El Govern se'n va de convivències. L'executiu de Salvador Illa s'ha tancat dos dies a l'estació de muntanya de la Vall de Núria per reflexionar sobre els vuit mesos transcorreguts de legislatura i sobre el panorama que se li planteja a partir d'ara. En plena tempesta sobrevinguda pels aranzels de Donald Trump, els consellers s'han enfundat en anoracs i botes de muntanya per acudir a les dues jornades de treball, des del matí d'aquest divendres fins dissabte al migdia, davant del bucòlic escenari cobert de neu que ofereix la Vall de Núria.
Els consellers -tret del responsable de Justícia, Ramon Espadaler, que al matí participava en la Conferència Sectorial de l'Administració de Justícia- s'han presentat puntualment a Ribes de Fresser a dos quarts i cinc de deu del matí per embarcar al cremallera que estava programat uns minuts més tard. Aquest tren ha fet un servei especial, la qual cosa segons els habituals és una possibilitat que s'ofereix per a grups grans de viatgers. Ha sortit set minuts després que el cremallera ordinari i disposava de dos vagons, un per al Govern i un altre per a la premsa. La major part dels assistents havien arribat a l'estació de Ribes en autocar. No consta que ningú s'hagi arriscat amb Rodalies, precisament aquest divendres que la R3 ha patit una incidència, una més, que ha interromput la línia.
Cremallera
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, s'ha presentat amb un anorac corporatiu de color carabassa de Ferrocarrils de la Generalitat, empresa a la qual pertany el cremallera entre Ribes i Núria. Illa ha pujat al tren a la segona parada, l'estació de Queralbs, on prèviament ha visitat l'Ajuntament i s'ha reunit amb l'alcaldessa Imma Constans. Un cop a Núria, el Govern s'ha fet una fotografia de família. Com a imatge de fons, el Santuari, la vall i el llac mig glaçat, la qual cosa ha obligat els consellers a recórrer tot el camí fins al lloc escollit fent tentines per evitar l'aparatosa situació de patinar amb la neu davant de l'estol de càmeres.
Allà els esperava una tarima presidida per un cartell que recordava que aquesta és la segona trobada que celebra l'executiu des que es va constituir. La primera es va fer a Poblet i es va convertir en tota una declaració d'intencions d'Illa, arran del vincle que aquell monestir de l'ordre del Cister mantenia amb el president Josep Tarradelles. L'elecció de Núria per fer aquesta segona trobada obeïa a raons més prosaiques, bàsicament, ha estat escollida perquè les instal·lacions són del Govern.
Govern i Havel
En acabar la sessió fotogràfica, el president ha pronunciat una declaració sobre l'impacte dels aranzels de Trump a Catalunya i ha respost quatre preguntes (ni una més) abans de tancar-se a la reunió amb els consellers. L'estada es fa a l'hotel de l'estació i la reunió s'ha posat en marxa de manera immediata. Damunt de la taula del Govern la necessitat de donar resposta als aranzels de Trump en una situació no especialment airosa per a l'executiu, atès que no només no ha pogut aprovar pressupostos per aquest any, sinó que els socis d'investidura han deixat clar que faran suar la cansalada al departament d'Economia per aprovar cadascun dels suplements de crèdit que necessita l'executiu després d'haver prorrogat de nou els comptes del 2023.
Això no obstant, no és casual que la trobada es faci lluny del soroll mundà. Illa pretén que serveixi també per plantejar una reflexió més enllà de la gestió de govern. D'entrada, el president s'ha presentat a la cita amb un text que ha lliurat als consellers de l'expresident de la República Txeca Václav Havel, mort el 2011. Es tracta d'una conferència sota el títol La democràcia i la transcendència, en què Havel reflexiona sobre la profunda crisi d'autoritat que caracteritza la democràcia occidental. "Si els homes polítics no disposen d'una certa autoritat, l'estat i els seus diversos components tampoc no poden tenir-la, amb totes les conseqüències nefastes que això comporta a la societat", adverteix l'escriptor, que vincula aquesta crisi d'autoritat a la crisi espiritual que pateix el món contemporani. Una reflexió contundent, difícil d'encaixar entre la crisi de Rodalies i les negociacions del nou finançament, però que promet un sopar intens.