La Fundació Bertelsmann ha alertat que ve un "retrocés democràtic" en nombrosos països a causa del coronavirus, i la forma de combatre'l que tenen els governs. 

"L’estat de dret i les llibertats polítiques s’estan erosionant en un nombre creixent de democràcies. Els efectes de la pandèmia del coronavirus amenacen d’intensificar aquesta evolució", indica en un informe.

Segons la fundació, que cada any analitza l'estat de les democràcies amb diversos índex, aquest any és el que dona resultats més migrats des del 2004, quan va començar a estudiar-ho. "Dels 137 països actualment examinats, la ITV en classifica 74 com a democràcies i 63 com a autocràcies", resumeix. L'estudi no inclou ni l'Europa occidental, ni Estats Units i Canadà, ni Austràlia i Nova Zelanda, amb la qual cosa no hi ha dades de l'Estat espanyol.

Fundació Bertelsmann gràfic

En línies generals hi ha més de 3.000 milions de persones que ara estan "pitjor governades que fa 10 anys", indiquen els investigadors, que remarquen el retrocés que han posat de manifest sobretot Hongria, Turquia, el Brasil, l'Índia, Mèxic o Nigèria.

L'informe és molt contundent amb Hongria. "La legislació d’emergència hongaresa, amb la seva suspensió indefinida de la separació de poders, exemplifica que la lluita contra COVID-19 fomentarà encara més la tendència cap a un poder executiu fort i que serà instrumentalitzada per alguns caps d’Estat per consolidar estructures autoritàries", indica.

Afirma que en els casos de retrocés aquest s'acompanya sovint amb "la supressió de l’oposició i de les minories ètniques o religioses". Aquest és el cas també a Turquia, que els autors classifiquen com a autocràcia per primera vegada "a causa de restriccions massives a la llibertat de premsa, el menyspreu dels drets civils i l'atac a la separació de poders".

"Més repressió en les autocràcies, i més deficiències en les democràcies", resumeix la Fundació Bertelsmann, però assegura que aquesta tendència no és irreversible. I posa petits exemples d'avenç democràtic. "A l’Equador, s'ha superat un règim cada cop era més autoritari i s'han iniciat processos de democratització en llocs inesperats com Armènia i Malàisia. També hi ha llums d'esperança contra la tendència autoritària a Etiòpia i, després de la finalització del període d'avaluació que hem fet, també a Algèria o el Sudan. Allà, les protestes prolongades han comportat canvis en el govern i l’esperança en un canvi polític", detalla.