Lluny de la fortalesa que el Partit Popular buscava exhibir davant les bases per impulsar-se en la pugna amb Ciudadanos de cara als comicis autonòmics i municipals de 2019, la convenció d'aquest cap de setmana a Sevilla punxava, marcada per la polèmica del mastergate de Cristina Cifuentes i la tensió amb Alemanya per l'alliberament de Carles Puigdemont. Enmig de les cares llargues i els silencis expectants, l'únic moment triomfal el protagonitzava Mariano Rajoy, qui arengava el partit criticant un "llengut inexpert" Albert Rivera que, tanmateix, els sondejos auguren com a vencedor.

I és que els barons populars fa mesos es neguitegen, tot i que no s'atreveixen a aixecar la mà en les trobades a Génova per exposar davant del líder els seus temors. La crítica subjacent, i que callen, seria "l'immobilisme" de l'executiu central envers l'amenaça taronja, una situació que el temps i els 137 escons al Congrés consoliden com a tendència, sense que el PP compleixi les promeses d'endegar un nou finançament autonòmic abans del 2019; el pacte educatiu –del qual el PSOE s'ha aixecat de la taula de negociació–, o l'acord per a l'aigua, encara en suspens.

Però si les causes profundes ja mantenien la moral de la tropa a mig gas, els darrers dies s'hi sumava un nou desafiament en un dels bastions claus de la Comunitat de Madrid: el mastergate de Cristina Cifuentes.

La presidenta autonòmica feia esforços per resistir tant a l'Assemblea de Madrid primer, com a l'hotel Renacimiento de Sevilla després, davant de la polèmica creixent a la Universitat Rey Juan Carlos. La penitència, però, es veia alleugerida per la protecció de les dues figures dirigents de la formació: la secretària general, Maria Dolores de Cospedal, qui feia una crida a "protegir els nostres" al discurs inaugural; i la de Rajoy, qui deixava l'afer en mans de la justícia i li expressava el "suport" del PP.

Per això, durant el conclave i davant de les càmeres, una majoria de barons autonòmics intentava esquivar preguntes incòmodes, o acusar-la de res, llevat d'alguns més atrevits com el president gallec, Alberto Núñez Feijóo. "La qüestió és si té un màster o no. Si no el té, no ha dit tota la veritat", denunciava un dels qui tradicionalment s'ha perfilat com a successor del president espanyol i, per tant, rival de Cifuentes –una altra habitual de les travesses. Les contradiccions, però, eren constants, i alguns que al ple l'ovacionaven, fora dubtaven de la veracitat del seu relat.

Arribats a aquest punt, els populars van constatar la situació inestable que pateix la comunitat de Madrid, amb l'ultimàtum de Cs a mitja convenció. En qüestió de dies, el PP va passar de dir que la comissió d'investigació que la formació taronja volia endegar pel mastergate era "il·legal", a acceptar-la sense esmenes per evitar que es forcés la dimissió de Cifuentes. Això, amb la contrapartida que el partit de Rivera evitaria d'aparèixer de la mà de l'esquerra espanyola –PSOE i Podemos–, en la moció de censura que els socialistes han impulsat. 

La situació, fins i tot, va acabar de fer un tomb amb les informacions del diari El Mundo sobre que un professor amb carnet socialista hauria filtrat l'escàndol. Això va servir als populars per acusar el PSOE d'una "trama delictiva", en paraules d'Ángel Garrido, el número dos de la presidenta autonòmica, o "muntatge", segons el Twitter de la Comunitat de Madrid –i que alguns usuaris van criticar amb contundència.

La qüestió és que davant la puixança d'un Rivera inaturable als baròmetres, Rajoy va arengar els seus amb arguments similars als sentits els mesos anteriors: la "inexpertesa" de la formació taronja, envers del caràcter del PP com a "partit de govern"; la implantació territorial dels populars, amb "més regidors, senadors, diputats autonòmics i presidents" que cap altre, o el partit "reconeixible" pels espanyols, a diferència d'aquells que "canvien amb el vent", com seria Cs. "Es quedaran amb un pam de nas", auguraba el cap de l'executiu central sobre els seus rivals.

I és que la confiança del líder popular continua sent el principal aval de la seva pròpia estratègia, i està disposat a mantenir l'esperança fins al final. Almenys així ho va demostrar amb l'al·legoria de plantar un arbre el primer dia de la convenció. "És un arbre molt dur i molt espanyol", afirmava Rajoy, després del cop de la justícia alemanya amb el cas Puigdemont. Un tema, el del patriotisme, en què Rivera també despunta, tot i que al PP insisteixen a recordar que ells van aplicar el 155 i que el procés acabarà "més aviat que tard".