Després de tres mesos de confinament i tres mesos més d’un estiu a mig gas, ja ha arribat el setembre; i amb aquest l’inici del curs escolar (i polític), una nova temporada de futbol i la Diada Nacional de Catalunya; segurament, la més estranya i atípica de la història.

I és que la pandèmia del coronavirus ha capgirat l’agenda que acostumava a marcar aquest dia tan especial pel passat i el present polític de Catalunya. I ho ha fet en el moment més delicat del procés independentista: amb un Govern de la Generalitat absolutament dividit, una base més desmobilitzada que mai i la incertesa sobre quin serà l’abast real que tindrà la crisi econòmica generada per la Covid-19.

Una manifestació limitada

L’exemple més clar i visual d’aquest canvi provocat per la pandèmia és que aquest 11 de setembre el número de persones que sortiran a manifestar-se serà el més baix des del 2011, l’última Diada abans que esclatés ‘oficialment’ el procés. De fet, aquest dimecres l’ANC ja va avançar la xifra d’assistents que podrien ocupar els emplaçaments pensats per l’entitat: 48.000. Tanmateix, aquestes persones es repartiran en 107 punts diferents situats a 82 municipis d’arreu de Catalunya, impedint que cada concentració superi el mig centenar de participants.

Així doncs, ja es pot preveure que aquesta Diada no tindrà res a veure amb les darreres vuit, en què més d’un milió de persones van omplir els principals carrers de Barcelona o van travessar el país amb una cadena humana. Tanmateix, el coordinador de comunicació de l'ANC, Adrià Alsina, no s'ha mostrat preocupat per aquest fet. "La gent es mobilitza en funció de l'acció política i de la utilitat que creu que tenen les seves accions", ha explicat en declaracions a aquest diari.

Així doncs, i reconeixent la dificultat afegida que ha suposat la crisi sanitària per a les mobilitzacions i l'acció al carrer, Alsina ha recordat que "la desmobilització de la gent ja hi era abans del coronavirus, no és el coronavirus qui la provoca". "Nosaltres facilitem una via perquè tothom qui vulgui manifestar-se ho pugui fer, i a més amb un discurs incremental, en el qual anem a assenyalar els edificis de l'Estat a Catalunya, que és una cosa que no s'havia fet mai", ha afegit.

La protesta virtual

Tot i això, des de l’ANC s’ha intentat aclarir que l’objectiu d’aquest any “no és una mobilització multitudinària, sinó defensar el dret a manifestació”. És per aquest motiu que la seva presidenta, Elisenda Paluzie, ha fet una crida a sortir als balcons a les 17:14h, i la mateixa entitat ha elaborat un portal, Xarxa Independència, que té com a objectiu dur a terme una protesta virtual.

"Proposem crear vincles virtuals amb altres persones, blocs solidaris i assemblees de base mitjançant codis QR. Es tracta d'un repte solidari, ja que amb cada codi es realitza una aportació econòmica per a aquests blocs solidaris: sanitat, cultura i llengua, medi ambient i social", han assegurat.

En el pitjor moment del moviment

Aquesta impossibilitat d’organitzar una manifestació massiva ha arribat en el que segurament ja és el pitjor moment per a l’independentisme des que va començar el procés. Si any rere any, la jornada de l’11-S servia per acumular forces i fixar uns objectius coincidint amb l’inici del curs polític, enguany la situació és ben diferent.

Tres anys després de l’1-O, el 155 i l’empresonament i exili del Govern de Carles Puigdemont, el moviment que havia d’alliberar el país es troba més dividit, frustrat i perdut que mai. Els primers que ho mostren són els dos socis de Govern, JxCat i ERC, que han xocat en gairebé cada tema de certa importància de la legislatura.

diada 2017 estelades - laura gómez

Imatge de la massiva manifestació de la Diada del 2017, 20 dies abans de l'1-O | Laura Gómez

Si els republicans estan immersos en una taula de diàleg que només s’ha reunit un cop, els postconvergents continuen apostant per una “confrontació intel·ligent” que no semblen implementar en cap àmbit. Per la seva banda, la CUP continua mostrant-se crítica amb els dos socis, però sense concretar tampoc com es materialitza el seu discurs polític.

Al carrer, la situació tampoc és gaire engrescadora. I és que la repressió exercida durant les manifestacions postsentència i la misteriosa desaparició del Tsunami Democràtic, juntament amb l’aparició de la Covid-19, és clar, han provocat que ja faci més de mig any de l’última gran acció de demostració de força feta al carrer.

Si bé és cert que les enquestes continuen donant una majoria parlamentària a les formacions sobiranistes, el moviment sembla més encallat que mai. I si altres anys la Diada servia per refer ponts i bastir estratègies entre les diferents sensibilitats dins del sobiranisme, tot sembla indicar que aquest any serà una de les jornades més enrarides i desangelades dels últims anys.

Els actes institucionals, també tocats

Cal recordar que la massiva manifestació de l’ANC no serà l’únic element que es cancel·larà o es modificarà a causa de la situació epidemiològica a Catalunya. Una de les tradicions més simbòliques de la Diada, l’ofrena floral a Rafael Casanova, podria arribar a no celebrar-se. I si es fes, seria sense públic i amb un format molt més reduït, segons va assegurar aquest dimarts la portaveu del Govern, Meritxell Budó. Així doncs, no es preveu que el monument rebi les desenes d'ofrenes que rep cada any per part de diferents entitats polítiques, socials, culturals i esportives.

acte institucional diada 2019 façana palau carles puigdemont - sergi alcàzar

Imatge de l'acte institucional de la Diada 2019 al Palau de la Generalitat | Sergi Alcàzar

Per altra banda, la resta d’actes tindran com a objectiu retre homenatge als professionals dels sectors essencials que han treballat durant la crisi sanitària. Així doncs, s’entregarà la Medalla d'Honor del Palau de la Generalitat al col·lectiu sanitari en un acte el 10 setembre. L’acte serà davant del Parlament i comptarà amb una actuació de Judit Neederman i del conservatori del Liceu, i una glossa als premiats a càrrec del periodista Jordi Basté. Això sí, serà sense públic.

El col·lectiu sanitari també rebrà la Medalla d'Honor del Parlament. A banda, se celebrarà la commemoració dels 40 anys del retorn de l'exili de la cambra catalana, amb un record per als actuals presos polítics i exiliats. 

L'acte, dirigit per Lluís Danés, serà enregistrat a Barcelona i retransmès per TV3 el 10 de setembre a les 22 h. Hi haurà una actuació del Cor Jove de l'Orfeó interpretant "El cant de la senyera" a la plaça Sant Jaume i, dins de les parets del Palau de la Generalitat, s'hi projectaran missatges dels presos polítics i exiliats per "simbolitzar el retorn", segons va explicar Budó.

Les alternatives

Poc després que acabi la descentralitzada manifestació de l'Assemblea, els independentistes tenen tres alternatives si volen manifestar-se. La primera és una concentració autoconvocada a les xarxes, que emplaça els manifestants a "deixar un missatge a la façana" del Parlament. Sota el lema #EnsVeiemAlParlament​, aquesta és una protesta dirigida contra els partits independentistes.

Per altra banda, el CDR del Barcelonès ha convocat una concentració a les 19:30 h a l'Arc de Triomf amb dos missatges: un dirigit al "Règim del 78", i l'altre al Govern "per exigir que aturi la repressió contra l’independentisme i retorni al camí de la desobediència".

És molt probable que aquesta concentració s'encavalqui amb la concentració convocada per l'esquerra independentista al passeig Lluís Companys a les 19 h.