En plena voràgine dels discursos contra la llengua catalana desencadenats per les polèmiques del català a les aules i a les plataformes de streaming arriba l'informe de queixes lingüístiques del 2020 realitzat per Plataforma per la Llengua. Entre les invectives de diversos partits que sostenen que a Catalunya no es parla castellà, les dades que exposa l'organització són un cop de realitat: el català es troba en greus problemes. L'informe exposa que l'any 2020 les queixes lingüístiques van augmentar un 80% respecte al 2019.
L'any 2020 es van recollir 1.303 queixes, mentre que l'any anterior en van ser 725. És una diferència substancial, però que l'entitat posa en el seu context. Plataforma per la Llengua exposa, per una banda, que es tracta un creixement que es reprodueix any rere any, sempre en augment. Per exemple, el novembre del 2021, les queixes de l'any ja superen les 1.500 i, per tant, ja ha quedat enrere el rècord del 2020.
Per altra banda, l'organització aclareix que part del creixement de les queixes va relacionat amb l'augment progressiu de socis que han experimentat entre el 2010 i el 2021, en què Plataforma per la Llengua ha passat dels 2.000 als més de 24.000 socis.
Per l'organització, tots dos creixements estan relacionats amb el creixement de Plataforma per la Llengua i l'extensió de la consciència lingüística entre la població. "Com més conscienciats de la importància de mantenir i recuperar el català estiguin els ciutadans, més conscients seran també dels obstacles existents", assegura l'entitat. I afegeix: "Les queixes mostren que el procés de normalització lingüística és encara lluny de completar-se".
Vulneracions de la llei
Segons les diverses queixes lingüístiques recollides, Plataforma per la Llengua destaca que dues de cada tres tenen a veure amb l’incompliment de la normativa vigent. És a dir, la majoria de queixes són per fets o situacions específicament recollides en l'ordenament jurídic.
De les 1.303 queixes reportades l'any 2020, 865 feien referència a vulneracions de les regulacions lingüístiques. L'entitat exposa que aquestes situacions són degudes a "les inèrcies que genera un marc legal que, malgrat els matisos i els espais de tolerància, és en essència supremacista i afavoreix un grup lingüístic (el castellanoparlant) mentre relega els altres".
No és l'únic motiu que troba que pot justificar aquesta situació. També considera que "les dades també es poden explicar en part per la poca determinació del sector públic, i en especial de les institucions autonòmiques, per garantir el compliment de les normes de normalització lingüística".
Imatge principal: Un grup de persones caminen pel carrer a Barcelona / Europa Press