Nou impuls de la campanya perquè la Prefectura de la policia espanyola de Via Laietana de Barcelona es converteixi en un centre de memòria, que lideren entitats memorialistes i socials del país. Pep Cruanyes, coordinador la Comissió de la Dignitat, ha anunciat que han convidat tots els Ajuntaments de Catalunya a sumar-se a la reivindicació perquè “aquest espai de tortures” es tanqui i sigui resignificat. L’anunci, aquest dimarts a la tarda, ha coincidit amb una nova concentració davant l’edifici policial, al número 43 de la Via Laietana, que es fa cada primer i tercer dimarts de cada mes.
Aviat es compliran quatre anys d’aquest reclam, amb el tall de la via, i s’han fet 72 concentracions, en les quals 140 persones han donat el seu testimoni de la seva detenció a la comissaria de Via Laietana 43 durant el període de 1939-2019, també amb la lectura d’escrits de l’època de víctimes de tortures i vexacions.
A més dels activistes de diferents col·lectius fidels a la convocatòria, aquest dimarts també hi han assistit l’exconseller represaliat per l’1-O i secretari general de JuntsxCat, Jordi Turull; la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, i l’activista Roger Español, l’únic que portarà policies espanyols a judici per haver-li rebentat l’ull dret amb una pilota de goma l’1-O.
En la concentració, també hi ha participat Esther Madrona, regidora de Memòria de Sant Cugat del Vallès, ja que ha estat el primer consistori a sumar-se a la campanya. “És un honor i un repte per a l’Ajuntament de Sant Cugat ser aquí. No és una causa qualsevol. Tenim veïns de Sant Cugat que han estat detinguts, i alguns torturats. És una vergonya que aquest edifici continuï igual”, ha declarat Madrona, que ha convidat a la resta de consistoris del país a sumar-s’hi a la campanya.
Els primers deu ajuntaments
El manifest de Via Laietana 43- amb la campanya internacional d’entitats, i les entitats impulsores, com Òmnium Cultural, i la sectorial de repressaliats de l’ANC- s’ha enviat als 47 Ajuntaments als quals se’ls va requisar documentació durant la dictadura de Franco, i es van recollir en els anomenats papers de Salamanca. A l’espera que els plens dels consistoris aprovin la seva adhesió, ja ho han fet una desena, juntament amb el de Sant Cugat. Són: El Masnou, Roquetes, Sanahuja, Figueres, Cardedeu, Mas de Barberans, Girona, Torrelameu i Amposta. El govern socialista de l’Ajuntament de Barcelona, per ara, no ha respost.
“Cap incompatibilitat”
Pep Cruanyes també ha manifestat que s’oposaran amb fermesa a la possibilitat de fer compatible els usos policials amb els de memòria democràtica, que recentment va proposar el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, tal com ja van exposar en un comunicat. El Ministeri de Justícia és el primer que va llançar aquesta possibilitat, però Cruanyes sosté que va contra la nova llei espanyola de memòria democràtica del 2022, que “obliga a resignificar els espais on s’ha torturat”. L’advocat ha avançat que tornen a reunir-se amb grups polítics per avançar en la resolució d’aquest cas, i on el 2017 ja va haver-hi una resolució en el Congrés dels Diputats en aquest sentit. ERC, precisament, ha tornat a exigir-lo a Madrid.
La reivindicació és que l’edifici policial sigui transferit a la Generalitat de Catalunya i sigui un centre de memòria d’interpretació de la repressió política i social i la tortura a Catalunya, amb la participació de les entitats i persones represaliades. També es reclama la transferència dels fons arxivístics de la comissaria per posar-los a disposició de la ciutadania.
Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat i també membre de la comissió de Dones advocades de l’Icab, ha explicat als presents la campanya, i ha acabat amb el lema: “D’aquí no ens mourem. No ens aturarem!”
