La solució podria passar per les eleccions. El corrent crític de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que aquest dissabte va certificar la ruptura amb la direcció de l'entitat independentista, confia en què la renovació del secretariat nacional serveixi per resoldre la crisi interna. Així ho han explicat els seus membres, que per primer cop han ofert una roda de premsa als mitjans de comunicació. Les cares visibles han estat les de Joan Carles Manzanero, Lluís Sobrevia, Josep Pinyol (secretaris que han dimitit aquest cap de setmana), així com Elisenda Romeu, que va ser secretaria entre 2018 i 2020 i també forma part del col·lectiu de crítics. Entre el públic s'ha deixat veure Jordi Pesarrodona, que va plegar com a vicepresident.
Llegint d'un comunicat, han recordat que els Estatuts de l'entitat "preveuen una sortida democràtica al bloqueig actual", la qual passa en tot cas per una nova votació interna. Un mínim del 5% dels membres de l'ANC, o 2.000 socis, pot demanar noves eleccions, de manera que "engrescaran" persones perquè es presentin a les eleccions. "El col·lectiu Indesinenter insta les assemblees de base a activar la recollida de signatures per convocar una Assemblea General Extraordinària", han detallat. La intenció és quadrar els calendaris perquè aquesta AGE tingui lloc al mateix temps que la Ordinària, prevista per a aquest maig. Seria aleshores quan s'hauria de votar a favor o en contra de la proposta; si guanyés el 'sí', les eleccions se celebrarien a finals de juny o principis de juliol i es renovarien tots els secretaris nacional (incloent, és clar, la presidenta Dolors Feliu).
Ara bé, malgrat que sobre ella recau gran part de la crítica, els dissidents no han volgut manifestar el seu malestar carregant exclusivament contra Dolors Feliu. "Això no va de noms", han aclarit. "En cap moment direm que volem la dimissió de la presidenta ni de persones en concret". Sí que han deixat clar, però, que hauria de fer algun moviment, "com a mínim una reflexió", després d'haver estat qüestionada per un 30% dels dirigents de l'entitat durant el ple d'aquest passat dissabte.
"Deriva impositiva, dominant i autoritària"
En tot cas, el col·lectiu de crítics s'ha afanyat a assenyalar que la crisi no ha nascut exclusivament pel debat de la llista cívica, sinó que ve d'abans. Concretament des del 2 de desembre, quan el Comitè Permanent promou la dissolució del grup de treball de la campanya Nosaltres Acusem i s'evidencia una "deriva impositiva, dominant i autoritària". Des d'aleshores, el col·lectiu ha anat creixent fins a reunir els suports actuals, així com d'entre les bases territorials. Veient aquesta realitat, els crítics van arribar a plantejar la remodelació del Comitè Permanent, majoritàriament afí a Dolors Feliu, fa un parell de setmanes com a via per resoldre la tensió, però la direcció no ho ha acceptat.
Pel que fa a la llista cívica, admeten diferències, però no per la candidatura en si, sinó per "com fer-la". Així, denuncien que la presidenta l'entén com una quarta candidatura limitada a l'entitat, i no pas oberta a la resta de partits i entitats de l'independentisme. "La llista unitària seria la situació òptima per la qual voldríem batallar fins a on es pugui", han explicat els crítics. "Ara hi ha una divisió entre els partits difícil de superar, però no hauríem de plantejar-ho d'entrada com una quarta candidatura". Aquesta opció només podria donar-se si fracassen tots els intents a consensuar la llista entre tots els actors, sentencien.