El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha revelat aquest dijous que l'"atac deslleial" a la Constitució i l'Estatut del Govern de Carles Puigdemont, "amb una desobediència clamorosa" i amb "absoluta passivitat" dels Mossos d'Esquadra l'1-O, va generar un cost aproximat de 87 milions d'euros pel desplaçament a Catalunya d'un contingent de 4.500 policies i guàrdies civils i que, en tres dies, va arribar als 6.000 efectius.

Segons ha revelat Zoido a la Comissió d'Interior al Senat, la presència d'aquests efectius desplaçats a Catalunya en el marc de l'Operació Copèrnic, desplegada entre setembre i desembre, ha comportat un cost aproximat de 87 milions d'euros entre despeses d'allotjament, manutenció, desplaçaments, dietes i productivitats. A aquesta xifra el ministre hi ha sumat els 1.000 milions per l'"impacte de la desacceleració" econòmica a Catalunya.

Dispositiu estable: 4.500 efectius

"A Catalunya s'hi han desplaçat nombrosos efectius de Guàrdia Civil i Policia Nacional, comissionats en aquesta comunitat autònoma. La xifra no és exacta", ha assegurat Zoido, "perquè no tots hi han estat sempre i alhora, però el dispositiu més estable estava compost per unes 4.500 persones". Segons Interior, durant tres dies (el 30 de setembre, l'1 d'octubre i el 2 d'octubre), el desplegament va ser de 6.000 efectius.

Zoido ha qualificat de "molt important" la xifra de 87 milions en despeses directes per a l'1-O, "un altre alt cost", ha dit, "que hem de pagar entre tots els espanyols a causa de la irresponsabilitat i obstinació del Govern independentista de Catalunya".

"Un cost que hem de sumar als mil milions d'euros amb què el Ministeri d'Economia xifra l'impacte de la desacceleració de quatre o cinc dècimes del creixement del PIB català o al descens del 35% en les reserves hoteleres", ha assenyalat.

A més, ha justificat el dispositiu sense precedents per la necessitat de donar compliment als mandats judicials, que incloïa els Mossos d'Esquadra, l'actuació dels quals ha estat qüestionada pel ministre i que es va mantenir fins i tot després del referèndum de l'1-O, quan es van desencadenar "episodis d'assetjament" contra policies i els seus familiars.

En el seu discurs ha reconegut les incomoditats per la "polèmica" contractació dels vaixells en la recerca d'"allotjaments segurs o de fàcil protecció, de ràpida ocupació, però prolongada en el temps, encara que sense poder concretar quant i sense poder fer una contractació molt anticipada".

Continuar adoptant mesures

El titular de l'Interior ha assenyalat que els entre 4.500 i 6.000 policies i guàrdies civils comissionats —a Catalunya hi ha una plantilla fixa d'uns altres 6.000 agents, als quals se'ls va suspendre les vacances i dies lliures— van fer una "vigilància permanent" sobre les dependències pròpies de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, la Delegació del Govern o les Subdelegacions de Govern, com també  "les seus dels partits polítics amenaçats".

Altres objectius amb una vigilància especial van ser el Tribunal Superior de Justícia, la Ciutat de la Justícia, les Delegacions d'Hisenda, el Banc d'Espanya i "determinades infraestructures crítiques". "També han dut a terme serveis de protecció i seguretat amb caràcter esporàdic a persones i instal·lacions sensibles", ha revelat Zoido.

Zoido ha llançat un missatge final als senadors: "Aquest Govern està disposat a continuar adoptant, per descomptat amb el suport de tots aquells grups que comparteixin la nostra profunda preocupació, totes les mesures previstes a la Constitució que siguin necessàries per mantenir la legalitat i la normalitat democràtica i institucional a Catalunya. I perquè tots els catalans, pensin com pensin, tinguin garantida la seva seguretat, els seus drets i les seves llibertats."