Corinna Larsen ha modificat la demanda que l’any 2020 va presentar contra el rei emèrit espanyol, Joan Carles I, amb voluntat d’aconseguir el seu principal objectiu: conservar de manera íntegra els 64,8 milions d’euros que el monarca espanyol va decidir regalar-li l’any 2012. El moviment que ha fet l’examant del pare de Felip VI ha estat eliminar d’aquesta demanda qualsevol referència al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Larsen sostenia fins ara que Joan Carles I havia estat assetjant-la i perseguint-la, i això implicava el CNI.
En la demanda de 20 pàgines que Larsen havia presentat a Londres el desembre de 2020 s’insistia que des de l’any 2012 el CNI havia realitzat un seguiment que hauria arribat fins a l’assetjament a ella i el seu entorn. Al capdavant del CNI hi havia Félix Sanz; i això implicava que l’estat espanyol també estigués implicat en aquesta denúncia, per molt que des del govern espanyol sempre s’hagi insistit que aquest és un cas privat del pare de Felip VI. Larsen, doncs, demanava una ordre d’allunyament per a Joan Carles I, que des de fa més de dos anys resideix a Abu Dabi.
En aquella demanda Larsen responsabilitzava el rei emèrit del “seguiment obert i encobert” que suposadament li haurien realitzat agents del CNI a Londres i a Montecarlo, dos llocs en els quals ella residia. De totes maneres, El Mundo ha tingut accés a la nova versió de la demanda, que ha estat modificada per l’examant del rei emèrit, i la part del CNI ha estat esborrada. Eren parts en les quals s’assegurava que havia estat sotmesa a seguiments perquè “representava un risc per a la seguretat, era una representant de Rússia” i estava intentant “fer xantatge a la Família Reial”.
Ara per ara, doncs, la denúncia se centra en Joan Carles I i en Félix Sanz Roldán. Aquest segon hi continua apareixent perquè es pot sostenir que ell hauria participat en el suposat assetjament no com a director del CNI, sinó com a amic personal del monarca espanyol. El cas és que la idea de Larsen és intentar demostrar que Joan Carles I va actuar com a ciutadà, i no com a cap d’Estat; una qüestió que té relació en si el rei emèrit ha de conservar o no la immunitat en aquest cas.
Larsen també demana que hi hagi una compensació per danys i perjudicis; una quantitat que no s’ha justificat, però que coincidiria amb la suma de diners a la qual hauria de renunciar la mediadora si se li aplica la legislació espanyola sobre els diners que va rebre l’any 2012. Segons la seva versió, la seva negativa de retornar els fons a Joan Carles I hauria estat el motiu pel qual es va iniciar una campanya d’assetjament contra ella.