El Regne d’Espanya i la República Francesa van signar un conveni de cooperació a Màlaga l’any 2002, que va entrar en vigor el desembre de 2003, que podria facilitar la detenció del president Carles Puigdemont i de l'exconseller Toni Comin si, finalment, el jutge Pablo Llarena emet la quarta euroordre per a la seva detenció. El president Puigdemont ha informat aquest dilluns, que, finalment, no viatjaran a la ciutat francesa d’Estrasburg per assistir al darrer plenari del Parlament Europeu perquè el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), en la sentència de dimecres passat, els retira la immunitat, i també posa en qüestió que tinguin protecció de desplaçament a la cambra com fins ara. A més, la presidència del Parlament Europeu no els ha aclarit si els protegeix.

En concret, el conveni bilateral és l’acord entre la República francesa i el Regne d’Espanya “sobre la readmissió de persones en situació irregular”, amb el qual els dos països asseguren que volen “garantir una millor aplicació de les disposicions relatives a la circulació de persones, dins del respecte als drets i garanties previstos per les lleis i reglaments vigents, als tractats i convenis internacionals, i per combatre la immigració irregular”. Amb aquest acord se substitueix l’acord de gener de 1988 relatiu a l’admissió de llocs fronters de persones en situació il·legal. Per entrar al grup Schengen, de supressió de fronteres entre països europeus, l’Estat espanyol va haver d’admetre el 1991 que la policia espanyola només podria perseguir persones en calent dins el país francès fins a 10 quilòmetres superada la seva frontera, mentre altres països com Alemanya no tenien límits, o Portugal fins a 50 quilòmetres.

La previsió de la detenció

L’article 17 d’aquest conveni francoespanyol, es precisa que “en cas que un estranger en trànsit cometi una infracció, l’Estat requerit tindrà la competència prioritària al respecte; si decideix no exercir-la, informarà sense demora a l’Estat requeridor”, i afegeix que “els agents d’escolta de l’Estat requeridor podran precedir a immobilitzar l’estranger en trànsit que hagi comès o pretengui cometre una infracció penal, adoptant les mesures de seguretat adequades, fins que es faci càrrec del mateix l’autoritat competent de l’Estat requerit”.

El jutge Llarena espera la Fiscalia

El jutge instructor del Tribunal Suprem de la causa del procés d’independència encara no ha reactivat les euroordres contra els dos europarlamentaris de Junts perquè espera l’opinió dels fiscals del Suprem. És a dir, la Fiscalia s’ha de pronunciar si aprova que el jutge Pablo Llarena reactivi de forma immediata les ordres de detenció internacional de Puigdemont i Comín, encara que la sentència del TGUE no és ferma i els catalans ja han anunciat que presentaran recurs al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE).

En aquesta nova euroordre, el magistrat Llarena també podria reclamar a les autoritats belgues l’entrega de l’exconseller Lluís Puig, processat per malversació de fons per l’organització de l’1-O.  Pel que fa a l'exconsellera Clara Ponsatí, que sí ha viatjat a Estrasburg, no té perill que se li reactivi una euroordre perquè ha estat processada per un delicte, el de desobediència, que no implica presó i no es pot reactivar aquesta mesura. Si trepitja l'Estat espanyol, sí que serà detinguda.

 Pel que fa a Puigdemont i Comín caldrà veure si el jutge Llarena ha de demanar un nou suplicatori al Parlament, com insisteix la seva defensa, exercida per Gonzalo Boye.

Millora de les euroordres

Passi el que passi, les relacions entre els governs de França i Espanya es van millorar el gener passat, quan van signar a Barcelona un Tractat d'Amistat i Cooperació encaminat a establir un marc de relacions entre els dos països en múltiples àmbits, entre els quals la justícia. En aquest punt, els dos països es comprometien a promoure i millorar l'execució dels instruments de reconeixement mutu, i en particular se cita, entre altres mecanismes, les euroordres. Així mateix, en el capítol de relacions d'amistat i cooperació, el Tractat contempla la possibilitat que un representant de cada país pugui participar trimestralment en consells de ministres de l'altre.

Amb tot, no van poder acordar una obertura de tots els passos fronterers que Emmanuel Macron manté tancats des del 2019, adduint motius de seguretat.