualsevol nivell". Des de la direcció recorden que, en el full de ruta 2023-2025, però, sí que es concreta aquesta possibilitat. El document diu que el fet que "l'Assemblea esdevingui un partit i es presenti a les eleccions no és una opció", però que es continuen "plantejant l'impuls d'una llista cívica independent dels partits per defensar la voluntat dels electors independentistes a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya". Amb tot, els crítics creuen que la vocació d'una llista cívica ha de ser "unitària" i no per "fragmentar més" l'espai independentista ni confrontar amb els partits.
A més, també han titllat l'actual direcció de Dolors Feliu de "sectària" i els acusen "d'accelerar la pèrdua de lideratge de l'Assemblea". Un dels arguments que posen sobre la taula és que el full de ruta fundacional de l'entitat marcava que l'ANC no participaria en eleccions i es mantindria totalment independent de qualsevol partit polític i de qualsevol grup d'electors.
Així mateix, el manifest remarca que l'actual proposta de llista cívica és "divisiva" i moltes assemblees de base es podrien veure perjudicades per la pèrdua de socis. "La llista Cívica hauria de cercar la unitat independentista i no ser un element de fragmentació, com també marca el full de ruta", subratllen els impulsors del manifest. De fet, exigeixen a l'ANC que "recuperi el lideratge" i consideren que una llista cívica hauria de cercar la unitat independentista amb les altres entitats del moviment civil.
Crítiques al format d'elecció dels candidats
Un altre dels elements que denuncia el manifest és que els candidats de l'actual format de Llista Cívica "no són votats per primàries". La proposta que posa sobre la taula l'entitat independentista és que els promotors proposaran les llistes electorals que seran ratificades pel Secretariat Nacional i la ciutadania inscrita en la web de l'Assemblea. "No tindran el dret a decidir el cap de llista i l'ordre de la resta de la candidatura", denuncien els contraris a aquesta proposta.
Alhora, opinen que els objectius de la llista són "contradictoris", ja que "una cosa és fer una Declaració d'Independència al Parlament i una altra fer efectiva la República Catalana". "No s'estableixen els passos, no es té en compte la repressió, ni el suport internacional, com tampoc l'ordre temporal", diuen, criticant la proposta de Dolors Feliu. De fet, també consideren que la política de la Llista Cívica no preveu una ruptura, sinó la "normalitat institucional autonomista". "No es contempla què faran en el cas d'una victòria del PSC sense majoria alternativa", diuen posant sobre la taula la possibilitat d'una pèrdua de la majoria absoluta de l'independentisme.
Tensió entre els signants i la direcció de l'ANC
La tensió entre els signants del manifest i la direcció de l'ANC s'ha fet notar durant la lectura del manifest. Tal com expliquen els organitzadors, tenien previst fer la roda de premsa en una sala de la seu de l'entitat, però l'actual secretariat no els ho ha volgut cedir. "S'ha demanat dues vegades. Primer una coordinadora i després un secretari nacional. Segons els estatuts, té dret a utilitzar la sala, però ens ho han denegat", expliquen els impulsors del manifest contraris a la llista cívica, que han titllat l'actual secretariat de "sectari".
Tanmateix, fonts de l'ANC expliquen que a la sala de premsa de l'entitat no fan rodes de premsa que "no hagi convocat directament el Secretariat Nacional i, més concretament, el departament de Comunicació". A més, recorden que cada dos anys els socis escullen els 77 membres del Secretariat, que celebra ple cada mes i on es prenen decisions per majories. "Els socis participen en l'elaboració del Full de ruta de l'entitat i voten també, entre altres, la gestió del Secretariat, els comptes i el pressupost. També se'ls consulta sempre que cal prendre decisions estratègiques i transcendents", asseguren des de l'entitat presidida per Dolors Feliu.