Amb la caiguda de Catalunya en mans de les tropes sublevades a la fi de la Guerra Civil i l'ocàs de la República per donar pas a la dictadura franquista el 1939, l'espluguí Francesc Vilà i Sales, combatent republicà i independentista membre de Nosaltres Sols i Estat Català, va ser un dels pioners a obrir camins cap a territori francès perquè els ciutadans en risc de ser represaliats emprenguessin el camí de l'exili, les anomenades "rutes de la llibertat". Igual que ell, desenes de passadors, militants del sobiranisme català, van salvar la vida a unes 800 persones, arriscant la pròpia davant del perill de ser enxampats i detinguts. Exiliats ells mateixos a França, van ser també dels primers a tornar a Catalunya a través d'aquests camins, de manera clandestina, tan sols un any i mig després de l'inici del règim. Obertes el 1939, aquestes rutes van estar actives durant molts anys. Durant la Segona Guerra Mundial, amb els nazis ocupant París, també van servir per passar informació als aliats. Ara, hi ha una campanya per reclamar a les administracions públiques una museïtzació d'aquestes rutes i així preservar la memòria.
La Fundació Reeixida, dedicada a preservar la memòria històrica, ha identificat i recollit digitalment aquestes rutes de l'exili traçades pel catalanisme polític, que passen per municipis de l'Alt Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya. Ho ha fet amb testimonis orals de persones que ho van viure o els fills dels protagonistes i amb l'àmplia literatura sobre el tema elaborada pels historiadors. Els camins, de fet, es poden consultar en la web de rutes Wikiloc. Un dels camins de la llibertat començava al municipi rossellonès de Banyuls de la Marenda i seguia cap a Portbou, Colera, Llançà, Vilamaniscle fins a Rabós, a l'Alt Empordà. Una altra ruta, iniciada des de Costoja, passava per Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), Albanyà, Montagut i Oix, Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Fonts i Olot.
El president de Reeixida, Oriol Falguera, lamenta en conversa amb El Nacional que sovint s'associa sempre l'antifranquisme i la clandestinitat als maquis, al republicanisme espanyol, a la militància comunista del PSUC i el PCE o als anarquistes i s'oblida, diu, el paper del catalanisme polític i el Front Nacional de Catalunya —sorgit a París de militants d'Estat Català, Esquerra Republicana o la CNT, com a una reacció a les ocupacions nazis i feixistes, d'igual forma que va passar a nombrosos països europeus—. Des de l'entitat, cerquen reivindicar aquests "herois" de la resistència, molts familiars dels quals s'han assabentat d'aquestes importants tasques a la frontera a través de la divulgació de Reeixida —la filla del citat Vilà i Sales col·labora explicant el testimoni del seu pare— perquè ells "havien callat" i perquè, assenyala Falguera, les administracions públiques no els han reconegut prou. "Havien perdut la guerra, ells són uns herois no reconeguts perquè quan no guanyes no se't reconeix la teva valentia i, per tant, no tenen cap reconeixement", lamenta Falguera, que assenyala que alguns d'ells, com Jaume Cornudella, Rosa M. Soler, Manuel Valls de Gomis, Josep Ferrussola o Joan Layret Pons, van obtenir condecoracions de governs com el francès, dels Estats Units o d'Israel.
"Sembla que no han existit i això és una anomalia"
"Quan tota Europa era negra, a l'Estat espanyol estava Franco; a Europa, Hitler i Mussolini estaven imparables, aquesta gent es va jugar la vida i va salvar gent per la frontera", assenyala el portaveu de Reeixida. "Per què cap govern, sigui de Junts, d'Esquerra Republicana o del PSC, ha donat un reconeixement a aquestes persones o les seves famílies? Sembla que no han existit... I això és una anomalia bestial", ha valorat Falguera. Des de Reeixida subratllen que el moment és ara o mai, perquè els familiars que queden que ho recorden i poden explicar-ho en molts casos ja són molts grans. Falgueras fa èmfasi en el fet que el 2025 que ja s'apropa ha de ser l'any, ja que a més coincideix amb el 80 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, de la derrota del nazisme i de l'alliberament de les víctimes de l'holocaust. "Emprenyarem a qui sigui per aconseguir-ho", afegeix.
La fundació ara demana al Memorial Democràtic de la Generalitat que es museïtzi aquestes rutes identificades i, per això, ja han parlat amb governs de divers color polític, amb administracions locals i consells comarcals, amb partits i amb entitats de memòria històrica. Reeixida demana marcar aquests recorreguts i espais com a fites de la memòria històrica, "reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història del país", organitzar activitats pedagògiques sobre les rutes als centres educatius i, afegeixen "recordar la vigència dels valors que simbolitzen: llibertat, fraternitat, memòria nacional, drets humans, i orgull de lluita obstinada". És per aquest motiu que Reeixida ha impulsat recentment un manifest amb aquest seguit de demandes, que ja ha estat signat per unes 300 persones. Al llarg de l'any esperen també aconseguir organitzar un acte oficial al Museu d'Història de Catalunya, amb autoritats públiques, per homenatjar els passadors; i un acte més a la Catalunya Nord, des d'Argelers, on la lluita antifeixista d'aquests independentistes catalans es doni la mà simbòlicament amb la resistència francesa, amb els quals van col·laborar.
