Finalment, el cosí de l'emèrit Joan Carles I, va testificar ahir a la Fiscalia de Mònaco, on ara resideix. Parlem d'Álvaro de Orleans, el testaferro del rei i la cara visible de la Fundació offshore Zagatka amb què es van costejar tota mena de luxes com ara viatges, regals i escopetes que requeria Joan Carles I durant més d'una dècada.
La xifra arribava als vuit milions d'euros però va ser ahir quan, el mateix cosí, va acceptar que una part d'aquests diners, en total 5 milions, van destinar-se a vols privats.
"Era el meu deure protegir-lo"
En concret, uns desplaçaments que Joan Carles I va fer amb la seva aleshores amant Corinna Larsen, del 2006 fins al 2018. La justificació que dona el cosí és que calia que "viatgessin de forma discreta" i va centrar el seu relat en el "deure a protegir la privacitat" del rei fruit del "compromís" que havia heretat "dels seus avantpassats en donar suport a les monarquies europees".
Malgrat tot, continua negant la major, és a dir, que desviar diners des d'una fundació a un rei per pagar despeses personals no signifiqui ser el seu testaferro. Cal recordar que Álvaro de Orleans no està imputat ni a Espanya ni a Suïssa, on ja va prendre la seva primera declaració fa dos anys. A més, el relat per videconferència que va donar des del Principat, el va fer en qualitat de testimoni i sense advocats.
El cosí llunyà de l'emèrit, Álvaro de Orleans, en una imatge d'arxiu / Font: GTRES
També cal destacar una altra coincidència en el temps. La seva declaració d'aquest passat 22 de març es va fer tres setmanes posteriors al primer dia que Mònaco el va citar, el passat 1 de març. Aleshores, la diligència es va ajornar ja que la fiscalia espanyola no podia atendre'l per qüestions d'agenda del fiscal Juan Ignacio Campos, l'autor de la sol·licitud d'aquesta declaració. La negativa de Campos es va produir abans de la primera data i quan Joan Carles encara no havia efectuat la segona regularització amb Hisenda per la qual va abonar 4,6 milions d'euros el 25 de febrer.
El contingut de l'interrogatori
En l'interrogatori, Campos va estar acompanyat del fiscal en cap anticorrupció Alejandro Luzón, que es va centrar en operacions comercials concretes dutes a terme per Zagatka i que afecten l'emèrit, en qui es centren les diligències d'investigació obertes per la Fiscalia del Suprem espanyol. Amb els cinc milions d'euros, Joan Carles va viatjar als Emirats Àrabs Units, el Canadà, el Carib o els Estats Units, durant una època el rei ja no era inviolable. En concret des de la seva abdicació l'any 2014 quan va perdre aquest privilegi i va passar a tenir tan sols la condició d'aforat.
Campos i Luzón també van demanar a Orleans que expliqués l'origen dels prop de 14 milions d'euros que va arribar a moure la Fundació Zagatka en un compte d'un banc suís. El cosí llunyà de rei emèrit va assenyalar que l'origen d'aquests fons és el seu patrimoni personal i familiar. Cal recordar que, en els estatuts de la Fundació Zagatka figuraven ell i el seu fill com a primer i segon beneficiari. En tercer lloc, en el supòsit de la mort dels anteriors, apareixia Joan Carles I, i en quart i cinquè, el rei Felip VI i les seves dues germanes, les infantes Elena i Cristina.