Nou any, mateixes hostilitats. I vells conflictes. El PP i la Moncloa engeguen el 2025 enemistats a costa de la commemoració dels 50 anys de la mort de Francisco Franco. És una iniciativa que va anunciar Pedro Sánchez fa menys d’un mes i que des de l’inici va generar recels a Gènova, que ha decidit plantar el govern espanyol. I a la vigília de l’arrencada oficial dels actes, amb la inauguració al Museu Reina Sofia, la pugna entre populars i socialistes s’aviva mentre les posicions continuen allunyades i enfrontades. “Sincerament, no entenem la postura del PP i cridem el PP a rectificar i sumar-se a la defensa de la democràcia”, ha demanat el ministre Ángel Víctor Torres. “No té a veure amb Franco, té a veure amb Sánchez i la seva manera d’interpretar la realitat, d’intentar desviar l’atenció i de construir una idea política que no li demani comptes a ell del que fa”, ha replicat el portaveu del PP, Borja Sémper. Lluny de reteixir complicitats, aprofundeixen les discrepàncies. Tot això arriba a les portes d’un acte en el qual tampoc assistirà Felip VI, que va al·legar motius d’agenda per faltar a la cita: el rei espanyol estarà rebent les cartes credencials de sis nous ambaixadors.
🔎 El PP es desmarca dels actes de Sánchez pels 50 anys de la mort de Franco: “Vol desviar l’atenció”
“La resposta que esperen els espanyols de les nostres intervencions és si estem per consolidar, defensar i millorar la democràcia o es vol involucionar cap als anys foscos en els quals no hi havia llibertats”, ha esgrimit Ángel Víctor Torres en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Interpel·lava Isabel Díaz Ayuso, que va acusar Pedro Sánchez d’haver “embogit”, i Vox. “No volem que això sigui cap acte de revenja, sinó de defensar la vida de la llibertat davant la mort i festejar el final de la por, que va ser el que va passar amb la mort del dictador”, ha afegit el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. “No estem festejant la mort de ningú, és cert que la mort del dictador va implicar una Transició que va culminar en una etapa d’esplendor de 50 anys de democràcia que tots els demòcrates hem de celebrar units sense cap dubte”, ha reblat.
A preguntes dels periodistes, ha apel·lat el PP a “rectificar” i sumar-se a la “defensa de la democràcia”. “No entenem la postura del PP”, ha reconegut. “Qui que defensa la democràcia està en contra que es commemorin 50 anys en llibertat? Quin risc hi ha a dir que el franquisme va ser una etapa totalitària d’absència de llibertats? Qui que és demòcrata pot defensar el franquisme o la dictadura de quatre dècades?”, s’ha preguntat. I ha emplaçat els populars a decidir si el que volen per al futur són dècades en les quals amb la paraula es pugui dir el que es vulgui sense la “por que algú en comptes d’estrènyer la mà premi el gallet”. Preguntat pel pressupost dels actes, ha contestat que no disposava de la xifra, però s’ha compromès a facilitar-la pròximament.
El PP acusa Sánchez de voler “protagonitzar efemèrides rares”
Lluny del relat i la petició de la Moncloa, el Partit Popular descarta autoesmenar-se. “Demà Sánchez començarà un camí per fer oposició a un dictador mort, creiem que és molt més rellevant i capital rebutjar els dictadors vius”, ha proclamat Borja Sémper durant la seva roda de premsa. Al·ludia a Nicolás Maduro i a l’exigència dels populars que el govern espanyol reconegui Edmundo González com a president de Veneçuela. Sobre l’efemèride que vol celebrar la Moncloa, ha carregat directament contra el president espanyol: “Probablement, Sánchez sap que el 2027 no serà president del govern espanyol i ha de buscar efemèrides rares per protagonitzar-les ell”, ha esgrimit. I s’ha mostrat convençut que la commemoració té a veure amb la forma del líder socialista “d’interpretar la realitat”, d’intentar “desviar l’atenció” i de “construir a través de trompe-l’oeils una idea política que no li demani comptes a ell del que fa”. Per cert, un trompe-l’oeil és, segons l’Enciclopèdia Catalana, un “recurs habitualment emprat en pintures de caràcter decorativista” per “simular l’aparença real o corpòria de les coses”. Una “trampa o il·lusió amb la qual s’enganya algú fent-lo veure el que no és”, afegeix la Reial Acadèmia Espanyola.
“El 1975, no hi havia democràcia a Espanya, és una mentida. No es pot celebrar l’adveniment de la democràcia el 1975, tret que es vulgui enaltir la figura de qui va substituir a Franco a la presidència del govern espanyol”, ha afegit. I ha tornat a fer una crida a “enaltir l’acord civil entre espanyols” i la Transició, que va permetre deixar enrere una “etapa fosca i en blanc i negre” per “dibuixar un futur lluminós i en color” amb un “cúmul de circumstàncies i altura de mires”.
La Moncloa no descarta que Joan Carles I participi en algun dels actes
Una altra variable. El govern espanyol ha obert la porta que Joan Carles I se sumi a algun dels actes de la commemoració per la mort de Franco. “El gabinet de Presidència del govern espanyol està en contacte permanent amb la Casa Reial”, s’ha limitat a contestar el ministre Ángel Víctor Torres sobre aquesta possibilitat en ser preguntat reiteradament per aquesta qüestió. “El que fem ho acordarem”, ha afegit. Sense més detalls. D’aquesta manera, la Moncloa insinua que la decisió sobre la participació del rei emèrit dependrà del que plantegi Felip VI. D’altra banda, la Moncloa va confirmar la setmanada passada que l’actual monarca sí que participarà, de moment, en dos dels actes programats: la visita institucional als antics camps de concentració d’Auschwitz i Mauthausen i l’esdeveniment que reivindiqui “l’important paper que va jugar la monarquia” durant la Transició.
La historiadora Carmina Gustrán Loscos serà la comissionada dels actes
Un últim nom. El govern espanyol ha elegit la historiadora Carmina Gustrán Loscos com a comissionada de la commemoració. És professora associada d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa i tècnica de Cultura i Turisme de l’Ajuntament d’Alagón (Saragossa). A més, entre l’octubre del 2012 i el maig del 2014 va ser gestora cultural en la sotsdirecció general de Promoció Exterior de la Cultura amb Mariano Rajoy a la Moncloa.