Segueixen les veus crítiques contra el PSOE dins del partit. L'expresident del govern espanyol, Felipe González, està encapçalant les crítiques contra Pedro Sánchez durant els darrers dies. En aquesta ocasió, li ha retret l'expulsió del partit de l'exdirigent basc Nicolás Redondo Terreros. L'executiva federal del PSOE va prendre la decisió d'expulsar-lo aquest dilluns, al·legant actituds "deslleials i irresponsables". La mesura dels socialistes no ha deixat indiferent Felipe González, que aquest dijous a la nit recollia a Sevilla el V Premi Iberoamericà a la Torre del Oro, i durant el seu discurs, ha recordat la complicada relació que va tenir amb el pare de Redondo —Nicolás Redondo Urbieta—, quan era secretari general de la UGT. "El seu pare em va convocar una vaga general sent parlamentari pel tema de la reforma de les pensions, mai se'm va ocórrer pensar que això es penalitzava amb expulsió, que era una cosa seriosa, no era una opinió".
Les crítiques de Felipe González al PSOE
Felipe González s'està erigint en un dels més crítics contra el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Fa només uns dies, González va exigir a Sánchez que digui clarament que l'amnistia dels encausats pel Procés "el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 i l'autodeterminació no caben en el marc de la Constitució". En una entrevista a Onda Cero, va admetre que li ha costat votar el PSOE i ha declarat que des del seu partit li han ordenat que calli, però considera que els que ho han fet "no són socialistes".
Enmig del debat sobre una possible amnistia, que és el que exigeix Junts al PSOE, per començar unes negociacions que permetrien investir Sánchez com a president, González s'ha mostrat obertament contrari i ha mostrat la seva preocupació per les conseqüències que comportaria. Durant la seva entrevista, va assegurar que no parlaria de Pedro Sánchez, però si va reclamar que "si el president diu que tot el que es faci es farà en el marc de la Constitució, llavors digui's amb claredat que en el marc de la Constitució no hi cap l'amnistia ni l'autodeterminació". González, va indicar que l'amnistia comportaria el reconeixement que els encausats en el procés van fer "el correcte" i no van cometre "cap delicte i ni una falta si més no". Segons l'expresident, portaria a assumir que "el sistema repressor, no l'estat de dret" va ser el que va "culpabilitzar injustament d'haver dut a terme el 6 i 7 de setembre de 2017 les lleis de desconnexió fora de la Constitució i de manera unilateral".
En contra de l'amnistia
L'amnistia s'està convertint en el tema de debat i crítiques durant les darreres setmanes. Les crítiques contra Sánchez no només han vingut del seu propi partit, sinó també del Partit Popular. Qui ha liderat el discurs més crític ha estat l'expresident del govern espanyol, José María Aznar, que aquesta setmana va titllar l’amnistia “d’autodestrucció constitucional” i va insinuar que Sánchez pot haver “perdut el cap” per obrir-se a negociar-la. “No hi ha cap Estat que no faci passar vergonya als seus ciutadans en el qual es concedeixi carta de naturalesa a un pròfug de la justícia i accepti que un govern depengui de la voluntat d’un colpista”, va assenyalar l’exdirigent del PP.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va donar suport a les paraules d'Aznar, i es va sumar al 'Ja n'hi ha prou', a més de confirmar la seva assistència a la manifestació convocada a Barcelona per Societat Civil Catalana. Per la seva banda, el PP ha convocat un "gran acte a Madrid" el cap de setmana del 23 i 24 de setembre—abans de la investidura de Feijóo— que en un principi era contra l'amnistia, i després van afirmar que es tractaria d'una "acte de partit".