Álvaro García Ortiz és un dels noms propis de la setmana després que el Tribunal Suprem hagi decidit investigar si va filtrar a la premsa correus de l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador. I l’obertura d’una causa penal contra el fiscal general de l’Estat per primera vegada a la història s’ha convertit en l’última fita dels enfrontaments entre el poder executiu i el poder judicial que s’han cronificat amb Pedro Sánchez a la Moncloa. “Quedarà en res”, va vaticinar el dimecres el ministre Félix Bolaños, convençut que “ningú pot tenir problemes per dir la veritat”. “Va fer la feina que té encomanada la Fiscalia: perseguir el delicte i combatre una mentida”, va defensar Pedro Sánchez des de Brussel·les. Veus d’autoritat de la Moncloa que posen en qüestió la decisió de l’Alt Tribunal, que veu indicis que l’actuació de García Ortiz va causar un “perjudici al dret de defensa” de González Amador.
🔎 L’incendi que ha desencadenat la imputació d’un fiscal de l’Estat per primera vegada a la història
La conseqüència és evident: l’enfrontament entre el govern espanyol i els jutges, que va emergir amb l’aplicació de la llei d’amnistia i es va recruar per la investigació de Juan Carlos Peinado a Begoña Gómez, manté les espases en alt. Ara bé... quin va ser el punt de partida que ha acabat amb la investigació al fiscal general de l’Estat? Quin és el recorregut que han seguit els arguments que han portat el Suprem a posar-lo a la diana? Tot plegat es remunta a principis de febrer, en el marc del cas de frau fiscal d’Alberto González Amador. ElNacional.cat repassa la cronologia de vuit mesos que han acabat obrint una nova crisi institucional.
2 de febrer. L’email que ho inicia tot. Després d’una denúncia per presumptes delictes contra l’Hisenda Pública (relatius a l’Impost de Societats del 2020 i el 2021), l’advocat d’Alberto González Amador, Carlos Neira, es posa en contacte per correu electrònic amb la Fiscalia Provincial de Madrid per proposar un pacte al Ministeri Fiscal: la parella d’Ayuso reconeix “íntegrament” els fets delictius i rescabala el “dany causat” i, a canvi, es conforma amb una determinada sanció penal per evitar anar a judici. És el correu que, setmanes més tard, acabarà filtrat a la premsa.
12 de febrer. La resposta de la Fiscalia. El fiscal de Delictes Econòmics Julián Salto contesta el correu: pren nota de la “voluntat del seu client de reconèixer els fets i satisfer les quantitats presumptament defraudades”.
Dos dies que ho canvien tot
12 de març. Un frau de 350.000 euros. Un mes més tard, transcendeix que la Fiscalia Provincial de Madrid ha denunciat la parella d’Isabel Díaz Ayuso per presumpte frau fiscal i falsedat documental (és la denúncia del febrer). Neix a partir d’un informe de l’Agència Tributària que recull les conclusions de dos anys d’investigació: Hisenda va detectar anomalies a les declaracions presentades el 2021 i el 2022 i va concloure que Alberto González Amador hauria defraudat més de 350.000 euros a través d’un seguit de factures falses i societats pantalla.
13 de març. La notícia que la Fiscalia acabarà desmentint. L’entorn d’Isabel Díaz Ayuso difon que la Fiscalia Provincial de Madrid ha ofert a Alberto González Amador una proposta d’acord perquè es declari culpable a canvi d’una multa i una pena de presó lleu, que no impliqui l’empresonament. El primer mitjà de comunicació a publicar-ho és El Mundo, que comparteix la notícia a les 21.30 hores. El cap de Gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez, avala aquesta versió a través de Twitter: “La Fiscalia ofereix per email un acord al senyor González i, abans que pugui respondre, la mateixa Fiscalia diu que ha rebut ordres «de dalt» perquè no hi hagi acord”.
Posteriorment, també ho expliquen Voz Pópuli, Libertad Digital i El Debate. Mesos més tard, l’escrit de la tinent fiscal del Suprem catalogarà les seves publicacions de “notícies clarament falses” i les acusarà de generar un context de “desinformació i manca de veracitat”. Així mateix, la fiscal recorda, per exemple, que Voz Pópuli citava «fonts properes a la defensa» com l’origen de la informació, cosa que, a parer seu, “exclou la participació de la Fiscalia i situa l’origen de la filtració a l’entorn de la defensa de González Amador”.
13 i 14 de març. “Certament, s’han comès dos delictes”. Tanmateix, hores més tard altres mitjans de comunicació relaten que, realment, la història va anar al revés: va ser la parella d’Ayuso qui va oferir a la Fiscalia arribar a un pacte declarant-se culpable de dos delictes per evitar el judici. La SER ho publica el mateix 13 de març a les 23.51 hores. De matinada, elDiario.es segueix el mateix camí (passada la una). I a primera hora de l’endemà, a les 7.14 hores, s’hi suma El País. Tots tres mitjans citen fragments literals del correu enviat per l’advocat d’Alberto González Amador el 2 de febrer. “Certament, s’han comès dos delictes”, reconeixia. És aquesta filtració, que no apareixia mencionada en cap moment en la investigació del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, sobre la qual posa ara la lupa el Tribunal Suprem, que vol investigar “com van tenir accés els mitjans de comunicació als correus, hores abans a donar publicitat a la nota informativa”.
14 de març. La nota controvertida. I és que hores després de les publicacions contradictòries, la Fiscalia Provincial de Madrid publica una “nota informativa” amb un recull cronològic dels fets i una conclusió clara: “L’únic pacte de conformitat, amb reconeixement de fets delictius i acceptació d’una sanció penal, que ha existit fins ara és el proposat pel lletrat d’Alberto González Amador al fiscal encarregat de l’assumpte en data 2 de febrer del 2024”.
Comença l’ofensiva als tribunals
20 de març. L’Advocacia de Madrid planta batalla. L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid denuncia el Ministeri Fiscal per revelació de secrets per la nota de premsa. L’ICAM entén que l’autor material del presumpte delicte seria el “funcionari del Ministeri Fiscal que hagi ordenat o consentit la publicació de la nota informativa”, ja que és qui, “tenint coneixement de la informació com a conseqüència del càrrec que exerceix, el revela, fent-lo públic”. Per aquest motiu, presenta una denúncia (i no una querella) que “no es dirigeix contra una persona en particular”, sinó que té l’objectiu que el jutjat investigui les “responsabilitats penals”.
L’ICAM considera que el comunicat de la Fiscalia és “d’extrema gravetat”, constitueix una “vulneració dels principis bàsics de sigil, confiança i bona fe”, posa en risc la “neutralitat que ha de caracteritzar l’actuació del Ministeri Fiscal” i produeix una “ruptura del secret professional que empara les comunicacions de lletrats”.
21 de març. La parella d’Ayuso tampoc es queda de braços plegats. Alberto González Amador presenta una querella contra la fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, i contra el fiscal de Delictes Econòmics Julián Salto per revelació de secrets denunciant que la nota informativa que va publicar la Fiscalia donava dades sobre els correus entre el seu advocat i el fiscal. Per a González Amador, el fet que posés entre cometes parts del correu suposa una revelació de secrets. Concretament, el Codi Penal castiga “l’autoritat o funcionari públic” que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement “per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats”.
22 de març. “Indicis de participació en les conductes penalment rellevants”. El Jutjat d’Instrucció número 19 de Madrid imputa Alberto González Amador pels presumptes delictes de defraudació tributària de l’Impost de Societats del 2020 i el 2021 i falsedat en documentació mercantil després de la denúncia de la Fiscalia.
15 d’abril. La reacció del fiscal general de l’Estat. Álvaro García Ortiz fa una declaració institucional en la qual assumeix la “responsabilitat última” de la nota de premsa, defensa que “no contenia informació que pogués perjudicar el dret de defensa ni dades de caràcter confidencial” i sosté que “no es pot considerar infringit el deure de reserva quan l’objecte de la comunicació és de domini públic fruit d’indesitjables filtracions”.
“El comunicat es limitava a desmentir, amb fets cronològicament sistematitzats, informacions fal·laces i interessades prèviament publicades per alguns mitjans”, argüeix. I deixa clar que no pensa “consentir” que la fiscal en cap de Madrid o el fiscal encarregat del cas “siguin pertorbats per exercir l’acció penal davant de la possible comissió de fets de naturalesa delictiva”. “No toleraré que cap fiscal hagi de suportar les conseqüències del funcionament transparent de la nostra institució”, afegeix.
24 d’abril. Divisió a la cúpula de la Fiscalia. El motiu: dues posicions enfrontades. Per una banda, la fiscal que havia de posicionar-se sobre l’admissió o no de la querella de González Amador, María de la O Silva, és partidària d’investigar les comunicacions entre Julián Salto i el fiscal general de l’Estat abans d’informar a favor o en contra d’acceptar-la. D’altra banda, la seva superior, María de los Ángeles Sánchez Conde (número dos de la Fiscalia i tinenta fiscal del Suprem), aposta per demanar l’arxivament de la querella. Silva no ho accepta i la discrepància desemboca en la convocatòria de la Junta de Fiscals, que per dinou vots a favor i dotze en contra avala que la Fiscalia demani que s’arxivi. Posteriorment, Silva serà apartada i el cas l’assumirà el fiscal superior d’Extremadura, Francisco Javier Montero Juanes.
“S’ha d’indagar si s’ha excedit el límit permès penalment en l’àmbit del dret a la informació”
7 de maig. El primer pas. El TSJM admet a tràmit la querella d’Alberto González Amador adduint que cal “analitzar si s’ha vist vulnerat el deure de confidencialitat i reserva inherent a les actuacions penals”. Argumenta que és “prematur” i “no justificat prou” descartar ni la “naturalesa penal dels fets relatats” ni el “grau de participació que van poder tenir els fiscals querellats”. “S’ha d’indagar si s’ha excedit el límit permès penalment en l’àmbit del dret a la informació que assisteix el Ministeri Públic”, rebla.
Un mes i mig després, el TSJM desestimarà els recursos d’apel·lació de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat i avalarà la causa considerant que l’admissió de la querella és “rigorosa i prou motivada” sobre la “necessitat d’impulsar una oportuna i ineludible investigació”. Considerarà que els retrets de la Fiscalia són “excessius” i assenyalarà que la petició d’arxivar la causa és “extemporània, prematura i improcedent”.
El jutge busca el “responsable” de la nota de premsa
16 de maig. El TSJ de Madrid arrenca la investigació. Una de les primeres actuacions que impulsa Francisco José Goyena és demanar a la Fiscalia de Madrid que identifiqui “quines van ser les persones físiques concretes que van intervenir en la decisió de fer públic” el comunicat de premsa i qui va ser el “màxim responsable (en rang)” de la Carrera Fiscal que “va acordar o va donar el vistiplau a la decisió de difondre el comunicat amb el contingut finalment remès”.
10 de juny. Resposta directa del fiscal general de l’Estat. Després d’haver-ho reconegut el març en una declaració institucional, Álvaro García Ortiz presenta un escrit al TSJM assumint la “responsabilitat última” del comunicat. “La seva publicació no s’hauria produït sense la meva prèvia autorització i les meves instruccions expresses i directes”, afirma.
13 de juny. La fiscal de Madrid assenyala el fiscal de l’Estat. La fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, declara davant del jutge que va rebre l’ordre directa d’Álvaro García Ortiz de publicar la nota, després que ella s’hagués negat a difondre el document perquè considerava que era incompatible amb el deure de confidencialitat.
20 de juny. L’ordre directa, al descobert. El Mundo revela el missatge de WhatsApp que va enviar Álvaro García Ortiz a Almudena Lastra el 14 de març: “S’ha de treure la nota, si deixem passar el moment ens guanyaran el relat. És imperatiu treure-la”.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid passa la pilota al Suprem
15 de juliol. El TSJM fa el pas: envia una exposició raonada al Suprem demanant que investigui si Álvaro García Ortiz va cometre un delicte de revelació de secrets. “Ens trobem davant la tessitura que la total prossecució de les presents diligències, faria, a parer nostre, necessari la seva contrastació amb la versió dels fets que pogués donar el fiscal general de l’Estat”, assenyala.
En la interlocutòria, el jutge subratlla que la publicació del comunicat “no es correspon amb l’al·legada finalitat” que defensa el Ministeri Fiscal (desmentir una mentida): esgrimeix que “excedia” el que s’havia publicat als mitjans de comunicació i que suposa la “divulgació de dades i informació que no es pot revelar a tercers”. “Podria haver tingut un altre format i contingut, que no vulnerés el deure de reserva que devia guardar-se”, afegeix. I això sí, arxiva la investigació a Julián Salto perquè considera que la seva actuació en relació amb la nota informativa va ser “merament instrumental”.
L’Any Judicial s’inaugura amb la incertesa sobrevolant el fiscal general de l’Estat
5 de setembre. “Ha actuat, actuat i actuarà de manera imparcial”. Álvaro García Ortiz pronuncia el seu discurs durant l’Obertura de l’Any Judicial, al costat de Manuel Marchena (president de la Sala Penal del Suprem) i del rei Felip VI. Deixa clar que la Fiscalia “ha actuat, actua i actuarà, perquè així ho ha de fer, de manera imparcial i sotmès exclusivament a l’imperi de la llei” i reivindica que el Ministeri Públic exerceix les seves funcions amb “professionalitat, responsabilitat, lleialtat i escrupolós respecte a la Constitució i a les lleis”.
10 de setembre. La parella d’Isabel Díaz Ayuso ho té clar. L’advocat d’Alberto González Amador envia un escrit a la Sala Segona del Tribunal Suprem demanant que imputi el fiscal general de l’Estat.
30 de setembre. La seva número dos, contrària a investigar-lo. “Els correus electrònics circulaven per les redaccions de diferents mitjans de comunicació abans que la Fiscalia difongués la nota de premsa”, esgrimeix María Ángeles Sánchez Conde, que s’oposa que el Suprem investigui Álvaro García Ortiz. És la tinenta fiscal de l’Alt Tribunal i número dos del fiscal general de l’Estat i argumenta que s’havien difós “notícies clarament falses” que estaven causant un “important enrenou mediàtic i confusió interessada”, cosa que va fer “imprescindible” publicar una nota de premsa per proporcionar “informació veraç” a la ciutadania.
16 d’octubre. Una decisió sense precedents. A les 9.30 hores, el Tribunal Suprem comunica que obre una causa per revelació de secrets contra el fiscal general de l’Estat. Ell es nega a dimitir perquè és “el menys costós i el més prudent”, el govern espanyol li mostra el seu “suport total”, el PP li exigeix que plegui per no “continuar contaminant tot el que fa la Fiscalia” i els fiscals conservadors denuncien que aquesta situació afecten la institució de manera “intolerable”.
17 d’octubre. Álvaro García Ortiz, cara a cara amb la cúpula de la Fiscalia. Dia de reunions convocades pel fiscal general de l’Estat per donar les “explicacions oportunes” i fer “partícips” de la seva decisió les altes esferes del Ministeri Públic. La Junta de Fiscals li dona suport, mentre la majoria del Consell Fiscal li reclama que dimiteixi. Ell es manté ferm al càrrec.