Catalunya, com la resta del món, s'ha instal·lat en una excepcionalitat rutinària, arran de l'emergència sanitària per coronavirus. Tot i intentar seguir amb el dia a dia, els fets més quotidians no es practiquen amb l'habitual pàtina de normalitat. És el cas d'aquesta entrevista amb Marcel Mauri, que trenca els esquemes tant per la forma com pel fons. Cert és que en el cas de Catalunya, els darrers dos anys de presó i exili, amb mítings virtuals i reunions telemàtiques, han fet que les imatges de videoconferències i connexions a distància siguin més familiars. Des del menjador de casa seva a Badalona, on viu confinat des de dissabte, el vicepresident d'Òmnium analitza la gestió de la situació per part del govern de l'Estat, en aquesta conversa amb ElNacional.cat. Reflexiona, entre d'altres qüestions, sobre si cal deixar el procés en quarantena per prioritzar la lluita contra el Covid-19 i les seves conseqüències.
Com va el confinament?
Com tot el país, confinat, fent cas a allò que diuen les autoritats sanitàries, els epidemiòlegs i els científics. Confinament total com ha dit el nostre govern, des de dissabte. He sortit només un parell de cops a comprar, per mi i pels meus pares. Treballo a casa per la universitat, faig tutories online. Tancat, com tot el país.
Una batzegada així sempre ajuda a relativitzar les coses...
Una situació així ens demostra que tot i que les afectacions poden ser múltiples i afecta tota la ciutadania, és evident que hi ha unes capes a la nostra societat que són les que pateixen més. Les dades de persones que estan patint expedients de regulació d'ocupació són esfereïdores. No només és la pandèmia, la gent malalta, els morts, sinó també tota la vulnerabilitat social que tenim al nostre país. Fins ara, una de cada quatre persones vivia en el llindar de la pobresa i aquesta pandèmia amb la crisi econòmica que comporta ho agreujarà més. Tinc molta preocupació en aquest sentit, amb aquella sensació que els plats trencats els acabaran pagant més els de sempre.
La política espanyola juga un paper molt lamentable en aquesta situació. En lloc de científics surten militars. S'estan aplicant receptes del SXIX per aturar una pandèmia del SXXI
La situació d'emergència sanitària obliga, també, a posar el procés sobiranista en quarantena?
El país malauradament no està en quarantena, perquè el confinament total que és el que les autoritats sanitàries, l'OMS, els principals metges del món recomanen, no s'ha decretat encara a Espanya, cosa que és sorprenent. Vol dir que la política espanyola juga un paper molt lamentable en aquesta situació. Veure cada dia com en lloc de sortir metges i científics al costat de polítics, com en aquest cas sí que fa el Govern de la Generalitat, surten militars demostra que alguna cosa no estan fent bé. S'estan aplicant receptes del SXIX per aturar una pandèmia del SXXI. Qui segur que no ha aturat la repressió és l'Estat, perquè segueixen havent-hi presos polítics, gent a l'exili, causes judicials obertes. Per tant, l'Estat hauria pogut fer una cosa molt fàcil que era una amnistia o, si més no, que els presos sota el 100.2 puguin estar ara a casa amb les seves famílies. I no hi han fet. Al contrari. És la vella recepta de l'Estat, que utilitza la por a una situació tan dura i de tant dolor com és la pandèmia per intentar aplicar aquestes solucions del SXIX: militarització, reforçar la monarquia quan a més es detecta que és corrupta, recentralització, missatges nacionalistes tronats... Per comunicar el "queda't a casa" que han fet arreu d'Europa, a Espanya han triat "lo venceremos unidos". Venen un projecte polític en lloc d'estar lluitant amb el que toca. Persegueixen la dissidència, Si algú gosa criticar les mesures de l'Estat, algú amb galons com científics, li diuen mal ciutadà. Deixeu estar la politiqueria i de buscar solucions del SXIX com la monarquia i militars. És increïble. L'estat espanyol és ineficaç. No es creuen l'estat de les autonomies. Com que deuen tenir por que altres administracions puguin fer front a la situació de manera més eficient llavors recentralitzen. Deixeu estar la batalla política. Traieu els militars i poseu científics! Que és el que hauria de fer un estat modern del SXXI.
Per sort o per desgràcia, però, Catalunya és en mans d'aquest Estat. Quina sortida planteja? Desobeir?
És un estat centralista de comandament únic, on surt el rei i no demana disculpes pel 3-O i la corrupció -Valonyc és a l'exili per dir que els Borbons són uns lladres i tenia raó, els Borbons són uns lladres-. Segueixen pensant en el comandament únic, l'exèrcit, la corona, incapaços de donar la resposta adequada. Hem de fer com sempre hem fet en aquest país, una societat civil enfortida, cohesionada. Estem veient totes les xarxes d'ajuda que s'estan creant, amb suport de barri, els joves anant a comprar per la gent gran. Tota aquesta fortalesa de la societat civil demostra que la horitzontalitat i la gestió des de allò proper sempre és molt millor. Des de la primera trinxera. I evidentment amb aquest exèrcit desarmat de bates blanques que és el personal mèdic que realment se l'està jugant. No només han de rebre aplaudiments, sinó els recursos que els Borbons ens han robat.
Valtonyc tenia raó: els Borbons són uns lladres. El personal mèdic ha de rebre no només aplaudiments, sinó els recursos que els Borbons ens han robat
I més enllà de la societat civil, creu que és moment que el Govern català posi en pràctica la desobediència?
El Govern de la Generalitat ha hagut de prendre decisions molt dures, com és el confinament d'Igualada fa més d'una setmana. És una decisió dura que s'atenia a criteris no polítics sinó científics i mèdics. Cal seguir exigint aquest confinament total, tancament de ports i aeroports.
Però més enllà d'exigir-lo, pot practicar-lo?
Ha de fer allò que estigui a les seves mans. No sé quines competències exactament pot desenvolupar o no. Però cal seguir posant en primer terme les receptes que l'OMS, científics i metges estan demanant. I acompanyar amb polítiques econòmiques i socials. El govern català està fent el que pot. I qui no ho està fent és el govern espanyol. Tan de bo no sigui massa tard.
Hi ha una Madrid republicana i antifeixista, que pateix els mateixos Borbons que nosaltres i se'ls vol treure de sobre
I aparcar la reivindicació nacional?
No hi ha cap altra prioritat en aquest país ara mateix que no sigui la lluita contra aquesta pandèmia. El problema és que l'Estat ha decidit fer d'això una lluita política i seguir mantenint viu el conflicte. És l'Estat qui ho provoca. Ja ens agradaria poder dir, aparquem tot això, perquè l'Estat ho ha entès i ha aplicat una amnistia o els ha deixat en llibertat i fa el que va dir Pedro Sánchez que és posar el comptador a zero. Però han fet tot el contrari: treure el rei i intentar colar-nos la corrupció reial enmig d'aquesta crisi. És que és molt bèstia.
La cassolada que va promoure Òmnium l’altre dia durant el discurs del rei es va escoltar fins i tot a Madrid...
I a Galícia i al País Valencià i a les Illes, a Euskadi i també a molts barris de Madrid, sí. Hi ha una Madrid republicana i antifeixista, que pateix els mateixos Borbons que nosaltres i se'ls vol treure de sobre. Però des del govern espanyol ni tan sols volen impulsar una comissió d'investigació. I tots els calers que han robat els Borbons corruptes i els que els hem de donar cada any anirien molt bé ara en aquesta crisi.
Us ha decebut l'actitud de Podemos i els comuns en aquest sentit? Creieu que podrien fer més per pressionar el PSOE, per exemple, per una comissió d’investigació al Congrés?
En el cas de Podemos sempre hem dit que si tenim aliats en aquest sentit i si hi ha un partit sensible amb el que ha viscut Catalunya és Podemos. Per tant, més enllà de les contradiccions que tothom té, no tenim res a dir-hi. I en el cas dels comuns, un partit sobiranista, també van ajudar a promoure la cassolada. Som companys de lluites.
Quina feina té previst fer Òmnium les properes setmanes? Us esteu reinventant per impulsar accions des del confinament?
Sí. Com a primera entitat civil del país amb 182.000 socis, volem posar tota la nostra musculatura per sortir d'aquesta situació tan dura. Tenim diversos eixos de treball. Volem seguir sent útils i liderant la resposta cívica i social. Fomentant la cultura que quedarà molt tocada, denunciant la repressió i la voluntat de militarització i borbonització i sobretot ser útils per lluitar contra la pandèmia. I ajudar a recollir fons i posar a disposició els nostres més de 10.000 voluntaris.
No sabem què passarà l'11 de setembre. Sabem que la pandèmia durarà temps, que afecta dies tan importants com Sant Jordi
L’11-S perilla pel coronavirus?
Entenc que no, però vaig amb molta cura. No sabem què passarà l'11 de setembre. Sabem que la pandèmia durarà temps, que afecta dies tan importants com Sant Jordi. L'11 de setembre la situació probablement haurà canviat, però no hem arribat tan enllà. Hem de mirar més el dia a dia. Veurem què passa, és evident que serà un 11-S diferent. També perquè la repressió es manté i perquè o haurem sortit de la pandèmia i estarem immersos en una crisi econòmica i social bestial, o potser encara estarem sortint de la pandèmia. Ens haurem d'arremangar tots per ajudar els més vulnerables.
Com estan vivint els presos el confinament? Ha parlat amb Cuixart?
Hi he parlat amb menys facilitat que habitualment. Ell està molt preocupat per la crisi sanitària, social i econòmica. Envia missatges de calma i ens convida a cuidar-nos.
Ara que havia pogut començar a sortir amb el 100.2, suposo que és un cop...
Fixeu-vos si el 100.2 no és llibertat que a la mínima de canvi ja se l'han carregat i no han tingut la humanitat que els presos que estaven amb el 100.2 poguessin anar a casa seva amb les seves famílies. Per això cal l'amnistia. La presó es viu amb més bestialitat encara en moments com aquest. Ni tan sols poden fer el que fem els altres que és tancar-nos a casa amb la parella, els pares, els fills.
Vostè, que és sempre una persona positiva, hi veu alguna oportunitat en aquesta crisi?
Segur. Ara mateix amb tanta gent patint, costa, però evidentment el nostre país sempre respon. N'hem passat de molt dures, els nostres avis, els nostres pares, nosaltres. Des d'aquesta força col·lectiva i xarxa de solidaritat. L'acció donant les gràcies a professionals sanitaris, caixeres de supermercat, transportistes, veïns que surten a comprar pels qui no poden, aquesta xarxa de resistència és sempre un motiu per l'esperança. Aquesta setmana el meu pare va fer 80 anys, no vaig poder anar-lo a felicitar. Vam fer una festa sorpresa per videoconferència. I el meu pare ens va traslladar un missatge: insistiu en ser feliços.