Les Corts de l'Aragó presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia davant el Tribunal Constitucional (TC), tal com ha acordat aquest divendres el ple de la cambra legislativa aragonesa. La iniciativa ha tirat endavant a proposta de PP i VOX, i han votat a favor també el Partit Aragonès (PAR) i Aragó-Terol Existeix, mentre que han votat en contra el PSOE, la Chunta Aragonesista (CHA), Podemos i Izquierda Unida. El president del govern de l'Aragó, Jorge Azcón (PP), que ha intervingut al final del debat, ha etzibat als diputats socialistes que "el que estan fent és una veritable traïció al poble aragonès i als espanyols". D'aquesta forma, el de l'Aragó és el segon parlament autonòmic en aprovar que es presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra l'amnistia després de Cantàbria, que ho va votar aquest dilluns i va tirar endavant amb els escons de PP i Vox, el no dels socialistes i l'abstenció del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) de Miguel Ángel Revilla.
Per la seva part, el portaveu del PP a les Corts aragoneses, Fernando Ledesma, ha afirmat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha actuat amb "responsabilitat" i que la llei d'amnistia suposa "la renúncia al principi d'igualtat" entre tots els espanyols, mentre que el portaveu de VOX, Santiago Morón, ha asseverat que aquesta llei "posa en perill la unitat d'Espanya i la igualtat entre tots els espanyols". Per contra, la portaveu del PSOE, Mayte Pérez, ha qüestionat la legitimació de les Corts de l'Aragó per a interposar aquest recurs i ha considerat que la iniciativa de PP i VOX genera "confrontació". També ha qüestionat "per què Feijóo no pren la iniciativa". Cal destacar que el PP va retirar el Senat, a on té majoria absoluta, del conflicte directe de competències amb el Congrés per l'amnistia.
El PP mobilitza el múscul territorial contra l'amnistia
Les comunitats autònomes presidides pel PP ja van afirmar que presentarien recursos d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia al procés, tal com va anunciar la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, a finals de maig. En una entrevista, Ayuso va avançar-se al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, i va anunciar que fa temps que treballen en el recurs contra la mesura de gràcia, que els populars han reiterat a valorar com un atemptat per "trencar" l'estat de dret. Els mandataris populars justifiquen les mesures legals en contra, "per la igualtat de tots els espanyols" i la "seguretat jurídica". En aquest sentit, ha assegurat que "sota la iniciativa de Feijóo", els presidents autonòmics del PP plantaran "batalla" i presentaran sengles recursos davant del Tribunal Constitucional (TC).
Per la seva part, el president de l'Aragó, Jorge Azcón, va afirmar llavors que l'amnistia és "una de les pàgines negres de la nostra història" i que "suposa un cop terrible al nostre sistema democràtic, perquè és injusta, immoral i inconstitucional". "Sánchez ha dinamitat els fonaments bàsics de l'Estat i el principi d'igualtat amb l'únic objectiu de mantenir-se al poder", va valorar el president aragonès, que alhora va prometre fer tot el que estigui al seu abast per aturar l'amnistia. També es van sumar Juanma Moreno (Andalusia), Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó), Carlos Mazón (País Valencià), Fernando López Miras (Regió de Múrcia), Marga Prohens (Illes Balears) o María José Sáenz de Buruaga (Cantàbria). Ara, a banda de les accions que puguin fer els diferents Executius del PP, amb aquest pas a les Corts, es tracta del primer parlament autonòmic que presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra l'amnistia, aprofitant la majoria dretana a la cambra.