Fa un any que Espanya va decidir alinear-se amb el Marroc validant el seu pla d'autonomia per al Sàhara Occidental i girar l'esquena a Algèria guanyant-se l'enemistat d'un important aliat comercial i econòmic. L'abast de les conseqüències d'aquesta decisió, que va comportar la suspensió del Tractat d'Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació entre Espanya i Algèria i la congelació de les operacions de comerç exterior entre ambdós països, afecten múltiples empreses a l'Estat, i el govern de Pedro Sánchez s'ha adreçat a la Unió Europea a la recerca de solucions.
Les exportacions a Algèria, en caiguda lliure
A partir del juny de l'any passat, quan la patronal bancària algeriana va decidir imposar restriccions en el comerç amb Espanya, les exportacions van patir una caiguda generalitzada a tots els sectors. Segons els càlculs fets a partir de les dades de la Secretaria d'Estat de Comerç, l'estat espanyol va deixar d'ingressar prop de 630 milions d'euros en exportacions entre el juny i el desembre del 2022 en comparació amb el mateix període del 2021. En concret, durant el segon semestre de 2021, va facturar un total de 784.903.956 euros per les vendes al país, i l'any següent aquesta xifra es va reduir als 155.011.526 euros. Segons les dades del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme recollides per Europa Press, el desembre del 2022, es van fer exportacions per un valor de 10,8 milions d'euros, mentre que de mitjana, entre el gener i el maig, les vendes van ser de 169 milions mensuals.
En canvi, les importacions han augmentat un 59 % durant el 2022, fet que s'explica per l'augment dels preus de l'energia. Algèria encara és un important subministrador de gas natural a Espanya, tot i que els Estats Units la van desbancar de la primera posició en l'últim any. El decalatge entre les xifres d'importacions i exportacions ha provocat que Espanya acumuli amb Algèria un dèficit bilateral de més de 6.500 milions d'euros.
Després de la decisió inicial d'Algèria d'imposar restriccions al comerç, des de la Comissió Europea van demanar revertir la situació recordant al país nord-africà que la relació comercial és amb tota la UE, i no només amb Espanya. L'Associació Professional de Bancs i Entitats Financeres (Abef) va anunciar a finals de juliol que aixecava les restriccions, però l'endemà el govern algerià la va desautoritzar, afirmant que "les relacions comercials amb Espanya són prerrogatives exclusives de l'Estat i no d'organitzacions professionals". Així doncs, les restriccions es van mantenir, i múltiples empreses espanyoles s'han vist perjudicades.
El govern espanyol busca solucions a Brussel·les
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va viatjar a Brussel·les per intentar trobar una solució al bloqueig amb la Comissió Europea. L'organisme europeu va assegurar que no es quedaria de braços plegats davant de "qualsevol mesura aplicada contra un estat membre", i va traslladar els problemes a l'Alger. L'Alt Representant per Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell, va intentar intercedir en el conflicte, i recentment es va reunir amb el president algerià, Abdelmadjid Tebboune, per intentar resoldre les traves al comerç. En aquest sentit, va destacar que la solució del conflicte és "d'interès comú" tant de Brussel·les com d'Alger perquè el 56 % de les exportacions i el 43 % de les importacions algerianes són a la UE. Tanmateix, Tebboune manté el tractat d'amistat "congelat" i considera que és responsabilitat del govern de Sánchez resoldre el conflicte.
L'executiu espanyol no té intencions de tornar a la posició anterior respecte el Sàhara Occidental, i per això està intentant trobar altres formes de resoldre l'aspecte comercial. Així, segons ha informat Europa Press, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme ha explicat que està en contacte amb la Comissió Europea i que una de les opcions que es plantegen és convocar ajudes per a les empreses afectades, que "no serien ajudes d'Estat". Tanmateix, no s'han donat més detalls sobre com s'oferirien aquests ajuts econòmics.