Corinna, empresària i assessora d'Albert de Mònaco, que va mantenir una llarga relació sentimental amb Joan Carles I, afirma que el rei la va utilitzar per amagar patrimoni i propietats a l'estranger. Així ho va reconèixer ella mateixa en una reunió amb el comissari José Manuel Villarejo, segons un enregistrament de la trobada a què ha tingut accés el diari El Español.
Foto: GTRES
Durant la conversa, la princesa Corinna explica que està vivint "un malson enorme", ja que, a "esquena seva i amb la seva gent", el rei Joan Carles hauria col·locat part del seu patrimoni a nom d'ella. Es refereix a diverses propietats al Marroc i altres llocs fora d'Espanya que, després de la seva ruptura sentimental, Joan Carles I li hauria reclamat.
En els enregistraments Corinna relata de manera detallada la presumpta operativa per amagar el patrimoni de l'actual rei emèrit. Segons apunta, l'advocat del rei Dante Canónica creava "estructures" opaques que posava a nom de tercers, com ara el seu, i afirma que pateix una pressió desorbitada per posar-les, de nou, a nom de tercers propers al rei, ara que ha acabat la seva relació. En el focus d'aquestes pressions Corinna situa el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
En concret, relata una trobada amb el màxim responsable del CNI, Felix Sanz Roldán, l'estiu del 2012, en què afirma que aquest la va amenaçar tant a ella com als seus fills de mort i que el rei ho sabia. En les gravacions, Corinna explica dues presumptes operacions amb mercenaris, una a Londres i l'altra a Mònaco, per accedir a casa seva i robar documentació.
Tanmateix, tot i aquestes afirmacions, no consta que Corinna presentés alguna denúncia ni a Espanya, ni a Londres ni a Mónaco sobre una presumpta intrusió a les seves comunicacions o habitatge. Sanz Roldán ha negat que amenacés l'empresària i el CNI també ha desmentit qualsevol operació per recuperar documentació.
Corinna també va indicar que el Rei tenia comptes a Suïssa a nom del seu cosí, Álvaro de Orleans-Borbón. A més, explica que Joan Carles I hauria recorregut a l'amnistia fiscal aprovada pel govern de Rajoy l'any 2012 que permetia repatriar fons opacs amb un cost tributari mínim.