El polèmic jurament de Nicolás Maduro com a president de Veneçuela ha portat el debat sobre la seva legitimitat fins a Catalunya. El president del PP al Parlament, Alejandro Fernández, ha tingut un enfrontament amb les Joventuts d'Esquerra Republicana, després que aquestes hagin celebrat la investidura del chavista per un període de sis anys més. L’organització política juvenil ha fet una piulada a la xarxa social X en què ha dit que “la revolució socialista continua a Veneçuela malgrat les ingerències” i ha acabat amb una proclama a favor del govern del país llatí: “Visca la Revolució i el socialisme”. Les reivindicacions del Jovent Republicà han provocat la resposta del popular que, mitjançant una cita a la piulada inicial, ha expressat que “després s'empipen si diem que volen convertir Catalunya en una Veneçuela chavista”. Fernández ha descrit la declaració de l’organització com una mostra de “perroflautisme contemplatiu i dictatorial”.

La controvèrsia sorgida en l’àmbit de la política catalana s’ha produït pel jurament de Maduro en una cerimònia celebrada al Palau Federal Legislatiu de Caracas. Aquest acte, marcat per les controvertides eleccions del passat 28 de juliol, s’ha donat en un clima de forta tensió política i social a Veneçuela. El govern ha arribat a preparar un ampli desplegament militar i policial arreu del país amb l’objectiu d’evitar protestes massives en contra de la investidura de Maduro i els resultats electorals oficials. L’oficialisme va reivindicar la victòria als comicis per tot just un 1% dels vots, encara que l'oposició va denunciar frau en el recompte d'actes i assegura que Edmundo González és realment qui va imposar-se. Finalment, l’opositor no ha tornat a Veneçuela per reclamar la legitimitat del càrrec, en contradicció amb el que havia anunciat anteriorment. El diplomàtic va fugir del país el 7 de setembre, una setmana després que el govern ordenés el seu arrest i oferís una recompensa de 100.000 dòlars per la seva detenció.

Més enllà de Catalunya

La reacció a la investidura de Maduro no només s’ha produït a Catalunya, ja que diversos països i organitzacions han expressat dubtes sobre la legitimitat de les eleccions i han fet una crida al diàleg entre les parts. Els Estats Units han incrementat de 15 a 25 milions de dòlars la recompensa per informació que porti a la captura del mandatari per delictes de narcotràfic. Així mateix, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha assegurat que Maduro ha "jurat il·legítimament" el càrrec i s'ha d'enfrontar a la justícia per les irregularitats en els comicis i la repressió llançada contra l'oposició. A més, la Unió Europea ha aprovat formalment noves sancions contra la presidenta del Tribunal Suprem de Justícia del país, Caryslia Rodríguez, i 14 alts funcionaris. D’aquesta manera, els ambaixadors dels 27 han pactat ampliar la llista de sancionats del règim després de no reconèixer la victòria de Maduro.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!