Aquest diumenge, 20 de novembre, es compleixen 47 anys que el dictador Franco va morir al llit i les entitats catalanes que reclamen una reparació a les víctimes del franquisme han tornat novament davant de l’edifici de la Prefectura de la policia espanyola de la Via Laietana de Barcelona per reclamar el seu tancament i que l’edifici, “símbol de tortures i vexacions” a opositors polítics, però també a col·lectius, com l'LGTBI, s’entregui a les institucions catalanes i es converteixi en un centre de memòria i reparació. La novetat d’enguany és que s’ha convertit en una crida mundial: un total de 176 entitats d’una vintena de països s’han sumat al reclam per reconvertir la comissaria. Aquesta acció s’ha impulsat per una desena d’entitats, com ara Irídia, la Comissió de la Dignitat i Òmnium Cultural, que han engegat la campanya: Via Laietana 43. Fem Justícia, fem memòria.
Els responsables de les obres de la Via Laietana, tallada al trànsit, no han permès un espai digne per a les desenes de persones que s'han aplegat aquest diumenge a l'acte, i la seguretat de la Prefectura, a càrrecs dels Mossos d’Esquadra, també ha fet avançar les tanques que protegeixen l’edifici, fet que ha obligat als assistents posar-se anxovats en dues fileres. Una dificultat superable. “Que l’Estat espanyol ho tingui clar, aquesta batalla la guanyarem. Via Laietana és símbol d’impunitat, un vestigi del terror i es tancarà; moralment la lluita ve de molt lluny”, ha assegurat el president d’Òmnium, Xavier Antich. Antich ha felicitat a tots els participants i en acabar l’acte s’ha acostat a l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, una mica apartada, i que encara espera que el Tribunal Suprem decideixi a quin jutjat envia la seva causa per desobediència per l’1-O, o l’arxiva, després de tornar de l’exili.
Un reclam compartit a Catalunya
Angelina Puig, de l’Ateneu de Memòria Popular, ha obert l’acte tot recordant el lema de la campanya: “Fem Justícia i fem Memòria”, així com la vandalització constant del faristol que recorda aquesta casa dels horrors. Carles Vallejo, de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme; Rosa Toran, d’Amical Mauthausen; Marc Andreu, de la Fundació Cipriano Garcia de CCOO, i Pilar Rebaque, de la Comissió de la Dignitat i de la comissió de Memòria Històrica de l’ICAB han llegit el manifest. S'hi reclama que Via Laietana 43 deixi de ser un centre policial, i que l’edifici es transformi en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura. “Via Laietana 43 és una anomalia democràtica”, ha insistit Cèlia Carbonell, d'Irídia
Xile dona la veu al suport internacional
Àlvaro Ahumada, director de la Corporación Parque por la Paz Villa Grimaldi de Xile, ha representat el suport internacional, a l’acte. “No es pot mirar al futur sense resoldre els problemes del passat i fer justícia; les lluites són permanents”, ha manifestat Ahumada, a més de destacar la importància i el valor de “la capacitat d’unitat” per exigir justícia i reparació a les víctimes.
La primera querella de tortures amb la nova llei
Precisament, les deu entitats impulsores van presentar dimecres la primera querella contra sis torturadors de Via Laietana a Carles Vallejo, sindicalista de la SEAT. És la primera querella que es presenta als jutjats catalans i espanyols amb la nova Llei de Memòria espanyola, de la qual Xavier Antich ha afirmat aquest diumenge que les entitats la consideren ambigua i insuficient. Ha recordat que algunes de la víctima del franquisme van haver d’anar a 10.000 quilòmetres, referint-se a la querella Argentina, per demanar justícia.
Crits de “fora les forces d’ocupació” i el Cant dels Segadors han tancat l’acte reivindicatiu davant la Prefactura Superior de la Policia. En acabar l’acte, algunes de les tanques que protegien l’edifici s’han posat a la vorera i altres s’han recollit per part de la policia. La ciutadania, en manifestació i concentració, fa por. Però, les concentracions ciutadanes de cada primer i tercer dimarts davant la comissaria perquè sigui tancada han tornat a agafar volada.
