S'ha creat una associació a Perpinyà per denunciar que el batlle ultra, Louis Alliot, "descatalanitza" la capital de la Catalunya Nord. Segons ha informat aquest dissabte el mitjà L'Indépendant, l'associació, que encara no s'ha batejat, aplegarà polítics antics o actualment electes i membres de la societat civil. L'exalcalde Jean-Paul Alduy, que va governar la ciutat entre 1993 i 2009, serà nomenat president d'honor. Jaume Roure, que va ser tinent d'alcalde de Cultura Catalana sota el govern d'Alduy, serà el portaveu de l'associació i ha explicat que es donarà a conèixer el nom el pròxim 22 d'abril. 

Defensar la catalanitat de Perpinyà malgrat el seu batlle

"Perpinyà és terra catalana des de fa més de 1.000 anys, estiguis a favor o en contra, és catalana", ha asseverat Roure en declaracions a L'Indépendant, i ha explicat que l'objectiu d'aquesta acció és advertir a Alliot que "no toqui la Fidelíssima", un sobrenom de la ciutat rossellonesa que duu implícita la seva essència catalana. El títol de Fidelíssima va ser atorgat pel rei Joan II d'Aragó el 1475 com a reconeixement a la voluntat de la població de Perpinyà de romandre catalana, donat que va resistir un setge de vuit mesos dels francesos. Així doncs, aquest títol recorda la fidelitat d'aquesta ciutat a Catalunya malgrat les dificultats. 

Aquesta catalanitat es troba en un moment difícil, després que el juliol del 2020 Louis Alliot, de Reagrupament Nacional, esdevingués batlle de la ciutat després de derrotar en la segona volta de les eleccions municipals el candidat d'Els Republicans. Alliot no rebutja de ple la catalanitat i abans de convertir-se en alcalde es va comprometre a defensar-la en tot allò relacionat amb el patrimoni cultural, però amb tot, considera que ha de prevaldre la identitat francesa. En aquest sentit, el mitjà citat li ha preguntat si és "al·lèrgic al català" i què en pensa de les denúncies d'aquesta nova associació. "M'emocionen l'Estaca o els Segadors, però no passen per davant de la Marsellesa", ha afirmat a L'Indépendant.

Des que va arribar a l'ajuntament ha provocat diverses polèmiques i les entitats en defensa del català a la regió l'han acusat d'intentar "esborrar la catalanitat" de Perpinyà. Una de les accions més sonades va ser el canvi del lema i l'escut de la ciutat perquè on abans hi deia "Perpinyà la catalana", Aliot va imposar "Perpinyà la radiant", en considerar que el primer lema era "reduccionista". El nou escut mostra Sant Joan Baptista, patró de la ciutat, amb les quatre barres al darrere i un esclat de llum que simbolitza la Flama del Canigó, però a més, s'ha afegit una vora amb els colors de la bandera francesa. "Ningú qüestiona la identitat catalana de Perpinyà, però el nom de Perpinyà la catalana només era un projecte polític", ha justificat Alliot, i ha insistit que el seu objectiu és "tornar a Perpinyà la seva dimensió rossellonesa, catalana, però també francesa".

Un altre moment conflictiu es va produir quan l'Ajuntament de Perpinyà va bloquejar el projecte de La Bressola de construir un col·legi-liceu al monestir de Santa Clara del Vernet. El setembre del 2021 l'associació va anunciar que obriria el seu primer centre per alumnes de 15 a 18 anys a Perpinyà, ja que fins aleshores no existia cap liceu pels adolescents de fins a 18 anys en català. En un principi havien d'estudiar-hi tres-cents joves i havia de suposar un gran pas endavant per a la immersió lingüística al territori de la Catalunya Nord.

La Bressola ja havia iniciat els tràmits per adquirir l'edifici històric, però en l'últim moment l'Ajuntament es va interessar en l'edifici i va exercir el dret de retracte que va impedir tirar endavant el projecte. Davant aquest escenari, l'entitat va decidir presentar dos recursos contra el consistori i la justícia li va donar la raó. El passat mes de desembre va confirmar que finalment havia comprat el monestir i va demanar a l'Ajuntament que permeti fer efectiu el projecte del col·legi-liceu.