Pedro Sánchez ha volgut aprofitar la seva compareixença al Congrés dels Diputats per reiterar la seva invitació: uns nous “pactes de la Moncloa” com els de fa quaranta anys. Per això, ha convocat formalment tots els partits a una reunió la setmana que ve. L’objectiu, fer “un gran acord nacional per a la reconstrucció econòmica i social” després del coronavirus. Encara està per veure si en aquesta trobada es quedarà sol. De moment, la proposta ha naufragat al parlament. Ni els seus socis, ni tampoc els grans partits de la dreta, han comprat el marc mental. Pràcticament només els deu diputats de Ciutadans han pujat al carro, consumant el viratge de la formació amb Inés Arrimadas.

Just després de la invitació, ha arribat el torn de paraula del cap de l’oposició, Pablo Casado, que ha titllat de “cortina de fum” l’oferta de Sánchez. El líder del PP ha acusat el president espanyol de voler “fagocitar” els Pactes de la Moncloa de 1977 per “tapar fracassos presents”. El dirigent conservador ha ironitzat que “difícilment pugui aspirar a reescriure la Transició qui no és capaç de negociar un decret”. Ha recordat com aquests mesos el seu partit ha ofert "fins a 11 pactes d’estat”. L’ultradretà Santiago Abascal directament ha reclamat la dimissió de Sánchez. Concretament el líder de Vox li ha reclamat que “pagui les nòmines i se’n vagi”.

Els mateixos recels, per motius diferents han expressat els seus socis fins ara, començant per l’independentisme. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ho ha trobat absurd: “La resposta no pot ser reeditar el que ja es va fer malament”. El cap de files dels republicans a Madrid ha advertit Sánchez que "no hi haurà pacte que valgui" sense un pacte previ a la Unió Europea i sense pactar també amb la Generalitat i el govern de País Basc. Per la seva part, la cupaire Mireia Vehí ha alertat que aquells pactes van suposar “baixada de salaris, pau sense justícia ni memòria, consensos sense drets laborals i la porta oberta al neoliberalisme”. Amb ells que tampoc hi comptin. 

De la mateixa manera, Oskar Matute (EH Bildu) ha advertit que no comptin amb ells amb uns “pactes de la Moncloa que l’únic que busquin és camuflar més recentralització” com el 77. El PNB s'ha mogut en un terreny més ambigu. Si bé Aitor Esteban ha dit que "avui no estem al 1977", també ha assenyalat que la seva formació està "sempre disposada a acords". En tot cas, ha reclamat "cooperació" i no "imposicions".

Només Ciutadans ha comprat i aplaudit la proposta del president espanyol. El diputat Edmundo Bal ha avalat la reunió convocada per Sánchez i li ha reclamat “bona fe” i que els acords de la Moncloa 2.0 siguin “de veritat”. En aquest context, la formació d’Inés Arrimadas ha estès la “mà” al govern espanyol i li garanteix una “oposició unida i lleial”.

És la gran obsessió del govern espanyol des de fa una setmana: reeditar uns acords com els de fa quaranta anys per la sortida de la pandèmia. I així s’ha plasmat en la seva intervenció al Congrés dels Diputats, on ha demanat la segona pròrroga de l’estat d’alarma. “El que proposo és un gran acord nacional per a la reconstrucció econòmica i social del qual participin totes les forces disposades a posar l’espatlla”, ha assegurat. S’ha dirigit a partits polítics, però també “empresaris, sindicats i per suposat les comunitats autònomes”. Els números, però, de moment no surten.

Segona pròrroga però amb menys suports

En el ple d'aquest dijous, Pedro Sánchez aconseguirà tirar endavant la segona pròrroga de l'estat d'alarma, però amb una majoria molt menys folgada que la primera pròrroga. Aquest cop, inèditament, rebrà 54 vots en contra: 52 de Vox i dos de la CUP. Per la seva part, ERC, JxCat i EH Bildu mantindran la seva abstenció. En el sí hi haurà el PSOE, Unidas Podemos, el PP, Ciutadans i el PNB. Tot i que votaran que sí, Pablo Casado i Edmundo Bal no s'han estalviat les crítiques a la gestió que ha fet el govern espanyol de la crisi del coronavirus.

 

Segueix aquí l'última hora sobre el coronavirus Covid-19 a Catalunya, Espanya i el món