Quan falta un dia perquè es compleixi el 48è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, les organitzacions per la memòria històrica han tornat a fer una crida unitària per assenyalar l'"anomalia" que encara esquitxa de sang el centre de Barcelona. A la Via Laietana, 43, s'hi alça la Prefectura de la Policia Espanyola, edifici vinculat inevitablement a les tortures i la repressió que van patir incomptables persones durant el franquisme —i també en èpoques posteriors—. El reclam per convertir aquest indret en un espai de memòria que homenatgi les víctimes no és nou, i de fet cada dues setmanes al davant de l'edifici s'hi apleguen diverses entitats per mantenir viva l'exigència. I ara, aprofitant l'efemèride, una desena de plataformes de la societat civil han tornat a fer-se sentir amb un missatge que també ha anat dirigit al nou govern de coalició que comença a caminar després de la investidura de Pedro Sánchez la setmana passada.
"Exigim al govern espanyol que faci d'aquesta la legislatura de la inajornable reparació", ha reclamat el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich. "Cal ordenar el buidatge de les dependències policials i obrir un procés de resignificació per convertir-lo en un centre de memòria de la repressió i la tortura". El Congrés dels Diputats ja va aprovar ara fa sis anys --i amb el vot favorable del PSOE i d'Unidas Podemos-- una iniciativa per fer aquest pas. També el Parlament de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han aprovat declaracions en la mateixa línia, però mai s'ha arribat a completar la reclamada resignificació. A més, s'ha interpel·lat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, perquè torni a col·locar el faristol que recordava les persones vandalitzades, contínuament vandalitzat, o bé mostri novament les rajoles amb les paraules ‘Justícia’, ‘Reparació’, ‘Memòria’ i ‘Veritat’ als peus de l'edifici, ara tapades per plaques d'obra.
L'acte d'avui, titulat 'Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria', ha estat organitzat per Òmnium, Irídia, la Fundació Cipriano García de CC.OO. de Catalunya, l'Amical de Mauthausen, l'Ateneu Memòria Popular, l'European Observatory on Memories (Eurom), la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) i l'Associació Catalana de Persones ExPreses Polítiques del Franquisme. A més, han pogut explicar les seves experiències algunes de les persones que van ser torturades a les dependències policials, com ara el Carles Vallejo i la Maribel Ferrándiz. L'assistència ha estat nombrosa, amb alguns centenars de persones que han obligat a tallar la cèntrica avinguda. També hi ha hagut actuacions musicals dels cantautors Quico Pi de la Serra, Sílvia Comes i Jordi Montañez i del grup Adala.
"Els crims del franquisme no poden prescriure mai"
En la seva intervenció, Xavier Antich ha afirmat que aquest és "l'únic edifici de tortures a Europa que, en un sistema democràcia, es resisteix a explicar la seva història d'horror". Per la seva banda, el secretari general de CC.OO. de Catalunya, Javier Pacheco, ha fet referència a les recents protestes contra l'amnistia, algunes d'elles amb grups ultres i violents, i ha lamentat que "de nou sonen trompetes que criden als carrers les ordres feixistes per a tornar a reivindicar l'alçament nacional". "Franco va morir al llit, però el règim feixista va caure als carrers gràcies a la lluita del moviment al carrer", ha afirmat, entre aplaudiments del públic. Finalment, la membre d'Irídia Cèlia Carbonell ha criticat que l'Estat "manté el marc d'impunitat general que continua impedint la recerca judicial dels crims franquistes". I ha defensat que els crims del franquisme "no poden prescriure mai, no es poden amnistiar i han de ser investigats i jutjats".