Cop de porta de la justícia a l’expresident del PP Mariano Rajoy. La secció sisena de la sala del contenciós-administratiu del TSJ de Madrid ha acordat aixecar la mesura cautelaríssima, i, per tant, denega la mesura cautelar de suspensió de l’execució per donar curs a la comissió rogatòria internacional, sol·licitada per la Batllia d’Andorra, en la derivada de l’Operació Catalunya a Andorra, segons ha informat el tribunal aquest dimecres. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid havia aturat de forma cautelar que un jutjat de Madrid retornés a Andorra que ja ha comunicat a Rajoy i a l'exministre Jorge Fernández Díaz, que són investigats a Andorra i que es personin amb advocat, perquè van al·legar vulneració de drets fonamentals, però ara el tribunal els hi ha desestimat. En la resolució, el tribunal afirma que les argumentacions fetes per Rajoy són “invocacions genèriques i inconsistents” i per això li denega aturar de forma cautelar la comissió rogatòria, tot i que avança que el fons del recurs el desenvoluparà en la sentència, que ha de dictar ara.

 La comissió rogatòria d'Andorra

El juny passat, la batlle de la secció especialitzada 2 d’Andorra, Stephanie García, va citar a declarar com a querellats l’expresident del govern espanyol del PP Mariano Rajoy, els ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més de membres de l’antiga cúpula d’Interior per l’Operació Catalunya, tal com li havia sol·licitat el novembre de 2021 l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i Drets, que exerceixen l’acusació popular, en aquest procediment iniciat pels exdirectius de la Banca Privada d’Andorra (BPA).  S'acusa Rajoy i els ministres de pressionar el govern andorrà per afavorir la caiguda de la BPA, mentre policies espanyols demanaven a directius de la BPA informació de la família Pujol, d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras.

A través del conveni internacional de cooperació de 1959, el Ministeri de Justícia espanyol va rebre aquesta sol·licitud de cooperació andorrana per tal que s'informés Rajoy, els exministres i agents de la policia que eren querellats a Andorra, i que designessin advocat en aquest país veí. Res més per ara. Rajoy i Fernández Díaz ho han volgut bloquejar per por que el proper pas sigui la petició d’extradició si no volen anar voluntàriament a Andorra. Les declaracions del comissari jubilat Manuel Villarejo van permetre reactivar la investigació contra el govern del PP.

Els arguments d'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia

En la resolució, el TSJ de Madrid exposa que l’Advocacia de l’Estat era contrària a la petició de Rajoy en assegurar que el seu recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Direcció General de Cooperació del Ministeri de Justícia del 15 de juny passat, “no és recurrible perquè no és un acte administratiu”, com ja li va comunicar, a més de ser “un acte de tràmit”. La Fiscalia també es va mostrar contrària a aturar la col·laboració amb Andorra, tot assegurant que Rajoy i Fernández Díaz van al·legar vulneració de drets fonamentals, però en realitat el que volien és anar contra la resolució del jutjat d’instrucció 32 de Madrid i de l’Audiència de Madrid que els denegaven aturar la comissió rogatòria, en sostenir que era un acte de tràmit.

Ara, el tribunal de Madrid considera que Rajoy no ha desenvolupat prou la vulneració del dret a tutela judicial efectiva i d’igualtat de drets, que ha al·legat per aturar la investigació andorrana. També precisa que denegar la comissió rogatòria a Andorra pot ser “pertorbador” donades les conseqüències de reciprocitat entre Estats que es deriva del conveni del Consell d'Europa d’Assistència Judicial Penal de 1959.

Els dos policies amb protecció diplomàtica.

En els seus arguments, Rajoy havia exposat que el govern espanyol havia denegat que dos agents de la policia espanyola declaressin en el procediment d’Andorra perquè actualment tenen “protecció diplomàtica”. El tribunal informa, però, que en l’expedient “no hi ha actuació diferenciada respecte a aquests policies” i per fets iguals o similars. És a dir, Rajoy “no ha aportat proves ni indicis” i el TSJC de Madrid per ara li denega aturar l’enviament de la resposta a Andorra, malgrat que hi ha pendent la sentència sobre el seu posicionament de fons.