La repetició electoral ha deixat de ser un fantasma per convertir-se en una realitat que no només amenaça l'estabilitat a Espanya, alhora forada una mica més les butxaques dels espanyols. Engegar la maquinària per tornar a posar les urnes implica una despesa important per a l'erari públic. Des de desembre del 2015, el govern espanyol ha gastat 539 milions d'euros només en eleccions generals ―les del 2015, 2016 i 2019―. Pitjar en botó del 10-N sumarà a la factura uns 160 milions més.

Han passat més de quatre mesos del 28-A, uns comicis que tot i que han acabat sent inútils per la incapacitat d'uns i altres d'assolir acords, tenen el mèrit d'haver estat dels més cars de l'última dècada. Van costar 180 milions. Aquesta xifra cal desglossar-la en dues parts: 138,9 milions que val l'organització i 41,4 milions més destinats a subvencionar el cost de les campanyes dels partits polítics. El càlcul serveix com a referència per tenir una idea de quant costarà el 10-N: els 138 milions de sortida, els corresponents a la despesa tècnica, es repetiran. Això sí, aquesta vegada els partits s'hauran d'estrènyer el cinturó perquè rebran un 30% menys de la subvenció prevista. 

La factura organitzativa

La logística per tenir a punt els col·legis electorals amb tot el material i personal necessaris, el desplegament policial extraordinari, els enviaments de la documentació del cens a través de Correus, l'escrutini i la difusió posterior. Són accions que es repeteixen a cada cita amb les urnes, per això la despesa acostuma a ser similar cada vegada que hi ha eleccions al Congrés i al Senat. En els darrers deu anys ha oscil·lat al voltant dels 130 milions. Aquesta primavera passada, però, va pujar fins als 138.961.516,72 €. 

Com que la decisió de Pedro Sánchez d'avançar les eleccions a l'abril no entrava dins dels plans -com ara- el procediment serà el mateix. Llavors, el Consell de Ministres va aprovar una ampliació de crèdit que va treure del fons de contingència, una partida que sempre inclouen els pressupostos per a imprevistos. 

Les subvencions als partits

L'Estat premia la representació dels partits. Així, en funció dels resultats recollits, es calcula la subvenció corresponent per a cadascun d'ells, uns diners que reben un cop passades les eleccions. Aquesta vegada, com també en les anteriors eleccions del 2016, per cada escó, sigui al Congrés o al Senat, es paguen 21.167,64€. Entre els 350 seients de la cambra baixa i els 208 de l'alta, els partits acabaran rebent 11,8 milions. A això cal afegir els 0,81€ per cada vot al Congrés que obtenen els partits i els 0,32€ per cadascun dels vots al Senat. I això suma 21,3 milions per una banda i 8,3 per l'altra. Traduït i sumat tot, les arques de l'Estat hauran injectat per les eleccions d'abril, aquelles que han acabat sent inútils, 41,4 milions per subvencionar els partits i que puguin finançar-se la campanya.... les campanyes.

La factura de les últimes tres eleccions espanyoles

Les últimes eleccions celebrades en el període que tocava, és a dir cada quatre anys, van ser les de desembre del 2015. Aquells comicis van costar 185 milions d'euros (130,2 de despesa d'organització i 54,7 en subvencions). Va ser com llençar els diners a les escombraries, perquè ningú va ser capaç de formar govern. Mariano Rajoy, que havia guanyat les eleccions, ni tan sols ho va provar i Pedro Sánchez va fracassar en l'intent de ser investit amb un acord insuficient amb Ciutadans. Mig any després van repetir-se les eleccions, amb un cost de 174 milions més (130,6 + 43,4). El PP va millorar els resultats i Rajoy va acabar sent reelegit president amb la connivència del PSOE. 

Escarmentats, PP, PSOE i Cs van intentar maquillar la mala imatge que van oferir a l'opinió pública amb una reforma de la llei electoral (LOREG), segons la qual si hi tornés a haver una repetició d'eleccions, com ha acabat passant, la campanya es reduirà a la meitat, només 8 dies, i la subvenció als partits es retallarà un 30%, quedant per tant al voltant dels 30 milions. 

Fent el recompte de la despesa de les eleccions generals del 2015, 2016 i 2019 la factura puja a 539 milions. Dividit entre els 46,9 milions d'espanyols surt a 11,4€ per ciutadà. Si ara hi afegim el preu del 10-N (138,9 milions d'organització + uns 30 en subvencions), la quantitat total gastada en quatre anys es dispararà per sobre dels 707 milions d'euros. Això surt a uns 15€ per espanyol.