"Cal qualificar-los de colpistes". Luis María Anson ho té clar i així ho publica avui a El Mundo en un article titulat "Puigdemont i la força". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "el pobre Arturo Mas i els seus aduladors" no només han comès un "delicte de sedició", sinó que també estan "perpetrant un cop d'estat". Aquest és el nou argument que s'està posant de moda entre els contraris al procés, que, fins i tot, arriben a dir que "si disposessin [el Govern] de carros de combat i organització militar, aquest cop d'estat que prepararien passaria d'incruent a violent".

I no només això. El també membre de la RAE té clar que si tinguessin la força "potser la utilitzarien per imposar, totalitàriament, la secessió de Catalunya". Anson no té pèls a la llengua, doncs, a l'hora d'afirmar per activa i per passiva que "alguns dirigents catalans estan instal·lats en la sedició i el colpisme" i, com que n'està convençut, exigeix que "responguin pels seus delictes", entre d'altres, "robar" els catalans. De fet, ahir ja escrivia a El Imparcial —diari que dirigeix— que "Arturo Mas sap molt bé què ha fet, sap que pot acabar entre barrots, no per secessionista, sinó per les corrupteles que Germà Gordó té a les seves mans denunciar".

Enmig d'aquest entrellat hi ha Puigdemont, a qui acaba definint com un "polític de tercera divisió [...] que té la desvergonya de preguntar-li [a Mariano Rajoy] si utilitzarà la força per evitar el secessionisme".

Rentat de cervell

A pàgina sencera, José María Carrascal opta per fer una enquesta entre els seus "amics catalans", una enquesta de la qual acaba deduïnt que "no serà fàcil que [els catalans] renunciïn al fet de ser diferents (superiors)" i que, a més, li ha fet veure que hi ha un punt comú entre tots: el "pesimisme" que, assegura, "va dominar les seves respostes".

Explicant que hi ha dos bàndols -els que atribueixen les culpes al govern espanyol i els que ho fan al català "per haver-se ficat en una piscina buida", Carrascal ha deixat anar que el pitjor que ha patit la ciutadania a Catalunya és "el rentat de cervell al que han estat sotmesos els catalans durant quatre dècades", en un moment en què -sempre segons les seves paraules- "uns líders nacionalistes que es presentaven com a separatistes amb tots els mitjans de comunicació i ensenyament a la seva disposició, que van convèncer a la població del seu tret diferencial respecte la resta d'Espanya, amb carta blanca d'uns governs centrals que necessitaven de tant en tant dels seus vots".

Parlar de referèndum és, pel periodista citat, motiu per crear un "transtorn bipolar" als catalans, que, vol subratllar, "reconeixen que no està previst a la Constitució i que haver-lo plantejat a la brava va ser un error".

Les verges de Casanovas

L'article de Pablo Planas a Libertad Digital va en la mateixa línia que el d'Anson posant damunt la taula que el principal problema del president és que "canti" Gordó, però també ho és que l'exministra de Justícia de José María Aznar entre 1996 i 2000, Margarita Mariscal de Gante, supervisi en primera instància la investigació del Tribunal de Comptes per determinar si, en organitzar el 9-N, "els quatre fantàstics" van cometre malversació comptable.

Agafant-se històricament a qui va ser conseller en cap de Barcelona entre 1713 i 1714, Rafael Casanova, Planas recorda que va morir al llit quasi 30 anys després de l'11-S del 1714 i assegura que mentre "milers de persones van morir pel culpa de la seva fanàtica obstinació i conducta criminal, ell, després d'una lleugera convalescència, va tornar a fer la seva, tan tranquil i desfogat".

Ara, però, Puigdemont ha de tirar endavant amb la promesa que va fer a la ciutadania de Catalunya. "S'entén que els presidents de la Generalitat s'encomanin a Casanova", exposa, al mateix temps que afegeix que "no consta que tingui verges al seu despatx", però recorda que "ha compromès la seva paraula" i que "ja no pot fer marxa enrere". Això sí, Planas no s'oblida de tornar a posar la por al cos als funcionaris, a qui afectaria, principalment, la independència.

El Govern contra Catalunya

Ni han volgut dialogar mai amb l'Estat, ni han volgut escoltar la ciutadania. La Razón torna a girar la truita i acusa el Govern d'estar tancats a parlar amb els de Mariano Rajoy i assenyala que l'executiu espanyol no utilitzarà la força, ni mesures coercitives per impedir-ho, sinó que utilitzarà "la força de la llei".

Això passaria, entre d'altres, per suspendre Puigdemont que, com ja apuntava Planas, considera que "la provatura d'ara no hauria de tenir més conseqüències que la del 9-N". Però, mentrestant, i sempre a parer del diari citat, el PDeCAT "pot quedar en la marginalitat política" i ERC "veu proper el moment de situar-se com a força central del nacionalisme català i arribar a la Generalitat". I, enmig de tot això, hi queda la ciutadania.

Toni Bolaño, en un altre article, aprofita, a més, per deixar clar que el "pla separatista" està en mans d'Ada Colau, decideixi, finalment, allò que decideixi que, de moment, no està gens clar.

El FCB, símbol del procés

Convençut que el Barça s'ha convertit "en un instrument i un símbol del procés", José María Marco  vol enviar un missatge clar i escriu (també a La Razón) que el club "no sortirà indemne de l'aventura en què s'ha ficat".

Mentrestant, assegura, "el Reial Madrid, que no és un símbol partidista, representa molt bé les virtuts esportives clàssiques: l'esforç, la competitivitat, la feina en equip...".