Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, com a membres de la Mesa del Parlament, presidida per Carme Forcadell, han defensat la seva inviolabilitat parlamentària i que la seva actuació s’emmarcava en permetre el debat parlamentari i la llibertat d’expressió, en la repetició del judici contra ells per un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), aquest dimarts en el TSJC. L’exvicepresident primer de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas (JuntsxSí), ha contestat només a la seva advocada Judit Gené, i ha assegurat que en els 9 anys que va formar part de la Mesa “es van admetre milers de resolucions sobre el que abans es deia el dret a decidir i el procés constituent”, i ha assegurat: “Pensàvem que en la nostra actuació estàvem protegits per la inviolabilitat parlamentària.” Ha afegit que a partir del 2018 (quan ja no eren a la Mesa) es va canviar la jurisprudència consolidada sobre el funcionament de la Mesa, i que implica que les propostes dels grups s'analitzin exante a admetre’ls a tràmit.

Corominas també ha manifestat que els dos advertiments que va rebre del Tribunal Constitucional (TC) eren “incomprensives”, ja que feia referència a no desenvolupar la resolució del Parlament  1/XI que era molt àmplia. Un raonament compartit pels altres companys de la Mesa del Parlament, que va ser dissolt pel govern espanyol amb l’article 155. A l’entrada del TSJC, Corominas, Simó, Barrufet i Guinó han rebut el suport dels partits independentistes, amb integrants de Junts, d’ERC, i l’ANC.

 

Perjudicats

En l’inici del judici, l’advocada dels tres exmembres de Junts, Judit Gené, ha exposat dos greuges en la repetició del judici. La primera és que els ha perjudicat per a presentar-se a qualsevol elecció. “No s’han pogut presentar a eleccions”, ha afirmat Gené. Els quatre membres de la Mesa de Forcadell van ser condemnats cada un a 1 any i 8 mesos d’inhabilitació a càrrec públic l’octubre de 2020 per un delicte de desobediència al TC, i el Tribunal Suprem “ha trigat dos anys” a resoldre un recurs i fer repetir el judici en el TSJC, ha denunciat. La Junta Electoral Central prohibeix presentar-se a una llista o mantenir-se en un càrrec electe encara que la condemna per un delicte de desobediència no sigui ferma. El president Quim Torra ho sap.  

 

“Ja han complert a condemna”, ha afirmat Gené, i ha demanat que es consideri l’atenuant de dilacions indegudes pel temps passat.  Fins i tot, ha comparat que els condemnats per desobediència pel procés al Tribunal Suprem, els exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, condemnats el 2019, ja van complir la pena d'inhabilitació el juny de 2021, mentre que els encausats de la Mesa de 2017 “no tenen ni una sentència en primera instància”.

El segon greuge, segons ha exposat Gené, és que integrants de la Mesa d’abans del 2015, no van ser perseguits per no fer controlar el contingut de les inicitatives, ni després, com ara la Mesa del Parlament, presidia per Roger Torrent, el 2019,  que va ser absolta pel TSJC per admetre a tràmit dues resolucions sobre la independència i contra el rei. La Fiscalia, però, ja va anunciar que presentarà recurs.

Defensa dels drets dels diputats

Per la seva part, l’exsecretària primera de la Mesa del Parlament, Anna Simó (ERC), també ha respost només al seu advocat, Raimon Tomàs, i ha recordat que la Mesa “no té cap poder legislatiu” i que en el tràmit d’admissió feien “un control formal de les iniciatives” que presentaven al Parlament els grups polítics, i que la junta de portaveus decideix l’ordre del dia del ple.  “La sentència del TC del 2015 era generalista i incomprensiva, com ha dit Corominas”, ha declarat Simó, en referir-se als requeriments que va rebre després d’aquest òrgan i que feien referència al compliment d'aquesta sentència. “El Parlament és on es debat les iniciatives i se n’havien admès moltes sobre el dret a decidir”, ha sostingut.

Simó també ha recordat que van ser els grups de Junts i la CUP qui van fer la petició, en el ple en marxa, sobre la inclusió del debat sobre les lleis de desconnexió, el 6 i 7 de setembre de 2017. “Vaig entendre que l’exercici de les nostres funcions era defensar els drets dels diputats. La Mesa del Parlament ho érem tot: d’iniciativa parlamentària i de control del govern”, ha declarat, i també ha advocat a la inviolabilitat parlamentària.

 

En el seu interrogatori, Ramona Barrufet (JuntsxSí) ha declarat: “No entenc que ens fessin actuar com a censors, no ho entenc” i ha insistit: "Els membres de la Mesa érem imparcials”, i ha manifestat que van complir el reglament del Parlament.

 

Finalment, Lluís Guinó, que va substituir Corominas el juliol de 2017 i que continua com a alcalde de Besalú,   ha assegurat que en la tramitació de les lleis de desconnexió, el 6 i 7 de setembre de 2017, la presidenta del Parlament va llegir un advertiment del TC que era dirigit “a tots els diputats del Parlament de Catalunya” i que la funció de la Mesa “és canalitzar les iniciatives dels grups parlamentaris”, i per això, no van signar la iniciativa del 2017.  

Guinó ha defensat el paper de la Mesa, i ha afegit que no se li pot demanar un control de les proposicions polítiques abans, ja que els seus membres no tenen formació especialitzada i “per garantir la llibertat d’expressió i de pensament i la diversitat de la cambra” s'ha de fer després del debat.

 

A banda, Corominas ha afegit que quan després va ser president del grup de JuntsxSí no va rebre cap requeriment del TC, tot i haver presentat les lleis de desconnexió amb la portaveu del grup de la CUP Mireia Boya, l'única diputada jutjada que al final va ser absolta pel TSJC.

Reclam de la inviolabilitat parlamentària

En les qüestions prèvies, l’advocada dels encausats de Junts, Judit Gené, ha reivindicat la seva inviolabilitat parlamentària i que no haurien de ser jutjats. “La Mesa del Parlament no és un òrgan administratiu, ni pot fer de Tribunal Constitucional i prohibir abans. Van tramitar propostes i van donar impuls parlamentari”, ha afirmat Gené, i ha assegurat que “no pot ser que es protegeixi als diputats pel seu vot, i no als de la Mesa, que van permetre el debat parlamentari”. Gené també ha insistit que l’Advocacia de l’Estat ha de ser expulsada del procediment, ja que inicialment, en el procediment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no hi era.

Per la seva  part, Raimon Tomàs, advocat d’Anna Simó, ha exposat que el TSJC no és el tribunal competent per jutjar-la perquè cap dels quatre encausats no té actualment cap aforament. També ha fet referència de les  crítiques d’“ingerències” del Tribunal Constitucional en el cas del Congrés dels Diputats que va haver a l’Estat espanyol.

Tomàs ha insistit en la inviolabilitat parlamentària de l’encausada d’Esquerra i ha fet referència a jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per defensar els drets de llibertat d’expressió i política. També ha reclamat que s’expulsi l’Advocacia de l’Estat perquè “no hi té cap legitimitat” en no tenir cap dany, ja que no se’ls acusa de malversació.

Dret amb límits

El tinent fiscal Pedro Ariche ha contestat que “sí que s’ha respectat” la inviolabilitat parlamentària dels processats, i que és el tribunal del TSJC qui s’haurà de pronunciar en la sentència, a més d’afegir que en el judici es veurà “si és un poder absolut o no” i si “les cambres parlamentàries poden incomplir resolucions”.  “Té els seus límits”, ha avançat Ariche, que ha afegit que com la jurisprudència europea “no és gaire específica”, cal assumir les referències de les resolucions del Suprem i del Tribunal Constitucional. Ariche ha apostat perquè l’Advocacia de l’Estat continuï en el procediment, i que el TSJC “és el competent” per jutjar-los.

 

L’advocada de l’Estat, Beatriz Vizcaíno, ha afirmat que el tribunal ha de resoldre en sentència si els processats tenen inviolabilitat parlamentària en sentència, però ha advocat per la resolució del TC del 2021, i fins i tot ha declarat que l’Advocacia de l’Estat “no és part” sinó que vetlla pel compliment de l’administració. Vox està d'acusació popular.  El tribunal, presidit per Fernando Lacaba, ha indicat que resoldrà l’apel·lació de la inviolabilitat parlamentària en sentència.

El judici continua dimecres amb la declaració dels testimonis, com ara els lletrats del Parlament.