Tot i que pot semblar que el llarguíssim procés congressual d'Esquerra Republicana, que va començar al maig de l'any passat, ja estava resolt amb l'aprovació de les ponències pràcticament a la búlgara en el plenari celebrat fa deu dies a Martorell i amb un Oriol Junqueras reforçat, això no és ben bé així. La tercera fase, després de la tria de la direcció i el plenari, és la renovació de les federacions d'arreu del país. I després que els partidaris del relleu al capdavant del partit, que reclamaven un pas al costat de Junqueras, perdessin les primàries i retiressin les esmenes que buscaven limitar el poder de l'exalcalde de Sant Vicenç dels Horts, ara intentaran fer-hi front, tal com ha avançat Ser Catalunya i ha confirmat ElNacional.cat, amb una candidatura que planti cara al junquerisme a la federació més important (i una de les més animades) del partit, la de Barcelona.
La federació de Barcelona, una altra història
El congrés per escollir la nova executiva serà després de Sant Jordi, dissabte 26 d'abril, i els crítics tenen un bri d'esperança per que el control de la federació de Barcelona sempre ha estat farina d'un altre sac. El 2020, per evitar un trencament, finalment es va apostar per una candidatura de consens entre les dues faccions dins de la federació, poc després que Ernest Margall aconseguís guanyar les eleccions de Barcelona. L'escollit va ser Gerard Gómez del Moral. El 2023, però, hi va haver dues llistes diferenciades, una liderada per la regidora Eva Baró i l'altra per la llavors secretària general d'Educació, Patrícia Gomà. La primera comptava amb el suport del president del partit i aquestes primàries internes van ser vistes com el primer pols al junquerisme, que van guanyar per la mínima, amb molt pocs vots de diferència.
Després del congrés d'aquesta tardor, el suport a Junqueras era majoritari dins de la federació, ja que va aconseguir que Gomà i l'exconsellera (ara portaveu) Ester Capella, li fessin costat contra els crítics després d'uns mesos convulsos. Cal tenir en compte que Elisenda Alamany, a qui va triar com a secretària general del partit per rellevar Marta Rovira, és la número 1 del partit a l'Ajuntament de Barcelona, des que Ernest Maragall va abandonar el consistori i amb qui no va acabar amb bons termes. Ara bé, qui també forma part de la federació de Barcelona és Alfred Bosch, que va optar a la secretaria general del partit per la candidatura crítica Foc Nou i que també va ser el candidat a l'ajuntament en les eleccions del 2015.
Reactivació contra l'entrada a l'ajuntament
La calorosa tarda del 13 de juny del 2024 va ser un exemple perfecte de la “rebel·lia” de la militància barcelonina del partit. Després de mesos de negociació, ERC va tancar un acord amb el PSC per entrar a formar part de l'equip del govern municipal de Jaume Collboni de Barcelona. Per validar-ho, es va convocar a la militància a un congrés extraordinari al casino de l'Aliança de Poblenou i aquesta va respondre en massa, superant les expectatives dels seus organitzadors i es va haver d'ajornar el congrés. Nou mesos després, mai no es va arribar a fixar una data per reprendre el congrés i Elisenda Alamany, que s'hauria convertit en tinent d'alcalde de Jaume Collboni, va lamentar que aquella jornada havien passat "coses estranyes" i que "gent que no venia mai va tenir un ímpetu per venir", unes paraules per les quals va ser fortament criticada. En el seu comiat com a secretària general, Marta Rovira va retreure a Alamany i Junqueras que negociessin aquesta entrada al Govern de Jaume Collboni d'esquena a la direcció i que amb la decisió d'arribar a un pacte amb el PSC deixant fora els comuns d'Ada Colau aquests van decidir fer caure els pressupostos del Govern Aragonès, precipitant el final de la legislatura.