Ja fa dies que està en marxa la consulta de l’ANC en la que els socis han de triar si s’impulsa o no una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament, una decisió que ha dividit l’entitat. Aquest dimecres, el mateix dia que Lluís Llach ha obert la porta a presentar-se per presidir l’entitat i redreçar el seu rumb, els crítics amb la direcció de l’entitat per apostar per aquesta proposta han presentat un manifest per una “nova etapa creixent de l’Assamblea”. En un acte al CIMEN, han denunciat que l’actual secretariat nacional ha provocat el declivi de l’entitat, amb la pèrdua d’un terç dels seus socis i una baixada important de la seva capacitat mobilitzadora.
Una de les persones que ha intervingut en l’acte contra la llista cívica ha estat Jordi Passarodona, exsecretariat nacional, ha assegurat que el motiu pel qual defensen el no a la llista cívica és precisament la seva estima a l’entitat, lamentant que la direcció actual no hagi permès, segons ells, fer un debat entre els defensors i detractors de la llista cívica. En el manifest, els crítics constaten que la davallada de l’Assamblea es deu a la dèria de participar en les eleccions al Parlament, mentre critiquen també la seva incapacitat per fer autocrítica i donen per fet que, si finalment tira endavant la proposta de la llista cívica, que després hauria d’aconseguir 60.000 signatures per presentar-se al Parlament en forma d’agrupació d’electors, el declivi de l’entitat continuarà: “La proposta no revitalitzarà l’Assamblea sinó que n’aguditzarà la caiguda.
Candidatura unitària sí, llista cívica no
Jordi Passarodona ha reclamat deixar de “ser lliristes i campions del ni un paper a terra” en aquesta nova etapa “creixent” de l’Assamblea, fet que no vol dir abandonar la no violència sinó fer ús de la legítima defensa. També ha disparat contra l’actual direcció pel fet de no haver estat al costat dels pagesos en les seves últimes jornades de protestes o de Dani Gallardo aquest mateix dimecres: “No és el nostre deute protegir la gent que va donar-ho tot? Aquesta hauria de ser la feina de l’Assamblea”. En la línia del que ha plantejat el moviment per la independència, ha recuperat la idea d’una candidatura única independentista per a les pròximes eleccions com a substitut de la llista cívica, que tingui com a únic objectiu proclamar la independència i l’endemà convocar eleccions a un estat constituent.
Queixes per la manca d'una Junta Electoral que revisi la consulta
Josep Pinyol, en canvi, ha volgut posar el focus de les seves queixes sobre la “manca de cultura democràtica” amb la qual s’ha organitzat la consulta. En aquest sentit, ha lamentat que els contraris no tinguin accés a les bases de dades, fet que els deixa en una situació de desavantatge. “Estan fent mítings en els quals es crea una situació irreal i il·lusòria”, ha denunciat, com també que en aquest procés que ha de decidir el futur de l’Assamblea no hi hagi una junta electoral que garanteixi res”. “Durant dos dies els resultats els tindran els organitzadors que defensen el sí”, ha etzibat també Pinyol, ja que la consulta s’acaba dia 14 de març després de dues setmanes de votacions i aquests no s’anunciaran fins dissabte 16.