Sembla que els comuns no s’acaben de trobar gaire còmodes quan els únics que els aplaudeixen són les joventuts de Societat Civil Catalana. Potser és per això que han començat la setmana amb un nou cop de volant. El més matiner era el líder de Catalunya en Comú (CatComú), Xavier Domènech, el mateix que dissabte passat anunciava el posicionament sobre l'1-O a Terrassa. A primera hora del matí d'aquest dilluns, Domènech assegurava en una entrevista a El món a RAC1 que, tot i que l’1-O s’acabarà assemblant al 9-N, estava "predisposat" a anar a votar.
En una altra cadena de ràdio, a la Ser, era el coordinador general d’EUiA i membre de l'executiva de CatComú, Joan Josep Nuet, que assegurava que l’1 d’octubre aniria a votar, malgrat que no fos un referèndum, sinó una mobilització ciutadana. El també membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, i encausat per permetre el debat sobre la resolució del referèndum, deia —a la Ser—: "Entre l'immobilisme i la participació, estarem amb la gent mobilitzada".
A continuació era el torn d’Ada Colau, que es pronunciava en un acte públic. A diferència de la setmana passada, quan advertia que no posaria “en perill” els treballadors públics de l’Ajuntament, aquest dilluns l’alcaldessa de Barcelona declarava que la capital posarà "totes les facilitats per participar en el que sigui, sigui l'1-O una mobilització a favor del dret a decidir o si s'aconsegueix fer un referèndum efectiu". Preguntada sobre si votaria, responia que la seva predisposició ja havia estat "acreditada" en altres mobilitzacions, com el 9-N.
En la mateixa línia, en una entrevista a Catalunya Ràdio, la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, deia que el referèndum de l'1-O "no serà la solució definitiva", però que tot i això s'aproparia al seu centre de votació. "El 9-N vaig anar a votar i la meva predisposició per anar a votar l'1-O és plena", defensava Alamany, que afegia: "Si cridarem o no a la participació és un debat que tindrem més endavant quan el Govern defineixi com es vincula o s'articula l'1-O".
La posició més ambigua
El constant joc d'equilibris dels comuns va tornar a quedar en evidència dissabte passat, quan van fixar el seu posicionament —no definitiu, revisable— sobre el referèndum de l'1 d'octubre. Van discutir tres documents, i va imposar-se el més ambigu de tots. Un dels descartats, el més proper a ICV, que demanava rebutjar l’1-O perquè forma part del full de ruta de Junts pel Sí i la CUP, va ser retirat abans de ser sotmès a votació. L’altre, més proper als postulats de Podem, que demanava implicar-s’hi i fer una crida a la participació, va perdre. El que va guanyar era el que reconeixia l’1-O com a “mobilització” (però no com a referèndum), hi donava suport com a “mobilització”, però no feia una crida a participar en la “mobilització”.
Les reaccions no es van fer esperar. Des del sobiranisme, tots els partits van lamentar que es despengessin del referèndum. “La resolució dels comuns és com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer”, criticava Gabriel Rufián, diputat d’ERC. Des dels partits unionistes, la rèplica anava en el mateix sentit. “O s'està embarassada o no; no s'està embarassada a mitges”, deia Xavier García Albiol, president del PP català.