L’actualitat política de les Illes Balears ha estat notícia aquesta darrera setmana pel desgavell a Vox, partit d’ultradreta que condiciona el govern autonòmic del PP, liderat per Marga Prohens i que en els últims mesos ha ocupat la presidència del Parlament de les Balears. Fa gairebé tres dècades, entre el 1995 i el 1996, el president de l’arxipèlag era l’aleshores popular Cristòfol Soler (Inca, 1956), que va ocupar el càrrec durant onze mesos entre les presidències de Gabriel Cañellas, que va ser forçat a dimitir per José María Aznar pel cas del túnel de Sóller, i Jaume Matas.
El catalanisme de Soler, que també va ser conseller d’Economia i Hisenda durant el primer govern autonòmic com a membre del Partit Demòcrata Popular i president de la cambra balear a principis dels noranta ja amb el PP, el va convertir en el president més breu de la història de l’autonomia. Aquest sentiment catalanista amb els anys va anar creixent i el mandat de José Ramón Bauzá, conegut per la seva croada contra la llengua, el va fer no només estripar el carnet del partit sinó també convertir-se en el segon president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’ANC illenca, una entitat a la qual continua lligat. Soler explica en aquesta entrevista la seva metamorfosi de president pel PP a la dècada dels noranta a líder del sobiranisme a Mallorca durant la fase més àlgida del procés i com veu l’actualitat política a l'arxipèlag que va presidir.
Com era el PP en la seva època de militant?
Era un partit liderat pel president Gabriel Cañellas i era gairebé de tarannà regionalista. Llavors el PP no havia governat cap vegada a l'Estat i a les Balears era una unió de gent conservadora, liberal i democratacristiana, entre els quals m'ubicava jo. Entre 1982 i fins que es va constituir el Partit Popular jo havia militat en el Partit Demòcrata Popular d'Óscar Alzaga que era una escissió d'UCD. Amb aquest partit vaig ser conseller d'Economia i Hisenda entre el 1983 i 1987 quan només tenia 26 anys i era el diputat més jove de tot el Parlament. A partir d'aquí vaig anar evolucionant.
Aznar va tenir una primera bona legislatura i una segona de nefasta
Va influir el fet que el PP arribés al govern de l'Estat perquè el partit a les Balears perdés aquest caràcter regionalista?
Aznar va guanyar per primer cop les eleccions espanyoles quan jo era president. Aquesta victòria implica un canvi molt important. Entre el 1982 i el 1996 el partit va evolucionar molt. Quan Aznar era cap de l'oposició i jo president de les Illes em preguntava per què el PSOE podia pactar amb els catalans o la gent del País Basc i el PP no podia fer-ho. Jo recordo dir-li que això s'ho havien de fer mirar. Aquí a les Balears tant el PDP, com Aliança Popular o el Partit Lliberal sempre vam tenir poca relació amb la direcció estatal, no hi havia gaire interlocució, nosaltres anàvem a la nostra i ells anaven a la seva. Les illes permeten això i llavors no et senties fermat a un partit de caire estatal amb totes les conseqüències que això comporta i et podies dedicar a defensar la teva terra, el teu entorn i amb això n'hi havia prou. El 1996, quan Aznar arriba al govern espanyol hi comença a haver un canvi. Ell s'adona que necessitaria Convergència i Unió i que havia de poder tenir ponts per a poder-hi arribar. Aquesta qüestió els angoixava molt.
Tot va canviar quan Aznar treu majoria absoluta, a Madrid hi havia preocupació per l'expansió autonòmica
Com valora l'època d'Aznar?
Per jo, va tenir una primera legislatura bona, amb el primer acord amb CiU que va ser bastant difícil en el sentit que hi havia reticències sobretot pel tema de la llengua catalana per part de Jordi Pujol, que no volia arribar a un acord amb el PP si no hi havia una sèrie de garanties respecte del tema lingüístic. A partir d'aquí es va iniciar una interlocució entre quatre actors, el govern espanyol, Govern català, Govern de la Generalitat Valenciana i el de les Illes Balears per evitar que la qüestió lingüística fos un problema en la primera legislatura. Això va canviar durant el seu segon mandat. Si la primera legislatura d'Aznar va ser bona, la segona va ser nefasta. Tot canvia quan treu majoria absoluta, un canvi que a la meva generació ens va afectar molt i explica moltes coses, com ara la creació de la FAES. Vam detectar que a Madrid hi havia preocupació per l'expansió autonòmica per si això suposava una pèrdua de poder per a ells i empetitir la capital. Ells pensaven que això podria suposar un inconvenient per mantenir el règim del 78, heretat del franquisme amb totes les conseqüències a parer meu.
En aquesta segona legislatura vostè no era president. Com recorda els onze mesos que va estar al càrrec?
Vaig tenir tres etapes importants. La primera com a conseller d'Economia, quan vaig aprendre moltíssimes coses perquè es negociava el sistema de finançament econòmic. Va ser llavors quan vaig aprendre que nosaltres, el Principat, les Balears i el País Valencià, hi sortiríem perdent sempre. Eren unes reunions kafkianes on tot jugava en contra nostra. Després entre 1991 i 1995 vaig ser president del Parlament fins que Cañellas va haver de dimitir per motius del túnel de Sóller i vaig passar a presidir l'autonomia. Com a president de la cambra vaig aprendre a parlar amb tots els partits, fet que permet veure que tothom té coses bones i dolentes.
En les negociacions del sistema de finançament econòmic vaig aprendre que nosaltres hi sortiríem perdent sempre
Va tenir prou temps per poder deixar la seva petjada?
Jo vaig voler remarcar que cada illa tenia les seves particularitats i, per tant, cada una havia de tenir les màximes competències, amb el seu Consell com a instrument de govern. I si estàs en política és per dur endavant allò que tu i el teu partit creieu que és important. La política suposa un gran sacrifici i si aquesta balança no queda equilibrada perquè aconsegueixes tirar endavant les polítiques en les quals tu creus no té cap sentit ser president de la teva autonomia. Jo això ho tenia claríssim. El 1995 vaig ser el ponent del programa electoral del partit i quan vaig arribar a la presidència el vaig voler dur endavant i aquest incloïa la normalització lingüística, el decret de mínims en l'educació, l'ordenació del territori i les relacions amb la resta dels Països Catalans.
L'esperit que vostè reivindica ara del seu Govern és el que va provocar que només s'allargués durant un any?
Jo crec que sí. Hi havia sectors més conservadors i més liberals que van dificultar molt aquesta tasca. Va ser un procés complicadíssim. Al Parlament de les Illes Balears no s'havia utilitzat mai la paraula "català" per fer referència a la llengua pròpia per part del Govern fins que jo no ho vaig fer en el discurs d'investidura, dient "llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", tal com ho recull l'Estatut.
Ara que el PP torna a governar a les Illes Balears es parla que té un fort caràcter anticatalanista. En la seva època com a president ja hi havia un sector que ho era?
Dins del PP sempre hi va haver gent que avui forma part de Vox. El 40% de gent que forma part de Vox a les Balears abans era del PP, però mai van guanyar cap votació i mai van influir en la política lingüística. El 1987, quan es va fer la llei de normalització lingüística, presentada pel Govern, ja hi havia gent que ara és de Vox dins el PP i aquesta norma va ser consensuada entre totes les forces polítiques. Fins ara, l'únic president que va intentar tombar aquesta llei i modificar-la va ser José Ramón Bauzá. De moment, el govern de Prohens no l'ha tocada, tot i que per jo aquest govern és més proper al de Bauzá que el de la primera etapa del PP.
El Govern de Marga Prohens és més proper al de Bauzá que el de la primera etapa del PP a les Balears
Avui al PP li funciona ser anticatalanista a les Balears per esgarrapar vots?
Jo tinc els meus dubtes. Soc president de l'Obra Cultural Balear a Inca i aquí hi tenim gent des del PP al PSOE o gent de Més, a banda de persones que no se senten identificades amb cap partit. Entre tota aquesta gent mai hi ha hagut malestar. Hi ha un determinat sector ubicat a Palma i rodalies on els "botiflers" mantenen les postures de sempre d'un anticatalanisme que bàsicament és borbònic.
El govern de les Illes Balears el practica aquest anticatalanisme?
Sí. Ha hagut de pactar amb Vox per arribar-hi, tot i que la ultradreta no en forma part. A més, s'ha de tenir en compte que per exemple Vox sí que forma part del Consell Insular de Mallorca i és un organisme amb molta importància, ja que té les competències de moltes matèries, com ara Cultura. Al Govern Vox no pren decisions, però sí que pot condicionar moltes coses, com ara els pressupostos i les polítiques que està fent el govern a través d'un xantatge.
Deia que el Govern d'ara li recorda més el de Bauzá que el seu. Corre risc Prohens de ser recordada com l'expresident?
Vull suposar, perquè no tenim gaire relació, que ella intenta fer-ho bé, però el que passa és que en el dia a dia del Govern i del Parlament si no vols perdre determinades posicions i vols tenir una legislatura més o manco calmada, ja saps que en determinats moments hauràs de mirar a Vox. Crec que ja ho tenen assumit. Cal tenir en compte que moltes persones d'aquest govern provenen de les Noves Generacions, que sempre hna estat en política més que en la realitat del nostre país. La gent que no coneix el tarannà dels illencs governa amb els principis de la política possible, no la política que el nostre país necessita.
Vol dir que si el Govern no depengués de Vox, el PP faria polítiques diferents de les d'aquests primers mesos de legislatura?
Si el PP actual no hagués tingut la dependència de Vox seria més semblant al de l'època de Cañellas que el de Bauzá, així de clar. Però per inèrcia, pel pes que té el partit en la part forana de Mallorca, que és una illa més complexa amb un sector anticatalanista que s'ha refugiat en Vox, el Govern és empès a aquestes postures. Si el PP governés sense la necessitat de tenir el seu suport al Parlament seria diferent, tot i que el partit a les Balears d'avui no és el mateix que hi havia abans.
És pitjor?
És més madrileny i més espanyolista. Però realment crec que si no necessitessin la ultradreta tindria més la línia de Cañellas o Jaume Matas que no la de Bauzá.
El PP de Balears és ara més madrileny i més espanyolista
Vostè va ser president del Parlament. Ara aquesta posició l'ocupa Gabriel Le Senne, de Vox, que ha estat al centre de la polèmica aquesta darrera setmana després que membres del grup parlamentari l'hagin expulsat. Què sent quan ho veu?
Ja no seguesc el dia a dia del Parlament, però crec que el president ha de ser el màxim neutral possible i ara això ja no és així. No ho veig gens clar.
Era evitable l'ascens de la ultradreta a les Illes?
A jo em va venir de nou, almenys a Mallorca, la força que van tenir. Van aconseguir recollir determinats sectors de la societat, com els caçadors, anticatalanistes, gent de la part més dretana del PP, entitats profamília... Tot plegat forma un conglomerat que es diu Vox. És un grup de gent d'extrema dreta i això té unes conseqüències. Això canviarà perquè no és una cosa que hagi vingut per quedar-se dins la societat mallorquina. Durant els temps de Bauzá, amb la polèmica de la llengua a les escoles, quan els pares van haver de decidir la llengua vehicular pels seus fills, hi va haver una majoria 80%-20% a favor del català i crec que això continua sent així. La seva obsessió contra la llengua va ser el que va tombar a Bauzá, que va ser al mateix temps el president amb més diputats i el que en va perdre més al final de la seva legislatura.
L'etapa com a conseller d'Economia em marca molt per passar de ser del PP a sobiranista
El seu cas, un expresident d'un govern autonòmic del PP que acaba al capdavant de l'Assemblea Sobiranista amb posicions properes a l'independentisme resulta sorprenent. Com explica aquesta transició?
És molt fàcil. La meva etapa com a conseller d'Economia em marca molt: la concepció que patim un espoli que ens lleva moltes possibilitats a la nostra economia. Llavors vaig veure com estàvem sent menystinguts, que no teníem pes dins del conjunt de l'Estat. Sentia que estàvem abandonats a la mà de Déu en tots els sentits. A banda del tema econòmic, també em va fer obrir els ulls veure el govern Bauzá les polítiques que va dur a terme contra la llengua. I va ser molt important per jo l'escriptora Maria Antònia Oliver Cabré, que el 2014 va fundar l'Assemblea Sobiranista de Mallorca i em va engrescar en aquest sentit.
És una excepció o hi ha més persones que han fet la mateixa transició que vostè?
No soc cap excepció. Aquí a Mallorca hi ha hagut bastant més gent que jo que ha anat fent aquests canvis. Som persones que mai ens vam considerar membres de partits espanyols, sinó membres de partits estatals que volíem defensar la nostra terra i que pensaven que si els colors polítics del govern de l'estat i l'autonòmic coincidien tindríem possibilitats. Però l'experiència em va demostrar que no hi havia cap canvi: hi pot haver un govern del PSOE aquí i del PP a Madrid i això serà el mateix que si tenim un govern del PSOE a les Illes i a Madrid. Sempre estem al mateix nivell. Jo era membre de l'executiva del PP i de la directiva nacional. Allà vaig veure que va costar molt aconseguir els pactes amb CiU durant el primer mandat d'Aznar. Hi havia una majoria de gent que no era partidària que es portés endavant aquest pacte, perquè distingien entre uns territoris i d'altres perquè a les Balears, el País Valencià o a Catalunya sempre se'ns tindrà com a territoris de segona.
Creu que hi ha persones de dretes no espanyolistes que s'han quedat orfes de partit?
Hi ha hagut experiències com Unió Mallorquina, que després va tenir els problemes que va tenir, o el PI (Proposta per les Illes). Però mai hem trobat un sistema per fer un partit polític transversal en aquest sentit.
És un fracàs no haver aconseguit aquest espai per a la dreta catalanista?
Sí, segurament sí. També hem de tenir en compte que dins l'espai d'esquerres, Francina Armengol és més PSIB que no pas PSOE, però gairebé és l'única dins el partit. Aquesta situació es dona tant a la dreta com a l'esquerra.
El moment en què l'Assemblea Sobiranista de Mallorca va tenir més socis va ser durant l'època del procés independentista
Durant el punt àlgid del procés es va dir que el PP era una màquina de fer independentistes a Catalunya amb el seu menyspreu pel país. Creu que també passa a les Balears?
Vaig ser president de l'Assemblea entre el 2015 i 2018 i veies molta gent aquí a Mallorca que s'anava enganxant a la nostra entitat. Durant aquella època va ser la fase en la qual vam ser més. Va ser llavors que la gent es va adonar que la solució no era que coincidissin governs dels mateixos colors a les Illes i Espanya per solucionar els nostres problemes i vam constatar que governi qui governi sempre tindrem un paper secundari en aquest Estat.