El politòleg Ramón Cotarelo ha afirmat que l'estat espanyol "se sent amenaçat" i que per aquesta raó "ha mobilitzat tots els seus poders". Només li falta "el poder militar", afegeix. En un article d'opinió publicat en el seu blog personal, que es titula "Què esperaven?", Cotarelo repassa "una onada d'indignació en conèixer-se les peticions fiscals".
Segons el politòleg, les penes màximes per als presos polítics es van rebre amb ànims diferents segons quina sensibilitat política tingués la societat. "A l'esquerra espanyola, consternació; en l'independentisme, fúria. I això sense atendre les peticions de Vox, que no exigeixen la pena de mort perquè no és legal, però sí que pena de mort civil", escriu el politòleg.
Cotarelo demana als seus lectors que què esperaven i que, potser, s'han entretingut amb la "rebaixeta" que prometia l'Advocacia de l'Estat. "L'han aprofitat els de Cs per ensenyar els ullals i demanar eleccions anticipades. O potser van ser els del PP. Són el mateix", opina Cotarelo.
La mobilització de poders per part de l'estat espanyol respon, reflexiona el politòleg, que l'estat se sent amenaçat i subratlla que el poder judicial és un dels poders de l'Estat. A l'article els enumera, i destaca que només queda per mobilitzar el poder militar obert. "L'Estat se sent amenaçat i, davant de l'amenaça, respon mobilitzant tots els seus poders. O gairebé tots. Falta el militar obert. Els seus poders més obvis són el govern, el Parlament i els jutges. En té d'altres, en els mitjans, la banca, etc. El poder judicial és un poder de l'Estat. Administra justícia en nom de l'Estat (o del rei, que el simbolitza) i, si l'Estat se sent amenaçat i en contra d'una altra part, administra la justícia en nom i interès de l'Estat i en contra de l'altra part. Administra la justícia de la part forta contra la feble i aquesta pateix la "justícia" de l'enemic".
El bitllet d'opinió arriba a una conclusió. El que és absurd no són les peticions, és el procés judicial per si mateix. Que hagi començat ja és absurd perquè, segons el politòleg, els líders independentistes només complien amb el mandat que els va encomanar el poble català. "Les peticions, tot i ser esperpèntiques, no són absurdes. L'absurd és el procés per si mateix. Encara que les peticions fossin simbòliques, d'unes hores o una setmana de serveis socials, serien absurdes. Aquests ciutadans i ciutadanes no han fet res delictiu. Han complert escrupolosament un mandat popular democràtic", opina Cotarelo.
Cotarelo parla d'un procés jurídic inquisitorial, perquè el punt de partida, l'origen, és purament ideològic. El politòleg precisa que l'únic objectiu d'aquest procés és "acovardir a una societat, apaivagar-la per la por. Una tècnica molt freqüent a Espanya en mans de la dreta a què ara s'ha unit de manera entusiasta el PSOE."
Segons el politòleg, en l'Estat espanyol val tot. Des que el rei truqui als empresaris catalans perquè abandonin Catalunya fins que el mateix mosso tregui la seva primogènita a fer el ruc en una cerimònia que, per si mateix, és una rucada. Fins que un poder judicial al servei de la política "nacional" administri la justícia en nom de la tirania", escriu. "I per què passa això?", es pregunta. La resposta rau en la certesa que a Espanya hi ha un problema. Però per Cotarelo això no és excusa. "El sentit comú més elemental diu que els problemes polítics, sobretot d'aquesta envergadura, no es resolen posant la gent a la presó".
Cotarelo acaba dirigint-se a la judicatura espanyola: "No els fa vergonya basar el seu poder en la persecució i la repressió?