Isabel Díaz Ayuso va contemplar “tots els escenaris”, segons ha admès ella mateixa. Entre aquests “escenaris”, que els madrilenys tornessin a les urnes un any després de les eleccions autonòmiques. Si tot anés sobre rodes, no s’haurien de celebrar fins al 2023, però la mala maror amb els seus socis de govern no ha fet més que agreujar-se durant la crisi del coronavirus. És l’únic lloc on l’aliança PP-Ciutadans fa aigües. Segons El Mundo, la presidenta madrilenya fins i tot va arribar a demanar que li redactessin el decret de dissolució de l’Assamblea de Madrid. Li serviria per desactivar els cants de sirena de la moció de censura, que cada cop ressonen amb més força. Va ser la direcció estatal de Gènova qui va parar els peus a Ayuso. De moment, res d’avançaments electorals tot i que les enquestes puguin ser temptadores.
La desastrosa gestió del coronavirus a la Comunitat de Madrid, principal focus de la pandèmia a l’Estat espanyol, ha situat Isabel Díaz Ayuso en el punt de mira. No només de l’oposició, sinó fins i tot dels seus socis de Ciutadans, un partit que es troba en un gir radical de la seva estratègia. El reflex més clar de les ferides obertes segurament sigui el drama de les residències, especialment després de fer-se públics els criteris per denegar l’hospitalització als malalts de covid “que més risc de morir tenen”. L’enfrontament s’ha evidenciat públicament entre els consellers de Polítiques Socials (Alberto Reyero, Cs) i el de Sanitat (Enrique Ruiz Escudero (PP), amb acusacions de traïció i llançant-se els morts. La gestió d’aquestes residències va canviar de mans en plena pandèmia. Hi han mort més de 7.600 persones.
La política madrilenya es converteix en el camp de batalla de la política espanyola
La relació de confiança entre els dos socis a la Puerta del Sol s’ha anat degradant dia rere dia de l’estat d’alarma. Els retrets han estat públics i diaris. Especialment de la banda d’un Ciutadans incòmode i en ple gir estratègic. Amb Inés Arrimadas al capdavant, i després d’una patacada electoral, han passat de no acudir a les reunions amb Pedro Sánchez a asseure’s en una taula al Palau de La Moncloa i facilitar tota mena d’iniciatives al govern espanyol. Fins i tot la formació d’Arrimadas ja està enviant cartes a dirigents liberals europeus com el francès Emmanuel Macron o l’holandès Mark Rutte per situar Nadia Calviño al capdavant de l’Eurogrup. Ha guanyat influència política, i està reflexionant quin camí ha de seguir. Els seus vots són clau a Espanya i sobretot a la Comunitat de Madrid.
Serien imprescindibles, per exemple, per a una moció de censura contra Isabel Díaz Ayuso. Aquesta carta està damunt la taula del socialista Ángel Gabilondo, que podria fer-la servir a mitjà termini. Fa dues setmanes Pedro Sánchez ja va reunir-se amb Gabilondo a La Moncloa, oficialment per a “coordinar línies d’acció”. La qüestió podria abordar-se al més alt nivell, entre les cúpules estatals. Mentrestant, el PSOE ja està buscant-li un número dos de “perfil dur” a Gabilondo per fer oposició a Ayuso, conscients que necessiten renovar lideratges. Els socialistes també volen aprofitar el desastre de Madrid per desgastar el lideratge de Pablo Casado, que s'ha vist obligat a tancar files amb Ayuso.
Per ara, sobre el terreny, la batalla a la Comunitat de Madrid s’assembla més a la Guerra Freda. Públicament, els dos socis de la Puerta del Sol diuen que el govern és sòlid. Un descarta eleccions i l'altre una moció de censura. La realitat, però, podria ser diferent. Tots dos estan a l’espera d’un moviment de l’altre, també a escala estatal. Ayuso, molt tocada per la gestió del coronavirus, es defensa des del seu búnquer sacsejant el fantasma de la madrilenyofòbia. “Madrid és el principal objectiu de La Moncloa”, denunciava aquest matí la presidenta madrilenya des de la televisió pública espanyola. Madrid s'ha convertit en el camp de batalla d'Espanya. I la política es juga en aquestes coordenades.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries