La Fiscalia General de l'Estat ha elaborat un informe en el qual identifica una desena de tipus penals en què es pot incórrer per la difusió de notícies falses, sempre depenent del contingut o el grau de divulgació, que van des de delictes d'odi, desordres públics, injúries o calúmnies fins a estafes i contra els consumidors. L'informe ha de servir de guia per als fiscals que hagin de fer davant diligències que s'obrin en aquest sentit en el marc de la pandèmia de coronavirus. Les penes poden arribar als cinc anys de presó.
"Les fake news o notícies falses inunden actualment les pàgines d'internet i les xarxes socials, podent arribar a generar confusió i fins i tot alterar la percepció de la realitat dels ciutadans. Això, unit a l'actual situació de crisi sanitària, constitueixen el caldo de cultiu propici perquè algunes persones, aprofitant el desconcert existent, provin d'atacar determinats béns jurídics, entre ells especialment el patrimoni i singularment el d'aquelles persones que es troben en una situació més gran de vulnerabilitat", explica l'informe a tall de context.
Han estat ja diverses les denúncies que s'han presentat davant del Ministeri Públic per falòrnies difoses a les xarxes socials.
Delictes d'odi
L'informe analitza en primer lloc els delictes d'odi, per a la qual cosa posa l'exemple de dues querelles interposades recentment per la mateixa Fiscalia, concretament la provincial de Barcelona, contra sengles ciutadans que van publicar o van retuitejar missatges en els quals s'atribuïen falsament fets delictius a un determinat col·lectiu social, en aquest cas menors estrangers no acompanyats.
"Del contingut dels tuits pot inferir-se la voluntat dels seus autors de menyscabar la dignitat i generar el descrèdit de determinats col·lectius", explica la Fiscalia, que afegeix que les querelles s'han presentat per un delicte tipificat a l'article 510.2.a del Codi Penal i castigat amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 6 a 12 mesos.
Revelació de secrets
Els autors o difusors de falòrnies també poden incórrer en un delicte de descobriment i revelació de secrets "si la desinformació va acompanyada de revelació de dades personals". Aquest tipus penal, de ser agreujat, es castiga amb penes d'entre 2 i 5 anys de presó, fins i tot en la seva meitat superior.
En casos de molt extrema gravetat i sent la víctima una persona individual, les falses notícies podrien arribar a integrar el delicte contra la integritat moral de l'article 173.1 del Codi Penal, que preveu penes d'entre 6 mesos i 2 anys de presó, subratlla l'informe.
Desordres públics
Quant a fake news que continguin missatges d'alarma, atemptats terroristes o catàstrofes, les quals impliquen situacions de perill per a la societat o fan necessari l'auxili i l'activació dels serveis d'emergència, l'afirmació falsa o la simulació podria ser constitutiva del delito de desordres públics dels articles 561 i/o 562 del Codi Penal, que preveu sancions que van de 3 mesos i 1 dia de presó a 1 any o multa de 3 a 18 mesos.
Injúrias i calúmnies
També poden cometre's delictes d'injúries i calúmnies difonent falòrnies. En concret, el d'injúries està recollit a l'article 209 del Codi Penal, castigat, si és amb publicitat, amb la pena de multa de 6 a 14 mesos i, en un altre cas, amb la de 3 a 7 mesos; mentre que el de calúmnies està previst a l'article 206, que preveu 6 mesos a 2 anys o multa de 12 a 24 mesos si es propaguessin amb publicitat i, en un altre cas, amb multa de 6 a 12 mesos.
Estafa i intrusisme
D'altra banda, l'informe explica que en el marc de la pandèmia de coronavirus "s'han detectat estafes consistents a captar diners per curar la malaltia o l'establiment de links amb falsos diagnòstics per aconseguir dades personals". Segons el document, s'ha denunciat en ocasions notícies sobre mètodes curatius sense contrastar mèdicament o clarament ineficaces per si poguessin integrar algun dels delictes contra la salut pública previstos al Codi Penal.
Tanmateix, l'acció d'aquests tipus inclou verbs com fabricar, importar, exportar, subministrar, interintervenir, comercialitzar, de manera que, diu el Ministeri Públic, "no resulta fàcil obtenir condemnes per als qui simplement els donen a conèixer atribuint-los falses propietats".
Si l'anterior conducta va acompanyada, com sol ser habitual, de l'existència d'un negoci a partir d'una notícia falsa sobre les propietats curatives d'una determinada substància sense contrastar científicament, es podria incórrer en un delicte d'estafa dels articles 248 i següents del Codi Penal, que plantegen penes de presó de 6 mesos a 3 anys en el tipus bàsic.
Aquesta conducta podria constituir també un delicte d'intrusisme, castigat amb pena de multa de 12 a 24 mesos. Si l'activitat professional desenvolupada exigís un títol oficial que acrediti la capacitació necessària i habiliti legalment per al seu exercici, i no s'estigués en possessió de l'esmentat títol, s'imposarà la pena de multa de 6 a 12 mesos.
Contra els consumidors
Finalment, en l'àmbit dels delictes contra el mercat i els consumidors, la Fiscalia explica que aquest tipus penal castiga, segons l'article 282, els fabricants o comerciants que, en les seves ofertes o publicitat de productes o serveis, facin al·legacions falses o manifestin característiques incertes sobre els mateixos, de manera que puguin causar un perjudici greu i manifest als consumidors."