L’ingrés mínim vital ja és una realitat a tots els efectes. Després de ser aprovat en l’últim Consell de Ministres del mes de maig, el decret ha passat aquest dimecres l’últim dels filtres, el del Congrés dels Diputats, que l'ha convalidat amb una amplíssima majoria, inèdita en aquests temps de polarització que corren. Només s'ha abstingut l’extrema dreta de Vox, que va amagar de votar en contra i que durant els últimes dies tornat a atiar el discurs racista per oposar-se a aquesta prestació. El PP finalment ha aclarit la incògnita i també hi ha votat a favor. Serà tramitat com a projecte de llei.
Després de debatre’l, la iniciativa ha sortit endavant aquesta tarda amb 297 vots a favor, i 52 abstencions. El sí ha estat transversal, des dels principals aliats del govern Sánchez-Iglesias, com ERC, el PNB i Més País, fins al PP i Ciutadans, passant per JxCat i la CUP. Era un dels compromisos del govern de coalició des del principi de la legislatura. La crisi del coronavirus ha accelerat la seva posada en marxa, a partir d’aquest mes de juny amb caràcter retroactiu.
El vicepresident segon Pablo Iglesias ha defensat davant del Congrés que “és el major avenç en drets socials des de l’aprovació de la Llei de Dependència el 2006”. Ha assegurat que és “una mesura de pura justícia social” i ha criticat que és “indignant escoltar alguns parlant de paguita”. El ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha subratllat com les transferències d'aquest tipus "aconsegueixen reduir notablement la pobresa severa" als països europeus.
Com en els últims dies, des de Vox han tornat a alertar sobre l'"efecte crida" que suposadament estaria creant l'ingrés mínim vital, provocant l'arribada massiva d'immigrants a l'Estat espanyol. En això ha basat la seva oposició al decret. A més ha reclamat que sigui temporal i no un "subsidi perpetu". Ha arribat a dir que l'IMV forma part del "pacte amb el diable", referint-se al vicepresident Pablo Iglesias. Al final s'ha acabat abstenint "perquè els espanyols necessiten ajuda".
El PP finalment s’hi ha posat bé. Això sí, n’ha demanat la tramitació com a projecte de llei per a esmenar-lo. Volen vincular-lo a la recerca activa d’ocupació, “centrat sobretot en els afectats per la crisi de la covid” i crear una “targeta social única per a garantir la transparència, la sostenibilitat i el rigor en el sistema d’ajudes”.
La majoria de grups també han assenyalat mancances i insuficiències d'aquesta prestació, i que esperen millorar amb la tramitació com a projecte de llei. També han reclamat que sigui gestionat des de les comunitats, com al País Basc i Navarra, començant pels partits independentistes catalans.
Què implica i qui el pot sol·licitar?
L’Ingrés Mínim Vital es podrà sol·licitar a partir del 15 de juny i anirà entre els 462 i els 1.015 euros mensuals pel sol·licitant, depenent de la composició de la llar com ara si hi ha menors a càrrec o quantes persones conformen el nucli familiar. D’aquesta manera, es preveu que arribi a un total de 850.000 llars -el 16% de les quals són monoparentals- amb un impacte aproximat de 2,3 milions de persones. Alhora, 100.000 d'aquestes la rebran d'ofici a finals d'aquest mes de juny sense necessitat d’haver de fer els tràmits de sol·licitació. La prestació costarà anualment a la Seguretat Social uns 3.000 milions d'euros.
Si bé la crisi pel coronavirus ha accelerat la creació d’aquesta prestació que Iglesias fa mesos que promet i reclama, l'accés a la prestació dependrà "exclusivament del nivell d'ingressos i del patrimoni de la persona" que ho sol·liciti, motiu pel qual, donada la crisi de la pandèmia, molta més gent tindrà els requisits per rebre’l. Quins són? Pel que fa als ingressos, els totals de l'any anterior han de ser inferiors a la renda garantida anual. D'aquesta manera, en el cas d'una unitat de convivència amb dos adults i dos menors, els seus ingressos l'any anterior no han de superar els 10.500 euros. Amb tot, també es pot sol·licitar si durant el temps transcorregut de l'any actual s'han obtingut ingressos que en termes anuals estarien per sota de la renda garantida. Això permetrà atendre les persones que s'hagin vist abocades a la pobresa degut a la pandèmia.
És compatible amb altres ingressos, inclosos els laborals, cosa que permet ampliar la prestació a llars amb ingressos molt baixos i evitar la trampa de la pobresa. D’aquesta manera es rebat la principal crítica als reticents d'aquesta política, que consisteix en el desincentiu que pot crear una prestació quan una persona es veu obligada a escollir entre treballar o cobrar la prestació.
Gestió al País Basc i Navarra, però no a Catalunya
El PNB ja va aconseguir pactar amb el govern de Sánchez la transferència de la gestió de l’IMV al País Basc i a Navarra, de manera que seran les úniques comunitats que podran dirigir-ne la posada en marxa. Catalunya, tot i que ho ha demanat diverses vegades, “encara no”. “Potser en una segona fase, ara el que ens interessa és anar molt ràpids”, deia el ministre d’Igualtat José Luís Escrivá fa uns dies.
De moment, el govern central és reticent a deixar córrer la cria, almenys fins al 2021. “Aquesta possibilitat la concretarem quan aquesta data es vagi acostant”, però serà en “una segona fase quan es conversarà amb els governs autònoms perquè ho puguin gestionar” perquè ara “el prioritari és arribar al major nombre de llars”, asseverava el ministre.
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries