L'exvicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa ha apuntat a la figura del secretari general del Parlament com a responsable de les llicències per edat. Costa ha assegurat que els secretaris generals de la cambra han aprovat "d'amagat" les "jubilacions daurades". A més, ha argumentat que l'únic càrrec polític que podia saber el règim de les llicències per edat és el president del Parlament, ja que, segons ha explicat, signen les nòmines cada mes. El jurista ha demanat que "s'expliqui tota la veritat" en comptes "d'intoxicar".
La secretària general del Parlament, l'any que es va aprovar per primer cop el règim de llicències per edat, el 2008, era Imma Folchi, que va estar al càrrec des del 1999 al 2015. Pere Sol va seguir-la i va mantenir el càrrec un any, fins al 2016. Aquest any, Xavier Muro va agafar els comandaments de la secretaria general de la cambra fins que l'any 2021 va ser destituït i renovat per Esther Andreu, que és l'actual secretaria general del Parlament. Segons les informacions revelades pel diari Ara, els secretaris generals que van signar aquests sous, Imma Folchi i Pere Sol, es van beneficiar d'aquest règim cobrant fins a 10.000 euros mensuals.
La Mesa acaba amb les llicències
La Mesa del Parlament s'ha compromés aquest dimarts a treballar per eliminar al règim especial que permet als funcionaris de la Cambra catalana seguir cobrant malgrat no treballar, conegut com la "llicència d'edat", i ha coincidit per unanimitat en la necessitat de trobar un nou acord amb els treballadors de la Cambra, després que el diari Ara fes públic que la Cambra catalana paga anualment 1,7 milions d'euros a 21 funcionaris que no treballen i tenen més de 60 anys. Abans que esclatés aquesta polèmica mediàtica, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja havia començat a actuar per revertir una situació que va situar com a "contraproduent", sent la primera presidenta de la Cambra que abordava aquesta qüestió des que va entrar en vigor l'any 2008.
La reforma d'aquesta anomalia impulsada per Borràs es va traduir en reduir de cinc a tres els anys en què els funcionaris poden cobrar el sou sense treballar, una mesura que es va aprovar per unanimitat a la Mesa del passat 21 de desembre. Llavors ningú va dir res, però amb el ressò de la polèmica els grups s'han començat a desdir de l'acord d'abans de Nadal, i és així com han acordat en la Mesa d'aquest dimarts treballar per buscar un nou pacte que impedeixi que hi hagi treballadors que cobrin sense anar a treballar els últims anys abans de jubilar-se. Segons fonts de la Cambra catalana avui s'ha arribat a aquest acord. Però això no significa que la solució arribi de forma automàtica ni que l'acord del 2021 quedi anul·lat automàticament, sinó que és més bé una declaració d'intencions que ara s'haurà de materialitzar negociant amb els treballadors.
Treballar per no fer res
Fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals. En total, s'han pagat anualment 1,7 milions d'euros a funcionaris que no estaven treballant a la cambra.
Les persones que es podien acollir a aquest règim eren les que feia 15 anys que treballaven al Parlament i poden seguir amb aquesta situació fins a la jubilació. Això duia al fet que hi havia llocs de treball sense ningú que els cobrís, però tampoc es podia contractar ningú nou, ja que la peculiaritat d'aquest permís no ho permetia.