Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha comparegut aquest dimecres en la comissió de Política Lingüística al Parlament de Catalunya per fer una anàlisi de la situació del català, que ha definit com "d'emergència", els motius que l'han portada fins a aquest panorama i diferents exemples de discriminacions lingüístiques. A més, però, també ha plantejat possibles solucions per revertir-lo, deixant clar que això encara és possible i que no es tracta d'un idioma en vies de desaparició: "Estem en una situació d'emergència lingüística, perquè l'ús i els parlants habituals van decreixent. No estem en una situació que no es pugui arreglar però hi ha un consens social que el català es troba en situació d'emergència", ha plantejat Escuder a l'inici de la seva intervenció.
Què ha portat la llengua en aquesta situació? El president de Plataforma per la Llengua ha identificat diferents elements que han generat aquest escenari, començant per un ordenament jurídic discriminatori, que, considera, ha aportat uns privilegis lingüístics al castellà, a través d'un mite de la "llengua comuna" que ha titllat de fals: "Fins ben entrat el segle XX, era un idioma desconegut en els territoris on el castellà no era llengua original", ha apuntat.
Les actituds dels catalanoparlants, un problema pel català
Partint d'aquesta base, Escuder també ha apuntat que un dels principals problemes rau en l'actitud que tenen els mateixos catalanoparlants quan es tracta d'una conversa amb persones que no parlen la llengua: canviar-la. "Aquest hàbit es fa normalment per respecte i educació, però ens hauríem de plantejar en quin lloc del món és una falta de respecte", s'ha lamentat, afegint que si es canvia la llengua, la persona que ha d'aprendre l'idioma encara ho té més difícil: "És una autèntica bestiesa". En la mateixa línia, ha fet una petició als polítics que han assistit a la seva compareixença, demanant-los que no tradueixin les seves intervencions, ja que això dona la imatge que el català és una llengua "sobrera o que no fa falta aprendre-la".
El canvi demogràfic que ha experimentat el país en aquest primer quart de segle, augmentant la seva població en dos milions, també ha jugat un paper important en la situació de la llengua. Tot i que això, en altres casos, no sol ser així: ""El nombre de parlants s'ha mantingut estable però percentualment ha perdut molt més. En una situació de normalitat, el canvi demogràfic no hauria de tenir impactes sobre la llengua, però qui arriba aquí es troba amb una situació de minorització i veu que sovint no li és necessari per treballar".
Altres elements que ha apuntat Escuder és un fracàs parcial del sistema educatiu, ja que en moltes ocasions els professors parlen en castellà a les aules per intentar ajudar als alumnes tot i que això els perjudica; les transformacions en l'audiovisual i també les campanyes d'odi contra la llengua, ja que moltes vegades, les persones que denuncien una discriminació lingüística acaben sent assetjades o titllades de "nazis i totalitàries". "Tot i que això de vegades provoca que part de la població reforci la seva militància lingüística, molta gent la deixa de fer servir de manera inconscient", ha afegit. Des de Vox i el PP, presents en comissió, han negat davant Escuder que el català sigui una llengua minoritzada a Catalunya, tot i les dades.
Una situació que es pot, de moment, reconduir
"No ens podem permetre que la canalla de 16 anys escolaritzada aquí no pugui mantenir una conversa en català", ha resumit el president de Plataforma per la Llengua, que també ha esbossat el camí per revertir aquest escenari amb un seguit de mesures que passen en gran part, per mantenir la llengua davant persones nou vingudes i també amb reforçar-la en espais de lleure, com ara caus, esplais, activitats extraescolars... on ara el seu ús és més reduït. "Cal que ens hi posem. Que tothom sàpiga que el català forma part de l'ascensor social, les dades demostren que la llengua en continua sent una part essencial. Tothom té més oportunitats si la parla", ha resolt.