Diego Pérez de los Cobos complirà 61 anys aquest divendres i aquesta data marcarà la fi de la seva carrera en actiu a la Guàrdia Civil. El rellotge biològic aconseguirà el que no ha pogut fer el ministeri de l’interior, a les ordres de Fernando Grande-Marlaska, que repetidament li va negar l’ascens a general, i que la justícia li va concedir. El reglament de la Guàrdia Civil és molt clar: els membres de l’escala d’oficials de l’Institut Armat passen a la situació de reserva en complir els 61 anys, i a la de retir en complir els 65. En cas d’haver aconseguit el faixí vermell de general, hauria pogut estendre els terminis fins als 65 anys, però tot i que va guanyar almenys tres batalles judicials contra Marlaska, i el Tribunal Suprem va reconèixer que el Ministeri de l’Interior li va privar de forma “il·legal” l’ascens a general de la Guàrdia Civil, Pérez de los Cobos va renunciar a l’execució de les sentències, que van anul·lar tres ascensos a general que van passar per damunt seu, per no perjudicar els seus companys i obligar a degradar-los, amb les conseqüències professionals i econòmiques que per ells comportaven.
Símbol de l’oposició de l’Estat espanyol
L’adeu de Pérez de los Cobos suposa la marxa d’una de les figures més reconegudes de la Guàrdia Civil, però al mateix temps és una notícia que ben segur celebrarà l’independentisme, que el considera el braç executor de la repressió de l’1 d’octubre i un símbol de l’oposició de l’Estat espanyol contra el moviment independentista, acusant-lo d’haver mentit en el judici del procés quan va acusar els Mossos d’Esquadra d’haver facilitat la celebració del referèndum.
Pérez de los Cobos marxarà aquest divendres de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, on és el cap des que va ser restituït el 2023 després d’una sentència del Tribunal Suprem que anul·lava la seva destitució, que es va produir el maig del 2020. Pérez de los Cobos passava a ocupar el càrrec amb caràcter retroactiu, és a dir, des del 7 de març del 2018, dia en què va ser nomenat pel Govern de Mariano Rajoy com a cap de la Guàrdia Civil a Madrid. Fins aquell moment, va ser un dels quatre representants del Ministeri de l’Interior a la Junta de Seguretat de Catalunya. Anteriorment, el Guàrdia Civil va ser un home de confiança d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que el va reclutar el 2006 quan governava José Luis Rodríguez Zapatero, i es va convertir en un alt càrrec del Ministeri de l'Interior que va mantenir amb l'arribada del Partit Popular al poder el 2011. Així, Pérez de los Cobos va treballar amb diversos ministres de l'interior, tant del PSOE com del PP, fins a la seva destitució el maig del 2020 per Grande-Marlaska.
Coordinador del dispositiu policial de l’1-O
Tot i ser considerat com un dels principals artífexs dels èxits de la Guàrdia Civil en la lluita contra el terrorisme d’ETA, la figura pública de Pérez de los Cobos no va emergir en tota la seva dimensió fins que el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, el va designar coordinador del dispositiu de seguretat per impedir el referèndum de l'1 d’octubre del 2017. El càrrec de “director tècnic” del dispositiu li concedia la responsabilitat de les tasques de coordinació entre els tres cossos policials, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra, una designació que va rebre el rebuig del major Josep Lluís Trapero, que la va considerar una “ingerència” i una invasió de competències.
Enfrontament amb Trapero
L’enfrontament entre els dos alts comandaments es va traduir en una declaració de Pérez de los Cobos durant el judici del procés, quan va acusar Trapero de connivència amb l’independentisme, d’alinear-se amb “els convocants del referèndum il·legal”, de “posar bastons a les rodes”, de dificultar la coordinació entre cossos policials, de comunicar-li al fiscal general que “no reconeixia en mi cap potestat”. També va qualificar l’actuació dels Mossos l’1 d’octubre com “estafa”, desplegant un pla “insuficient, inadequat i ineficaç”. De fet, el coronel va arribar a declarar que "que el dispositiu que es va establir des de la prefectura dels Mossos estava encaminat a facilitar el desenvolupament de la consulta en lloc d'impedir-la".
Trapero, per la seva banda, es va defensar qüestionant el testimoni de Pérez de los Cobos, desmentint les acusacions, argumentant que els mossos no van intervenir en alguns col·legis electorals per evitar disturbis i seguint els criteris de proporcionalitat establerts per la jutgessa.
No presenta cap prova en el judici
Tot i que les conseqüències immediates de l’enfrontament van ser que Trapero va ser relegat del seu càrrec i es va haver d’enfrontar a un procés judicial, Pérez de los Cobos també va veure molt qüestionada públicament la seva credibilitat i actuació en el referèndum de l'1-O. Tot i les seves acusacions, de Pérez de los Cobos no va presentar cap prova documental que sostingués els seus arguments, va reconèixer que la seva afirmació sobre “alineament” de Trapero amb Puigdemont era “una percepció personal” sense “cap base objectiva”, ni tampoc es va sustentar l’acusació de què estava “constantment posant bastons a les rodes”.
“Muralles humanes” en els centres electorals
L’independentisme no oblida ni perdona la declaració de Pérez de los Cobos, al que acusen d’haver mentit, qüestionant a veracitat de les seves declaracions. El comandament de la Guàrdia Civil va assegurar en el judici del Tribunal Suprem que els va sorprendre el “grau de virulència” de la gent en els centres electorals, que en la majoria de locals “havia grups de masses perfectament organitzats” i que, segons el seu testimoni, van utilitzar “l’ús de la força física per impedir l’accés de les forces de seguretat”. En la seva declaració, va assegurar que "era una situació de major gravetat de la que preveiem. Dins de les muralles humanes hi havia grups perfectament organitzats, hi havia una jerarquia. També vam veure gent encaputxada i gent dedicada a alertar de la proximitat de la nostra arribada".
Pérez de los Cobos, però, va negar qualsevol responsabilitat pel que fa a l’actuació de la policia en els col·legis electorals. Va afirmar que el seu paper era només de “coordinació”, que no tenia comandament operatiu directe sobre cap dels cossos policials, i també va negar que l’1-0 es produïssin càrregues policials contra els votants, sinó “intervencions per complir la interlocutòria judicial”, i va revelar que va ser el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que va donar l’ordre d’actuar en els centres de votació davant la “inacció” dels Mossos.
Després del judici
Pérez de los Cobos va assumir la direcció de la Comandància de la Guàrdia Civil de Madrid l'abril del 2018, càrrec que va ocupar fins a la seva destitució el 25 de maig del 2020 pel llavors ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va al·legar “pèrdua de confiança”, el que va iniciar una sèrie de batalles legals que també van incloure recursos contra decisions del govern espanyol d’impedir el seu ascens a general. Els principals partits de l'oposició en aquell moment, Partit Popular, Ciutadans i Vox, van criticar durament la decisió de Grande-Marlaska de destituir Pérez dels Cobos i van traslladar el debat al Congrés dels Diputats, demanant inclús la destitució del ministre.
Victòries judicials estèrils
En març del 2023, el Suprem va anul·lar la destitució, considerant que les explicacions del Ministeri de l’Interior van ser “confuses”, i Pérez de los Cobos va ser restituït com a comandant de la Guàrdia Civil de Madrid i va rebre el pagament d’una indemnització pels diners que havia deixat de percebre des de la seva destitució. El Suprem també li va donar la raó quan va anul·lar el nomenament de tres generals de la Guàrdia Civil que van ser promocionats pel Ministeri de l’Interior quan estaven per sota d'ell a la llista de candidats. Però tot i aquestes victòries, el coronel deixarà de vestir d’uniforme a partir d’aquest divendres, quan passi a la reserva i quedi desactivat del servei.