Els 135 diputats i diputades electes sorgits de les eleccions del 12 de maig han estat convocats a la sessió constitutiva del Parlament de la quinzena legislatura, que es farà el dilluns 10 de juny a les 16 hores, tal com estableix el decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, a qui correspon convocar aquesta sessió, i que s’ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat. En aquest primer ple, que inaugurarà la legislatura, els diputats elegiran els set càrrecs de la Mesa: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.
Primer ple amb els diputats de la nova legislatura
La sessió constitutiva es farà l’últim dia en què és possible fer-la dins el termini establert per la llei, que és de vint dies hàbils després de les eleccions. Serà la primera sessió en què participaran els diputats i diputades de la nova legislatura. En aquesta sessió els diputats ocuparan els escons amb la distribució que hagi acordat la Mesa de la Diputació Permanent, un cop escoltats els representants dels grups en aquest òrgan. Aquesta distribució serà provisional, ja que la Mesa i la Junta de Portaveus del nou Parlament hauran d’acordar més endavant la definitiva. El Govern en funcions seurà, com és habitual, a la primera fila d’escons. Dels 135 diputats del nou Parlament, 42 seran del PSC, 35 de Junts+, 20 d’ERC, 15 del PP, 11 de Vox, 6 dels Comuns, 4 de la CUP i 2 d’Aliança Catalana.
Per poder participar en la sessió constitutiva, els diputats electes hauran d’haver lliurat abans al registre del Parlament la credencial expedida per la Junta Electoral; l’escrit de promesa o jurament de respectar la Constitució i l’Estatut; la declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials i dels càrrecs públics que exerceixen, i la declaració de béns, que ha de detallar el seu patrimoni. Els diputats poden lliurar personalment aquesta documentació o delegar-ne la tramitació al personal del grup del qual formaran part.
Inici de la sessió i mesa d’edat
La sessió constitutiva, que té habitualment una durada d’entre dues i tres hores, és presidida inicialment pel diputat de més edat entre els presents, assistit pels dos més joves en qualitat de secretaris. És el que s’anomena “mesa d’edat”. En aquesta ocasió, és previst que el president d’edat sigui Agustí Colomines (Junts+), de 66 anys, i les secretàries, Júlia Calvet (Vox), de 23, i Mar Besses (ERC), de 25. Tots tres són diputats per primer cop. La sessió començarà amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general del Parlament, Albert Capelleras, que tot seguit convidarà els membres de la mesa d’edat a ocupar els seus llocs a la taula presidencial. El president de la mesa d’edat declararà oberta la sessió, i és habitual que a continuació pronunciï unes paraules. Tot seguit, les secretàries faran lectura de la llista dels diputats electes.
A continuació, el Ple haurà d’elegir els set càrrecs de la Mesa. Ho farà en tres rondes de votacions per designar, per aquest ordre, la presidència del Parlament, les dues vicepresidències i les quatre secretaries. Les votacions es fan mitjançant paperetes que els diputats dipositen en una urna. En cada votació, les paperetes han de contenir el nom d’un sol diputat. Si en contenen més d’un, o altres noms, o són il·legibles, es consideren nul·les, i si no tenen cap indicació escrita es consideren vots en blanc.
En cada ronda de votacions, els membres de la mesa d’edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels diputats perquè emetin el vot. Els diputats que són membres del Govern en funcions i els de la mesa d’edat són els últims a votar. Acabada cada votació, es fa l’escrutini corresponent.
Elecció del president del Parlament
En la primera votació s’elegeix el president o presidenta del Parlament i surt elegit el diputat o diputada que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, d’un mínim de 68 diputats dels 135. Si cap diputat no assoleix aquesta majoria, es repeteix la votació entre els dos que han obtingut més vots i és elegit el que n’obté més. En la votació per a les vicepresidències són elegits els dos diputats que obtenen més suports, per ordre correlatiu, i, a l’últim, en la votació per a les secretaries són elegits els quatre diputats que també assoleixen més vots, novament per ordre correlatiu. En cas d’empat en l’elecció de la presidència, les vicepresidències o les secretaries, s’ha de repetir l’elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.
La legislatura que ara comença serà la quinzena, després que el Parlament acordés el 2021 que la legislatura iniciada el 1932 es considerés la primera. Abans es comptava com a primera legislatura la del Parlament restablert el 1980, però arran d'aquest canvi, aprovat pel Ple el 2 de juny de 2021, la darrera legislatura, que havia començat sent la tretzena, va passar a ser la XIII-XIV, de manera que ara començarà la quinzena.