El canvi d'estatuts de Ciudadanos, amb la vista posada a l'assemblea general del més de febrer, ha generat malestar en alguns sectors de la militància que presentaran esmenes a les ponències que s'aprovaran a la trobada i que han de marcar l'acció política de C's en els propers anys. 

Des què el partit es va fundar, al 2006 a Barcelona, han estat mínimes les veus discordants amb la direcció però ara, amb 30.000 afiliats, la cosa ha canviat i la direcció se sent qüestionada. Qui són els crítics amb el nucli dur del president del partit, Albert Rivera, i què demanen?

TranC'sparencia

D’una banda, hi ha un grup de militants de base agrupats en una plataforma que han anomenat ‘TranC’sparencia’. El moviment neix a Madrid amb persones com Diego Gutiérrez, José María del Romero, Elena Jiménez o Pedro José Martínez al capdavant. Després d’uns mesos treballant a l’ombra, es van presentar públicament aquest mes de desembre en un acte a la capital espanyola.  

Uns 400 afiliats han signat el manifest de la plataforma, que demana democràcia interna i llibertat d'expressió, i compten amb unes 1.200 adhesions arreu de l’Estat.  

Es defineixen com un “grup de treball” i defensen “la convocatòria d’eleccions amb igualtat d’oportunitats” i l’eliminació del vot telemàtic per a que sigui presencial, en una urna i secret. També aposten per la independència dels òrgans que han de vetllar per la democràcia interna de la formació, davant els “amiguismes”. Qüestionen també que els coordinadors territorials, que són els qui “gestionen el poder efectiu” a les delegacions, siguin nomenats directament per la cúpula de Rivera, “a dit”.

Denuncien “tics dictatorials” de la direcció; asseguren que persones que s’han sumat obertament al manifest han estat apartats de càrrecs de responsabilitat: “hi ha por”.

Malgrat tot, no es consideren “crítics” sinó que matisen que el que volen és el millor pel partit i no caure en els vicis dels partits tradicionals.  

Per això, aposten per una direcció plural i no fiscalitzada pel nucli dur de Rivera. Des del passat mes d’abril, han enviat diversos comunicats a l’executiva del partit que, ni els ha contestat, ni s’ha posat en contacte amb ells per copsar les queixes.   

Interpreten que, tot plegat, es fruit d’una direcció personalista que no accepta la diferència i que “ha perdut el rumb” i que “distorsiona la realitat”, assegura Romero a ElNacional.

Posen com a exemple la modificació dels Estatuts del partit -feta a última hora- que, sota el seu punt de vista, només busca assegurar que Rivera i el seu equip continuïn sense problema al capdavant de C’s i imposin la seva estratègia.

A més, són especialment crítics amb Fran Hervías, secretari d’organització, a qui en bona mesura responsabilitzen de la situació: “ens diu els espiritistes”, lamenten irònicament des de TranC’sparencia.

En l’últim comunicat, del passat 29 de desembre, denuncien que el cens que la direcció del partit ha publicat de cara a l’assemblea del febrer està manipulat: “el cens s’ha inflat artificialment en una nova i greu violació de normes bàsiques per al funcionament democràtic. A més, aquesta distorsió s’ha fet per afavorir aquelles comunitats autònomes on l’aparell espera tenir més suport”.

La intenció de la plataforma no és disputar el lideratge del partit a Rivera sinó “exercir de contrapoder”, afirma Romero. Per això, volen tenir presència al Consell General i la Comissió de Garanties.

En definitiva, volen reformar els estatuts per a què el partit taronja sigui tan “regeneracionista” com reitera públicament el líder, Albert Rivera.

Els socialdemòcrates

El sector socialdemòcrata del partit representa l’altre nucli dur de crítics. En aquest cas, estan en contra de l’entrega del partit a les tesis liberals i defensen la necessitat de respectar l’ànima socialdemòcrata que va impulsar la formació als seus orígens.

Francesc de Carreras amb Inés Arrimadas al Consell General de Barcelona / ACN

En una reunió a Barcelona el 17 de desembre, Rivera i el seu equip van sotmetre a votació del consell general una nova ponència de valors per al partit, que elimina el rastre del socialisme democràtic i reflecteix –segons aquest sector- les idees que la formació ha defensat a nivell estatal al llarg del darrer any i mig.

El text defineix C's com un partit "constitucionalista, liberal, democràtic i progressista" que aposta per l'economia de mercat, la lliure competència i l'estat de les autonomies. També rebutja les polítiques "sectàries" i reclama uns poders públics que garanteixin les llibertats dels ciutadans. A més, situa l'organització en la tradició constitucionalista amarada de la Il·lustració, la Constitució Americana i la Revolució Francesa i hereva del liberalisme espanyol de les Corts de Cadis.

La proposta va causar malestar entre els militants de C's escorats en el centre-esquerra, que han expressat darrerament la seva "preocupació" pel gir de la direcció cap al liberalisme. "Sembla que només plantegem receptes emmarcades en els dogmes del liberalisme econòmic, i que no expliquem com afecten aquestes mesures a nivell social", es queixen alguns sectors.

En aquest sentit, el diputat al Parlament, Sergio Sanz, va presentar una esmena a la totalitat a l'esborrany de la ponència de valors que va ser rebutjada per la direcció al consell general del mes de desembre. Ara, aquest sector presentarà una altra esmena a la totalitat en vistes a l’assemblea general del febrer.

El text estableix C's com una formació que es nodreix del "liberalisme progressista i el socialisme democràtic", amb voluntat d'ocupar un espai de centralitat política -a partir d'una actuació "dialogant i conciliadora"-, de ferm compromís en favor dels " drets i proteccions socials", i que aposta per una "economia social de mercat".

Carolina Punset

La tercera veu discordant és la de Carolina Punset. Punset va donar-se de baixa de l’executiva del partit després que la direcció la desautoritzés per definir la senyera com un “tros de tela” el dia que el País Valencià celebrava la Diada. Unes declaracions que van generar força polèmica.

En els darrers temps, Punset ha criticat la manca de democràcia interna del partit i es presenta com una alternativa a la direcció que, segons l’eurodiputada, ha cedit als postulats regionalistes. Defensa que és necessari tornar als orígens i evitar ser la crossa del PP quan als populars els convingui.

Algunes fonts apunten que l’objectiu de Punset, ara com ara, no és guanyar Rivera sinó configurar una alternativa dins de C’s i, en segon terme, aconseguir el control del partit al País Valencià.

Un cop es renovi la direcció nacional, arribarà el moment dels consells territorials autonòmics. Ara mateix ni Punset ni Alexis Marí –portaveu de C’s a les Corts i parella de Punset– tenen representació a la direcció. Actualment, hi ha una pugna entre la direcció oficialista i fidel a Rivera, amb Fernando Giner al capdavant, i Punset i el seu entorn, que intenten canviar les tornes.

Si Punset s’enfronta a Rivera, malgrat sortir derrotada, guanyarà certa rellevància i podria fer que arribés al consell autonòmic amb més força. Tot això en una zona rellevant per al partit taronja. I és que el País Valencià és la tercera comunitat autònoma amb més afiliats.