Álvaro d'Orleans-Borbó, cosí del rei Joan Carles I i presumpte testaferro d'aquest, amaga a 21 societats offshore amb un total 84 milions en habitatges, accions i efectiu, segons informa El Confidencial. El Borbó és responsables de la Fundació Zagatka, on presumptament el rei emèrit cobrava comissions irregulars i feia servir per pagar vols privats arreu del món. La majoria de les firmes es troben a Panamà i Liechtenstein, segons consta en les diligències del fiscal del cantó de Ginebra que investiga la fortuna oculta de Joan Carles I.
Orleans no ha estat imputat en el procediment, però la sospita plana sobre ell. Fins a tal punt que el fiscal va congelar i els seus comptes i els de les seves empreses. El cosí del rei va arribar a declarar davant del fiscal suís l'octubre de 2018. Orleans no va poder justificar l'origen de 6,5 milions d'euros que es van ingressar a Zagatka ni els 4,6 milions d'euros que va cobrar d'OHL, una entitat relacionada amb les activitats del rei emèrit. Tot i la incapacitat del Borbó de justificar aquests moviments milionaris el fiscal va alliberar els seus comptes.
El sense sentit de la xarxa offshore
Orleans viu des de fa 40 anys a Mònaco, on no existeixen els imposts de societats, ni de dividends, ni de propietat, com recorda El Confidencial. Si el suposat testaferro del rei estava exempt d'aquesta càrrega fiscal, és possible preguntar-se: per què voldria sufragar durant anys 21 xarxes offshore que no li reportaven cap benefici fiscal?
Les diligències de Suïssa no han esclarit perquè Orleans guardava aquests actius darrere estructures opaques a la Fundació Zagatka. Però, com recorda el diari digital, mantenir les xarxes offshore és costós i només surt a compte per les grans fortunes que volen eludir els impostos als seus país. El fet que Orleans no havia de pagar impostos al seu país obre la porta a especular perquè gastaria tants diners en accions que, a priori, no el beneficien.
Fonts properes a l'entorn d'Álvaro d'Orleans-Borbó han justificat a El Confidencial perquè va crear i mantenir les 21 companyies opaques. Les fonts del digital asseguren que: "Álvaro d'Orleans-Borbó va començar a residir a Mònaco en els anys 70 després de la seva sortida d'Itàlia, el seu país natal, a causa de les amenaces amb què grups terroristes com Brigades Roges assetjaven a membres de la seva família o amics propers, entre els quals va arribar a haver-hi víctimes mortals. Així, la residència i gestió del seu patrimoni va perseguir des de llavors assegurar la màxima discreció i privacitat per a ell i la seva família".
Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles I durant un acte / ACN