Joan Coscubiela sempre ha protagonitzat polèmiques sonades contra alguns rostres de l'independentisme. Quan era actiu a Twitter, havia mantingut un foc creuat amb altres perfils com el també exdiputat Antonio Baños. Ara, continua posant a la diana de les seves crítiques la voluntat sobiranista d'aquests a través de la ràdio: "Els independentistes estan avergonyits del que va passar", ha dit en declaracions a Aquí Cuní de Ser Catalunya.
Les declaracions no són casuals. Coincidint amb el quart aniversari dels plens del 6 i 7 de setembre del 2017 que van servir per aprovar les lleis de desconnexió, Coscubiela radiografia la progressió que ell hi veu des d'aleshores: "D'aquell moment estel·lar, del 6 i 7, que era per tot el moviment independentista, s'ha passat a una situació curiosa: ha desaparegut del relat independentista com si no existís. I és evident que no existeix en el seu relat perquè se senten avergonyits pel que va passar i molts t'ho reconeixen. És un problema no reconèixer el 6 i 7 perquè sense aquests no hagués existit l'1 d'octubre i, per tant, estan en fals".
L'exdiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds i, durant aquell setembre del 2017, portaveu de Catalunya Sí Que es Pot, reitera la seva crítica cap al que es va viure en el Parlament de Catalunya. Cal recordar que els comuns van tractar de situar-se al bell mig dels dos blocs. Malgrat que no van obstaculitzar ni la tramitació ni el debat de les lleis, sí que van fiscalitzar de prop la majoria independentista. Coscubiela va advertir durant una de les reunions de la Junta que "si es pretén fer un referèndum, la tramitació de la seva norma reguladora s'ha de fer amb les màximes garanties i no és acceptable que es vulnerin els drets de les minories parlamentàries". El grup parlamentari va acabar partint-se en dos en ple debat parlamentari.
Per entendre tot el que va passar el 6 i 7 de setembre del 2017 al Parc de la Ciutadella cal remuntar-se al febrer d’aquell mateix any, quan el grup de Junts pel Sí va registrar una reforma del reglament del Parlament. L’objectiu era introduir la tramitació per lectura única, una via exprés que, per acord de dos grups, permetria saltar-se tots els tràmits parlamentaris i aprovar les lleis de desconnexió en un sol debat. La voluntat era la d'intentar driblar l'ofensiva de l'Estat.
La reforma va ser aprovada al juliol, abans de vacances. Però el Tribunal Constitucional va suspendre immediatament la reforma, després que el govern de Rajoy la impugnés, fent ús de l’automatisme que ho permet. Això va fer que, durant el ple del 6 i 7 de setembre, l’independentisme hagués de recórrer a una altra via. Un cop passat el temporal, al novembre, el TC va avalar la reforma del reglament, dient que la lectura única era constitucional si es respectava el tràmit de la introducció d’esmenes, que va respectar-se igualment.