El plenari de la Conferència sobre el Futur d'Europa (Cofoe) ha adoptat aquest dissabte per consens les conclusions de les 49 propostes que han de guiar les reformes de les institucions europees en el futur. Una iniciativa que defensava que la Unió Europea hauria de desenvolupar un "mecanisme europeu de claredat" per oferir certeses legals i diàleg als possibles casos d'autodeterminació dins de la UE ha estat exclosa del document final. Però el cas és que va arribar a ser la segona més votada pels ciutadans en l'apartat de Democràcia de la plataforma digital. Tampoc ha passat el filtre una proposta per promoure l'oficialitat del català, tot i que també era una de les més votades. De totes maneres, sí que se n'ha aprovat una que, genèricament, demana protegir més les llengües minoritàries i regionals.
Així mateix, l'eurodiputat de Bildu Pernando Barrena ha expressat el seu "malestar" per la decisió, que considera "arbitrària". "No es pot deixar les nacions sense Estat fora del resultat de la reflexió de la COFOE", ha lamentat. En una línia similar s’ha pronunciat el president de la Generalitat a l’exili i eurodiputat de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. Ha intervingut en el debat per exigir que les propostes que sí que han tirat endavant no acabin en paper mullat. "Hi ha problemes que requereixen canvis ràpids, com la violació de drets fonamentals, que es veu en l'espionatge de Pegasus, que és una amenaça profunda a la democràcia europea", ha dit."Quin serà el balanç d'aquí a un any?", s'ha preguntat l'expresident sobre en què es concretarà la COFOE. Per Puigdemont, cal que "l'aproximació entre ciutadans i institucions no es perdi, ni sigui una excepció en la història de la Unió Europea".
Les propostes
El passat mes de febrer, la proposta sobre l'autodeterminació, co-impulsada per Junts amb altres partits i entitats i presentada formalment per l'ANC, va aconseguir una extraordinària 2a posició. Segons el que es pot veure a la pàgina oficial de la Conferència pel Futur d'Europa, recorda a Europa "la seva legitimitat històrica, la seva capacitat per superar els conflictes interns a través del diàleg i la democràcia, i la seva vocació de desplegar aquestes eines per resoldre conflictes arreu del món". Per això, es demanava a la Unió Europea que es doti de les eines institucionals i jurídiques per resoldre els conflictes democràtics sobre la sobirania dins les seves pròpies fronteres.
"Europa no pot ser una camisa de força incapaç de respondre a les diferents demandes democràtiques dels seus pobles constituents", indicava la proposta. En la mateixa línia, demanava un respecte pel dret de les nacions i pobles sense estat a decidir democràticament sobre el seu propi futur i la creació d'un "mecanisme de claredat a nivell de la UE, que tingui com a objectiu facilitar i resoldre eventuals disputes d'autodeterminació a través de la democràcia". La proposta va rebre 794 adhesions.