L’examant del rei Joan Carles I, Corinna Larsen -també coneguda com a Corinna zu Sayn-Wittgenstein-, ha presentat una denúncia davant el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, el High Court de Londres, contra l’emèrit i els serveis secrets espanyols, als que acusa de posar-la sota “vigilància il·legal” al Regne Unit. Segons avança el diari britànic Financial Times, l’examant va presentar la demanda el desembre de l’any passat, però no ha estat posada a disposició del tribunal fins aquest dilluns, 26 de juliol.

En la demanda, sempre segons el mitjà citat, s’acusa directament el rei emèrit d'assetjament "des del 2012 fins a l'actualitat", i s’inclouen denúncies d’amenaces i difamació a més de “vigilància encoberta il·legal” per part dels agents del servei d'intel·ligència espanyol. Larsen demana que se la rescabali per danys i perjudicis i una ordre d’allunyament per al pare del rei Felip VI.

Segons Financial Times, l’equip legal de Joan Carles no ha presentat encara cap defensa contra la demanda, però preveu d’entrada una batalla sobre la jurisdicció, és a dir, la capacitat del High Court de jutjar Joan Carles, ja que es tracta d’un antic cap d'estat d'un altre país que, a més, no viu al Regne Unit. El mateix diari apunta que encara que el cas se centri en Joan Carles, no s’hauria de descartar que tot plegat esquitxi l’actual monarca espanyol, Felip VI, que es troba en una situació de baixa popularitat pel seguit d’escàndols que han tacat la imatge de la família reial.

Larsen retreu pèrdua d’ingressos

La denunciant també retreu a Joan Carles haver-la acusat falsament de robar 65 milions d’euros, que formarien part del polèmic donatiu de 100 milions de dòlars lliurats el 2008 pel rei Abdullah d’Aràbia Saudita a l’aleshores monarca espanyol en exercici. Larsen defensa que Joan Carles li va donar aquells milions, però que, en finalitzar la relació, va acusar-la de robar-los, els va reclamar i la va difamar, fet que li hauria provocat una pèrdua d’ingressos del seu lloc de treball com a “consultora estratègica que treballava amb particulars d’alt valor net i amb empreses líders de tot el món”, segons esmenta el mitjà citat, que no especifica quin rescabalament demana Larsen, tot i que apunta que seria de “desenes de milions d'euros”.

A més, Larsen demana una ordre d’allunyament per a Joan Carles i els seus agents, d’almenys 150 metres, per impedir que es puguin comunicar amb ella, rastrejar-la o assetjar-la. Així mateix, al·lega que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el seu cap, Félix Sanz Roldán, o persones que treballaven en nom seu o en nom de Joan Carles, la van posar "sota vigilància física que incloïa investigació de vehicles i personal, violant la seva residència i piratejant els seus telèfons i ordinadors”.

 

Imatge principal: Joan Carles i Corinna quan la relació era millor que en l'actualitat / GTres