El del coronel Diego Pérez de los Cobos ja és un nom prou conegut a Catalunya. Ell va ser qui va liderar la resposta repressiva de la policia espanyola a l’1 d’octubre del 2017. Com a tal va declarar contra els presos polítics al Tribunal Suprem i contra el major Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional. Avui l’alt funcionari policial ha tornat a ser notícia: el Ministeri l’ha fet saltar del seu càrrec com a cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid. Però no ha tingut res a veure amb l’1-O, sinó amb una altra data: el 8-M. Ha estat la gota que ha fet vessar el got, i que ha destapat la guerra soterrada entre institucions de l’Estat. Un acte en tres seqüències: informe, destitució i citació.
Els motius al·legats pel departament de Fernando Grande-Marlaska són simplement “pèrdua de confiança”. Fonts del Ministeri assenyalen un detonant: la causa oberta en un jutjat de Madrid contra el govern espanyol que relaciona la manifestació del 8-M amb la propagació del coronavirus. La jutgessa va encarregar la investigació penal a la Guàrdia Civil, que De los Cobos va ocultar als seus superiors per ordre de la magistrada. Segons aquestes fonts, tant el contingut “subjectiu” d’aquest document com el seu coneixement a través d’una filtració als mitjans són els motius que hi ha darrere la destitució fulminant.
Què deien les diligències de la Guàrdia Civil? Que el govern espanyol tenia informació de la gravetat de la pandèmia abans de la manifestació del 8-M. Concretament apunta contra el doctor Fernando Simón, director del Centre d’Emergències Sanitàries, que va suspendre un congrés evangèlic tres dies abans de la protesta feminista. En canvi, conclou l’informe, La Moncloa no va fer res ni per evitar aquesta concentració multitudinària ni altres, com el congrés de Vox al Palau de Vistalegre. També recorda que l’Organització Mundial de la Salut havia advertit del risc dels actes multitudinaris el 14 de febrer.
Aquest matí ha arribat la destitució del coronel Diego Pérez de los Cobos, que ha arribat a treballar sota les ordres de cinc ministres del PP i el PSOE, per “pèrdua de confiança” de Marlaska. Un parell d’hores més tard, la jutgessa instructora Carmen Rodríguez-Medel ha respost a l’atac amb un altre: ha citat a declarar com a imputat el delegat del govern espanyol a Madrid, el socialista José Manuel Franco, per un delicte de prevaricació. Haurà de comparèixer el pròxim 5 de juny. Tot i que la magistrada no veu relació entre el 8-M i el contagi de coronavirus, manté la investigació oberta contra Franco per prevaricació.
Jutgessa vinculada a la Guàrdia Civil
La jutgessa al capdavant de la investigació no és una desconeguda. De tendència conservadora, membre de l’Associació de Professionals de la Magistratura, és filla i germana de guàrdies civils (el seu germà és el cap de la Comandància de Màlaga). El seu nom fins i tot havia sonat entre alguns mitjans per ser la nova directora de la Guàrdia Civil en l’últim relleu, però finalment la plaça va recaure en María Gámez. De la seva tendència conservadora en dona fe el seu pas per la política, com a assessora de Rafael Catalá, exministre de Justícia del govern Rajoy. Això sí, també va ser la instructora dels casos dels màsters de Cristina Cifuentes i Pablo Casado, als qui va posar contra les cordes.
El 8-M, cavall de batalla de la dreta
Des de l’esclat de la pandèmia a Espanya amb totes les seves dimensions, un mantra ha estat molt repetit per la dreta contra el govern Sánchez-Iglesias: no haver impedit la manifestació del 8-M per motius polítics. L'aparició de l'extrema dreta, que escora el discurs cap a posicions ultres, hi ha contribuït. A dia d’avui, van guanyant al front de guerra: la jutgessa investiga el delegat del govern espanyol per un suposat delicte de prevaricació fruit de la denúncia de l’advocat Victor Valladares, condemnat per estafar a clients. I això que la magistrada no veu provada la relació entre la manifestació i la propagació el virus.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries