Els joves són cada vegada, proporcionalment, més de dretes i alineats amb els postulats unionistes i espanyolistes, alerta Òmnium Cultural, que ha presentat aquest divendres un estudi de l'Escola de formació Guillem Agulló del qual es desprèn aquesta conclusió: perceben amb menys utilitat la llengua catalana i "la defensen menys", són menys favorables a la independència i s'identifiquen menys amb els partits sobiranistes. A més, en el cas dels nois, s'adverteix un creixent escepticisme envers el canvi climàtic, els impostos o els postulats feministes, així com mostren una menor preocupació per l'avenç de l'extrema dreta a Catalunya i el món, amb una major adhesió en molts casos a alguns dels axiomes d'aquesta onada reaccionària.
Tal com han alertat en la presentació dels resultats de l'estudi el president d'Òmnium, Xavier Antich, i un dels autors, el professor de Ciències Polítiques Marc Guinjoan, els joves mostren preocupacions urgents per qüestions com la dificultat de l'accés a l'habitatge o la precarietat laboral, que desplacen les qüestions relatives a la qüestió nacional. De fet, en ordre de prioritat, aquests dos són els temes d'interès social i polític principals, per damunt d'altres com el canvi climàtic, les ocupacions, el racisme o el feminisme. L'últim en prioritat entre les opcions plantejades, la independència de Catalunya, a on precisament es troba la major bretxa generacional entre joves i adults d'edat més gran, tal com apunta l'enquesta.
Com a resposta a aquesta tendència, des d’Òmnium es fa un toc d’atenció cap a l’independentisme i els partits perquè s’ofereixi un projecte que doni resposta a aquestes problemàtiques, un horitzó d’esperança i “il·lusió”, per no perdre el suport de la joventut. També, s'insta a optar per un independentisme integrador que assumeixi la diversitat de la societat catalana, que prové en un 70% de forma directa o indirecta de processos migratoris: en suma, “una construcció nacional des de la diversitat” i que connecti amb les joves "vinculant la construcció nacional a la millora de les condicions de vida".
Tendència a l’espanyolisme
Hi ha una bretxa important en l’autoubicació identitària entre els joves i els adults d’edat més avançada: en un eix d’espanyolisme polític, essent el 0 el mínim i el 10 el màxim d’adhesió, els adults se situen en el 3,15 (homes) i el 3,59 (dones), mentre que els joves se situen en un 4,43 (homes) i un 4,88 (dones). Aquest desplaçament a l’espanyolisme entre els joves és el resultat “més sorprenent” de l’enquesta, segons Guinjoan. Quant al suport a l’autodeterminació, si es compara en edat, els joves enquestats presenten un suport més baix a que Catalunya esdevingui un Estat independent, un 27%, mentre que en adults d’edat avançada és del 34%. Cal destacar, a més, un alt percentatge de no resposta entre els joves, del 19%, pel que fa a tenir una opinió sobre l’autodeterminació, essent una qüestió que potser no els interessa.
Pel que fa a valoració de l’1-O, el 43% dels adults pensen que va ser “un acte legítim”, mentre que només el 29% dels joves ho pensen. De l’estudi es desprèn també una davallada de suport als partits independentistes hegemònics entre els joves: del 2% en el cas d’ERC i del 3% en el cas de Junts. Inclús en la CUP es dona aquesta tendència, amb un major suport entre adults que en joves. Amb tot, l’enquesta assenyala que els joves experimenten en una creixent desafecció política quant al suport a partits: almenys el 35% dels enquestats no s’identifiquen amb cap de les formacions principals a Catalunya.
El català, a la feina
Quant a la llengua, l’estudi d’Òmnium mostra com l’ús és més gran en l’àmbit laboral que no en el personal, especialment entre les dones, mentre que en l’àmbit de la parella i de les amistats i la família és menor. La valoració de la llengua i la seva “utilitat” és major entre adults, i, de fet, els homes joves són qui menys útil veuen el català i els qui menys l’utilitzen. Si bé no amb grans diferències per generació, l’ús del català habitualment és lleugerament més ampli entre adults.
Els nois, més a la dreta, en canvi climàtic, feminisme, franquisme o impostos
Finalment, Òmnium alerta d'una creixent tendència entre les joventuts, especialment els nois, cap a postulats de la dreta, seguint l'onada reaccionària que recorre Europa i el món. Preguntats a través de discursos recurrents de l'extrema dreta sobre qüestions com el canvi climàtic, el feminisme, el franquisme i la memòria històrica o els impostos, molts nois joves mostren una major adhesió que altres grups demogràfics: creuen en grau més alt que cal rebaixar impostos, que el feminisme "ha anat massa lluny", que el canvi climàtic és "una exageració" o que cal deixar de banda la memòria històrica envers el franquisme. També es mostren àmpliament favorables a controlar la immigració —tot i que aquesta és una tendència d'ampli suport en tots els grups enquestats.
